Vilanova i la GeltrúEra d'esperar que Ron Sexsmith triomfés al Faraday, on va tocar en formació de quartet dissabte, a la segona jornada del festival de música independent de Vilanova i la Geltrú. El cantautor canadenc era un dels valors segurs d'una jornada amb un cartell una mica arriscat, amb Sexsmith i els barcelonins Standstill com a únics reclams amb un ampli poder de convocatòria contrastat.
En directe, la veu del canadenc va brillar, potent i melòdica, al servei d'unes cançons un pèl planes, algunes del disc que venia a presentar, Long player late bloomer (2011). I Standstill van reunir els fans a Vilanova, els quals van gaudir del repertori en versió concert d' Adelante Bonaparte (2010) mesclant contundència i emoció.
Abans que ells, ni els francesos Da Capo, que recuperaven sencer en exclusiva Minor swing (1997), una obscura joia de pop clàssic que aquest any reedita el segell de Saragossa Grabaciones en el Mar, ni els anglesos Tom Williams & The Boat, que debutaven a Espanya, van aconseguir prou consens.
Entre Gainsbourg i Daft Punk
Qui sí que va triomfar va ser un altre debutant a l'estat, el francès Arnaud Fleurent-Didier, que en format de trio de multiinstrumentistes va conquistar el públic de Faraday amb un pop eclèctic i un punt excessiu, seguint l'estela de Serge Gainsbourg i del seu hereu, Benjamin Biolay, i amb el french touch de Daft Punk. Va ser la gran descoberta del festival, cosa que l'organització del Faraday ja pronosticava.
El pop clàssic i emocionant d'Inspira, que tenien el reforç de Pau Vallvé, productor del disc que defensaven, Escapistes (2010), la proposta instrumental entre acústica i electrònica, entre pop i experimental de Bradien, que van comptar amb el poeta Eduard Escofet recitant versos en alguns temes, i el punk-pop psicodèlic d'Els Surfing Sirles, explosiu final de festa, van servir de prova de la fertilitat i la qualitat de l'escena independent barcelonina. El cantautor electrònic gallec Emilio José es va revelar tot un showman .
