Societat 17/11/2017

El PP es despenja de l’acte unitari per l’EMA a Barcelona

Colau, Trias i Hereu exhibeixen sintonia "per sobre dels colors polítics"

Elena Freixa
3 min
L'alcaldessa Ada Colau i els exalcaldes Xavier Trias (PDECat) i Jordi Hereu (PSC)

BarcelonaHavia de ser un acte sobre el comerç a la ciutat però s'ha convertit en una última exhibició de força i unitat per atraure a Barcelona la futura seu de l’Agència Europea de Medicaments (EMA). L’acte al Molino, organitzat per la plataforma de comerciants Barcelona Oberta, ha servit per reivindicar la ciutat com l’opció ideal per acollir l’organisme europeu a només dos dies perquè dilluns els estats membres votin i es conegui la candidata guanyadora. En una mostra d’unitat "per sobre de colors polítics", l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reunit el suport dels seus antecessors al càrrec Xavier Trias (PDECat) i Jordi Hereu (PSC), que s'han sumat a l'últim al·legat de l’alt nivell tècnic de la candidatura barcelonina.

La mostra d’unitat, però, no ha sigut completa perquè cap representant del PP ha fet acte de presència. Fonts del partit han excusat el seu líder a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, al·legant que tenia una reunió i que l’objectiu de l’acte no era reivindicar l’EMA sinó convocar el sector comercial de la ciutat. Malgrat tot, Trias ha lamentat l’absència de representants del PP local en un dia important per a la ciutat.

De fet, aquesta no ha sigut l'única referència que Trias ha fet al PP. També ha enviat un missatge, en aquest cas a Madrid, per al president del govern espanyol perquè faci pressió a Brussel·les entre els estats que han de votar dilluns. “Un gest de distensió no estaria malament”, ha opinat.

L’executiu espanyol ha repetit un guió calcat al dels últims dies per explicar quin és l’estat de la qüestió per a la candidatura de Barcelona: hi ha esperances sense eufòries. El portaveu del govern, Íñigo Méndez de Vigo, ha insistit que l’executiu està fent tot el que és a la seva mà –"hem posat tota la carn a la graella”– però també ha aprofitat per responsabilitzar la Generalitat de la possible pèrdua d’opcions de Barcelona. “És clar que els últims esdeveniments, la inseguretat creada, les empreses que marxen i la proclamació de repúbliques amb vulneració de l’ordre constitucional no ajuden en absolut”, ha avisat en roda de premsa posterior al consell de ministres.

Una decisió política i no tècnica

Colau ha llegit un manifest en nom de la ciutat en què ha reivindicat l’esperit que fa 25 anys va permetre assegurar la celebració d’uns Jocs Olímpics: “Barcelona, més que mai”, ha dit parafrasejant el que va ser un lema d’aquella època. Ha agraït el suport dels seus predecessors, malgrat les distàncies ideològiques en molts temes. “Tenim diferències però no entrem en el joc partidista quan es tracta de la ciutat, i això ha sigut un tret distintiu en el temps”, ha dit. Ha celebrat que malgrat “les tensions i la complexitat” del moment actual ningú mai ha dubtat, ha elogiat Colau, que també ha reivindicat la col·laboració de la resta d’agents de la ciutat del sector privat en la defensa dels interessos de Barcelona.

Després de la recent ruptura amb el PSC i la sortida dels regidors socialistes del govern municipal, Colau ha donat les gràcies a Jaume Collboni –que era segon tinent d’alcalde– per la feina feta al llarg dels últims mesos com a responsable municipal de la candidatura. Colau també ha elogiat la implicació del ministeri de Sanitat, que lidera Dolors Montserrat, i de la Generalitat. “Més enllà de si ho aconseguim o no, és important aprofitar la mobilització per enviar el missatge que Barcelona no s’atura”, ha reiterat.

Hereu ha reconegut que l’acte al Molino “no caldria si certs debats s’haguessin resolt bé”, i ha instat, malgrat tot, a aprofitar l’oportunitat que brinda l’EMA per mostrar la cara més favorable a Europa de la ciutat.

L’alcaldessa i els dos exalcaldes han coincidit que la decisió la tindran finalment els presidents dels estats europeus i no els tècnics. Malgrat les bones valoracions de la candidatura de Barcelona i el fet de tenir a punt per acollir l’ens un edifici emblemàtic com la Torre Glòries, serà un veredicte polític. Els estats hauran de puntuar les millors candidatures entre les 19 ciutats que es presenten. En primera ronda podran votar-se a ells mateixos.

stats