Classe d'educació física per videotrucada a l'institut

BarcelonaL’habitació és estreta i petita, però hi ha un ordinador amb una gran pantalla. A les 10.20 h en punt l’Alexia està asseguda davant l'ordinador vestida amb malles i samarreta, preparada per fer exercici. En teoria està a punt de començar la classe d'educació física. Educació física, això sí, per videotrucada. El professor és a l'institut i ella, com la resta d'alumnes, a casa. És l'anomenada nova (estranya) normalitat. Perquè els bars, restaurants i centres comercials han reobert mínimament, però els alumnes de batxillerat –almenys els dels centres públics– continuen igual, fent part de les classes a distància. I de moment no hi ha data perquè tornin al cent per cent a les aules.

"Que estrany, no es connecta", s'inquieta l’Alexia, mentre espera que el professor aparegui a la pantalla. Envia un missatge per WhatsApp a una companya de classe per saber si a ella li passa el mateix o és potser la seva connexió, la que falla. Però no, no falla, tothom està igual. L’Alexia té 16 anys, estudia primer de batxillerat a l'institut públic Doctor Puigvert de Barcelona i diu que ja s'ha acostumat a això de fer part de les classes a distància. I no li sembla malament. Bé, rectifica: a primera hora del matí, a les vuit, és un pal, diu, i tampoc li agrada gens fer classe d'educació física a casa.

"Aneu connectant les càmeres, sisplau", demana el professor d'educació física, Ricard Domènech, quan finalment apareix a la pantalla. Se'l veu de mig cos i, pel que té al darrere, sembla que estigui en una aula de l'institut. "Aitana, Nerea, Noa, Sergio...", va enumerant un a un els alumnes que es resisteixen a activar la càmera. "No en tinc", contesta un. "No tens càmera al mòbil?", contesta el professor. La classe comença amb exercicis d'escalfament que el professor fa i que l’Alexia ha de reproduir com bonament pot a la seva habitació. No és fàcil perquè l'espai és minúscul i la imatge del professor amb prou feines es veu a l'ordinador.

No es cap panacea

La directora de l'institut Doctor Puigvert, Txeli Segué, admet que les classes online no estan sent cap panacea. "Jo tinc 700 alumnes [en total a l'institut], per tant, que no en vinguin 70 tampoc és una gran diferència", afirma, donant a entendre que si els alumnes d'ESO acudeixen a les aules, per què no els de batxillerat? A més, afegeix, "els alumnes de batxillerat es deprimeixen si es queden a casa, i als que els costa seguir les classes encara els costa més per internet".

Amb tot, aquesta és la directriu del departament d'Educació. Segons explica Segué, els centres que imparteixen ensenyaments postobligatoris (com batxillerat i formació professional) van ser informats a principis de novembre que havien de desplegar un “model híbrid” de formació d'acord amb la resolució aprovada el 29 d'octubre pel departament de Salut per reduir la mobilitat i contenir el brot de coronavirus. Això significava a la pràctica que els alumnes havien de combinar classes presencials i en línia, i es recomanava que ho fessin en dies alterns. Així que aquest és el model que està aplicant l'institut Doctor Puigvert.

La coordinadora de batxillerat del centre, Tània Rodríguez, també corrobora que les classes online no són la millor opció i lamenta que de moment no hi ha data per canviar aquesta situació. La tornada a les aules està vinculada als trams de la desescalada que ara, a més, el Govern ha frenat pel repunt de contagis. Però, mentre les restriccions en altres sectors com el de l'hostaleria i la cultura sí que s'han reduït lleugerament, en l'educatiu no s'ha fet cap pas.

Oriol Ventura fa classe de matemàtiques a segon de batxillerat des d'una aula del Doctor Puigvert. Parla i gesticula mirant cap als pupitres, però a l'aula no hi ha ni una ànima. Està completament buida. Els alumnes segueixen les explicacions des de casa, per internet. "Ho heu entès?", pregunta el professor. Silenci sepulcral a l'altre costat de la pantalla. "Heu arribat fins aquí?", insisteix. "Sí, sí", responen aleshores algunes veus tímidament. Segons Ventura, els alumnes gairebé no pregunten a les classes online i la interacció és limitada. Per començar, declara, la majoria dels estudiants ni activen la càmera. "Molts diuen que no els funciona".

"El problema és que hi ha professors que deixen anar un rotllo durant dues hores i no fan cap pregunta", diu l’Eva, que cursa primer de batxillerat a l'institut. "A més, com que un dia anem a classe i un altre no, no agafes el ritme enlloc", es queixa. La Nerea, que fa el mateix curs, també diu que a ella li resulta més difícil entendre les explicacions si la classe és per internet i que l'únic que vol és tornar a les aules. "La setmana passada ens van dir que hi podríem tornar. Em va fer una il·lusió!" Però no, va ser una falsa alarma, i ara, amb el risc que hi hagi una tercera onada per Nadal, encara es veu menys la llum al final del túnel.