Investigadors catalans milloren el mètode de cribratge per detectar precoçment el càncer de còlon
El nou biomarcador, compatible amb l'actual test de sang en femta, detecta el 96% dels tumors i evita el 35% de les colonoscòpies innecessàries
BarcelonaLa detecció precoç del càncer de còlon, que és el més freqüent a l'Estat i la segona causa de mort oncològica al món, és clau per tractar la població afectada i reduir-ne la mortalitat associada. Des de fa anys la sanitat pública té en marxa un programa de detecció senzill biennal i adreçat a homes i dones de 50 a 69 anys. La prova consisteix en un test de detecció de sang a la femta i, si bé la seva eficàcia és molt alta, té un marge d'error del 30%. Investigadors de l'Hospital Clínic-Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), però, han desenvolupat un mètode de cribratge més precís: un biomarcador que identifica petites molècules de RNA (microRNAs) en les mostres de femta i que permet detectar tumors i lesions precursores del càncer -pòlips- en un estadi molt primerenc i que no seria visible al test de sang.
Segons l'estudi, publicat a la revista Gastroenterology, la precisió diagnòstica dels tumors s'enfila fins al 96% dels casos i evitaria un 35% de colonoscòpies innecessàries. "El mètode actual ha demostrat que és efectiu i que permet disminuir la mortalitat per càncer de còlon i reduir-ne la incidència. Però també sabem que, com altres mètodes, no és perfecte", ha explicat el director mèdic de l'Hospital Clínic i un dels coordinadors de l'estudi, el doctor Antoni Castells. Pel que fa als pòlips, per exemple, el test de sang actual en detecta entre un 20 i un 25%, mentre que el de microRNAs duplica la xifra i identifica entre el 50% i el 60% dels tumors tous.
El projecte intenta solucionar les limitacions de les actuals proves de detecció de sang en femta i ser més sensible i més específic. "La sang en femta és un bon marcador, però els microRNAs perfeccionen el mètode si ambdues tècniques es combinen", resumeix Castells. De fet, l'estratègia que proposen els investigadors de l'IDIBAPS és afegir l'anàlisi dels microRNAs als programes de cribratge del càncer de còlon i recte per perfeccionar els diagnòstics.
En altre paraules: les persones que se sotmeten al programa de cribratge de càncer de còlon haurien de fer el mateix que fan ara amb el test de sang en femta, però el laboratori, a més d'analitzar la concentració d'hemoglobina, estudiaria els microRNAs.
El nou test reduiria un 35% de les colonoscòpies, que es consideren innecessàries. Si el resultat del test de sang oculta en femta és positiu, el programa indica que s'ha de fer una colonoscòpia per descartar o confirmar lesions. Ara bé, la baixa especificitat d'aquesta prova dona una taxa considerable de falsos positius com ara alteracions que no estan relacionades amb el càncer, sinó amb hemorroides.
L'estudi va analitzar prop de 800 mostres fecals de pacients amb un resultat positiu en el test de sang en femta que havien participat en el programa de cribratge de càncer de còlon i recte de Barcelona. Aquesta investigació ha estat coordinada pel doctor Castells, cap del grup de recerca en Oncologia Gastrointestinal i Pancreàtica de l'IDIBAPS i cap de grup del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), i la doctora Meritxell Gironella, investigadora del mateix grup. La primera signant de l'article és Saray Duran-Sanchon, investigadora predoctoral de l'IDIBAPS.
Els investigadors defensen que l'aplicació general d'aquest nou biomarcador no hauria de suposar un cost massa elevat, ja que el procediment que es realitza al laboratori és poc complex des del punt de vista metodològic. Amb tot, ara cal validar l'estudi amb mostres grans de població, d'unes 10.000 persones. Una fase que calculen que tindria un cost d'uns 3 milions d'euros.
Els homes es fan menys proves
El càncer de còlon és un tipus oncològic prevenible en molts casos, ja que al tumor sovint el precedeix un pòlip que, de ser detectat a temps, s'extirpa i s'evita el desenvolupament de la malaltia. De fet, els programes de cribratge són una eina efectiva no només per diagnosticar precoçment els tumors sinó per prevenir-ne la seva proliferació.
La mortalitat a l'Estat associada a aquest càncer ha baixat un 9% en autonomies que, com Catalunya, tenem aquests programes des del 2010. Abans de la seva existència només es detectaven entre un 20% i un 30% dels tumors en fase inicial, quan es poden curar amb tractament endoscòpic o quirúrgic. En l'última dècada, però, s'ha aconseguit detectar entre un 60% i un 70% dels casos. "La proporció de tumors que diagnostiquem en fase inicial s'ha invertit, això és molt important", ha recalcat el director mèdic de l'Hospital Clínic.
Amb tot, falta molt camí per recórrer en la conscienciació ciutadana: el compliment del programa encara és baix. Per exemple, a Barcelona ciutat, hi participa aproximadament la meitat de la població a la qual es dirigeix i en homes la participació és més baixa que en dones.
