Convertir unes runes abandonades en una ecovila

Sant Privat d’en Bas“Es tracta de tornar a viure com s’ha viscut durant tres mil anys al camp català abans que tot quedés despoblat i anés tothom a Barcelona per no tenir casa, no tenir feina i no tenir sentit a la teva vida -en la majoria de casos-”. Ho diu Dídac Costa, un barceloní que el 2015 va comprar el Puig de l’Amat, a Sant Privat d’en Bas (Garrotxa), per obrir-hi un projecte de cooperativa d’habitatge i de treball que engloba diferents àmbits com la gestió forestal sostenible i la recuperació d’antics usos dels camps. I amb aquest objectiu està intentant convertir les runes d’una finca de l’any 1190 i d’un paller del 1756 -que feia més de mig segle que estaven abandonats-, en la nova Ecovila l’Amat.

En total són 70 hectàrees de muntanya amb boscos verges i dos rius que travessen la propietat formant petites cascades i gorges, aïllats de tot rastre de civilització. Unes terres, segons Costa, “idònies per fer-hi una ecovila plenament autònoma i autosuficient de la civilització -o més aviat de la barbàrie- que ens envolta”. I per fer-ho sostenible, en tots els sentits, proposa que els habitants puguin generar espais de producció de renda ja sigui a través de l’aprofitament de la fusta, obrint un servei de bar, restaurant i allotjament; o amb l’excedent dels cultius. “En un projecte com aquest amb 500 euros al mes ets ric, mentre que a les ciutats amb 1.500 ets pobre i depenent de grans corporacions que et subministren els serveis més bàsics: aigua, gas, llum…”, assenyala el barceloní que, amb un grup de col·laboradors, està acabant d’idear com dissenyaran l’espai perquè sigui autosuficient energèticament. “L’aigua l’agafarem de la font, l’electricitat provindrà de plaques solars i la caldera serà de biomassa”. I és que tota activitat que s’hi faci estarà basada en mètodes ecològics i sostenibles mediambientalment.

Aquest any han començat a reconstruir l’antic paller, que volen convertir en dos pisos amb tres habitacions, menjador, banys, bar i restaurant; i que calcula que tindran enllestit abans del novembre. Però un dels principals esculls que s’estan trobant són les normatives “massa restrictives” segons l’impulsor. “No té sentit que no ens deixin construir una turbina que aprofiti la força de l’aigua del riu per generar electricitat. Al riu no l’afectaria i nosaltres obtindríem energia neta”, critica, i posa un altre exemple: “Només ens deixen restaurar els edificis, no fer-ne de nous, i s’han de fer tal com eren antigament, no podem fer una finestra si abans no la tenia allà mateix, i no hi ha gaires imatges de com era l’antic mas”.

Costa serà un dels habitants de l’ecovila, i segurament s’hi afegiran dos col·laboradors més del projecte. La seva idea és tenir diferents “nivells d’habitants”. “Per una banda, els visitants o amics, que venen quan volen; després els col·laboradors, que ajuden en alguna tasca; i els habitants permanents”. Aquests últims, abans de ser permanents, han de ser aspirants durant un any, “perquè la persona pugui comprovar si realment és l’estil de vida que vol i si la convivència funciona amb la resta d’habitants”. I quan passa a ser permanent, fa una aportació de 300 euros al mes, que li dona dret a l’adquisició del dret d’ús de l’habitatge. “Quan, a través de les mensualitats, els habitants permanents arribin a l’aportació de 50.000 euros, passaran a ser copropietaris del Puig”, juntament amb Costa.

El barceloní, que té una llarga experiència en projectes cooperatius, anarquistes i socials, calcula que entre la compra i l’inici de la reconstrucció ha invertit uns 450.000 euros que va heretar quan es va morir el seu pare.“Volia fer una ecovila diferent, amb uns principis polítics molt clars, que oferís una alternativa al sistema actual”, diu, convençut, abans de posar-se a debatre amb els seus col·laboradors com serà l’estufa de biomassa que donarà escalfor al primer habitatge de la futura ecovila, que abans de finals d’any s’hauria de convertir en una realitat.