Inserció laboral

Cosint una xarxa per a l'empoderament

La cooperativa Mujeres Pa'lante ajuda dones immigrants en l'accés al món laboral

El soroll de les màquines de cosir inunda la sala: perquè són una desena d'aparells en funcionament i perquè el silenci entre les assistents és pràcticament total. "Podem posar música?", pregunta prudent una d'elles després de taral·lejar, de manera inconscient, un parell de frases. "A la segona hora sí que en posem, de vegades", li respon una altra. Concentren tota la seva atenció en fer bé cadascun dels passos que els permetrà tenir, quan acabin el curs, una bossa feta per elles mateixes. Totes –menys l'Abdeslam, que es va incorporar divendres– són dones i totes s'han hagut de reinventar després de deixar els seus països d'origen.

La cooperativa Mujeres Pa'lante va néixer fa 12 anys per donar suport a dones arribades d'arreu del món. La iniciativa, que va sorgir de la idea de crear un espai de reunió i entesa entre dones migrades i que ha rebut el suport del projecte Lliures –format per Òmnium Cultural, Coop57 i ECAS– per engegar-se, ofereix eines de formació laboral per facilitar que dones en situació de dependència puguin accedir al mercat de treball. Des de cursos de cuina i costura a assessorament per tramitar la documentació necessària per regularitzar la seva situació.

"Si la professora és a la classe tot és costura. Un cop acabem anem a fer un cafè totes juntes", explica, disciplinada, la Pura Rojas. És una de les més veteranes de la sala i espera que els cursos que ha fet amb l'associació li obrin les portes, algun dia, del món de la costura i el patronatge. "Quan ets dona i tens una certa edat és difícil trobar feina i aquesta és una manera d'accedir a una feina. Totes nosaltres estem a l'atur, de baixa o amb feines precàries", diu Rojas que va arribar a la iniciativa redirigida pels serveis socials.

Doblement vulnerables

Actualment, la cooperativa dona feina a una cinquantena de dones en els àmbits de les cures, la cuina i la neteja, i ajuda a regularitzar la situació d'aquelles que no poden accedir-hi. El projecte, a més, ofereix formació en català i castellà, costums i mercat de treball per facilitar aquesta inserció. "Intentem donar-los les eines perquè tinguin una feina digna, però també perquè es recuperin del procés migratori i s'empoderin", explica la fundadora del projecte, Clara Romero.

Cinta mètrica al coll, la Nila Acosta es capbussa entre teles. "A Paraguai treballava al món de la dansa. Preparava els uniformes dels ballarins de ballet i em fascinava com les dissenyadores feien els vestits". Va haver de deixar-ho quan la seva mare va emmalaltir. "Després que morís la meva mare, el meu fill, que vivia aquí, em va dir que vingués, com a teràpia", explica. Dos anys després confessa que el procés no ha estat fàcil. "És com un salt al buit. Has de canviar de país i de forma de vida, i això és molt dur", admet.

L'acompanyament psicològic és un dels pilars de l'associació. "Hem de tenir en compte la realitat de les dones que migren", reivindica Romero. "Moltes es converteixen en un mer recurs de supervivència per a les seves famílies i acaben negant-se la possibilitat de tenir una vida com a persona", afegeix la fundadora de la iniciativa, i alerta sobre les condicions de dependència en què sovint es deixa aquestes dones. Romero ho té clar, l'antídot és el suport mutu: "Totes hem passat per la mateixa experiència. Hi ha un component d'empatia, comprensió i proximitat que no es pot trobar a cap altre lloc".