MOBILITAT

Creació exprés d’empreses per les noves llicències de ‘motosharing’

Els operadors actuals tenen dubtes sobre la capacitat i els plans d’algunes de les 21 adjudicatàries
XAVIER GRAU / PAULA CLEMENTE / ELENA FREIXA

Les 21 empreses adjudicatàries del servei de moto compartida a Barcelona han de fer front dilluns al segon tall: han de demostrar que compleixen els requisits exigits en el concurs. Després, un cop l’Ajuntament ho verifiqui, tindran 30 dies per desplegar les seves flotes. Però hi ha molts dubtes -fins i tot expressats pel mateix govern d’Ada Colau- que totes puguin passar aquest tall. De les 21 empreses seleccionades, n’hi ha vuit que no tenen ni un any de vida, i algunes d’elles semblen constituïdes expressament per guanyar l’adjudicació d’una llicència.

La capacitat d’aquestes empreses ha aixecat dubtes entre els actuals operadors. D’una banda, com més empreses passin el tall, més hauran de retallar les seves flotes les empreses actuals, perquè el creixement total de motos autoritzades és molt petit. Però a més hi ha altres problemes, com la capacitat de donar un bon servei als ciutadans i de garantir aspectes tan essencials en negocis que es mouen per aplicacions com la protecció de dades. “Les operacions per gestionar 330 motos són complicades”, explica Oriol Marimon, conseller delegat d’eCooltra, una de les empreses que fa més temps que opera a Barcelona. Marimon indica que si es crea una aplicació que unifiqui tots els serveis comportarà problemes. “¿De veritat voldràs donar les teves dades a 21 empreses, moltes de les quals no coneixes?”, es pregunta.

Sobre la capacitat tècnica d’algunes de les empreses que han rebut l’autorització inicial o la possibilitat que siguin només caçadors de llicències, Marimon diu: “Si el mercat estava obert fins ara i qualsevol empresa podia llançar el seu servei, on eren aquestes 21 empreses?”. “Mentre el mercat ha sigut lliure i no hi havia proteccionisme només hi ha hagut uns quants que ens hem arriscat i hem apostat per Barcelona fent inversions molt potents”, afegeix.

Entre les empreses noves, n’hi ha vuit constituïdes el 2019: Quasar Mobility, Avant Fullstep, Talban Krup, Tirkil Invest, Oiz Ridesharing, Global Mobility, Ecohibrid Protea i Wind Shared Mobility. I dues més tenen com a data de constitució l’últim trimestre del 2018: Boltes i Tier Mobility Spain.

Algunes d’aquestes, però, tenen al darrere companyies amb activitats similars a altres ciutats europees. És el cas de Talban Krup, per exemple, constituïda el juliol del 2019 i que té com accionista Cityscoot, que ja opera motos compartides en ciutats franceses com París i Niça i en ciutats italianes com Milà i Roma. També hi ha el cas de Boltes TXFY, que té darrere la companyia Bolt, una plataforma de serveis de transport compartit amb origen a Estònia i que opera en diversos països.

Alerta per la fragmentació del servei: “A ningú li sortiran els números”

Adjudicataris desconeguts

Entre els operadors que hi ha actualment, però, sobrevolen dubtes de qui hi ha darrere d’altres noms que figuren a la llista que ha passat el primer tall. Un exemple és el cas de Tucycle Bikesharing, una empresa asturiana que té un negoci de bicicletes compartides a Gijón. El seu administrador, segons el Registre Mercantil, és una altra societat, Antonio Gaudí Número 3 SL, però qui es presenta com a fundador és David Gómez. En diverses publicacions locals d’Astúries s’explica també que aquesta empresa ha introduït a Gijón els patinets compartits de l’empresa Reby.

Un altre cas és el d’Airsharing, una companyia que té com administrador Anton Berdov i que és la marca comercial amb què ha concursat Buny, una empresa de patinets compartits que opera en una desena de ciutats espanyoles, entre les quals hi ha Vigo, Tarragona o Madrid. Aquesta empresa té com a director general Sergi Monferrer.

Curiosament, Monferrer era, fins fa molts pocs dies -el passat 19 de gener- l’administrador i soci de Global Mobility Sharing, una de les empreses de constitució recent que va resultar adjudicatària en el concurs.

El fet que algunes d’aquestes empreses hagin passat el primer tall del concurs preocupa els operadors tradicionals. A Barcelona operen eCooltra, Acciona, Yego, Scoot i Movo. Aquesta última, filial de Cabify, ha passat el concurs sota la marca Mobilitas Futurus. Malgrat les inversions fetes, aquestes empreses que ja ofereixen el servei pateixen encara als seus comptes els números vermells, que podrien aprofundir-se si els pastís es reparteix entre més operadors.

Un dels operadors que també ha passat el tall és Respiro, la filial de Seat de cotxes compartits que ja opera a Madrid i a l’Hospitalet i que ara ho podrà fer amb les seves motos elèctriques a Barcelona. De fet, Seat tenia previst presentar al Mobile la versió definitiva de la seva moto elèctrica, que fabrica Silence.

L’expresident de la marca automobilística de Martorell, Luca de Meo, va expressar al novembre durant el saló Smart City el seu convenciment que la ciutat de Barcelona és un bon laboratori per assajar la micromobilitat compartida, un sector que, segons va dir, podria moure uns 140.000 milions d’euros l’any a Europa si es calcula un preu d’uns 19 o 20 cèntims d’euros per quilòmetre recorregut. Un negoci per al qual faran falta uns 9 milions de vehicles, va explicar De Meo.