Andreas Lubitz i el debat sobre la confidencialitat: una salvaguarda de drets que no és un dret absolut

Barcelona"La confidencialitat no és un dret absolut". Amb aquesta frase el metge de capçalera Francesc Borrell ha intentat resumir el debat viscut aquest dimecres a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) sobre el secret professional i la protecció a tercers, tot i que els ponents han coincidit en la importància de no relativitzar aquest factor, perquè és la garantia d'altres drets individuals de la persona i, a la vegada, permet millorar resultats de salut pública.

El debat, moderat per Antoni Bassas, ha comptat també amb la participació del president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, Jordi Blanch; el magistrat i president de l'Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández, i el president de la Comissió de Deontologia del COMB, Josep Terés. Tots han explorat la tragèdia aèria viscuda als Alps i si, en el cas d'Andreas Lubitz, la comunicació de la seva baixa mèdica hauria permès evitar la tragèdia.

En el rerefons de la discussió hi ha la seguretat de la societat contra el control que les autoritats puguin exercir-ne, han coincidit els ponents. Paradoxalment, aquest debat es dóna en un moment històric en què la seguretat és màxima, però a la vegada la societat també es més poruga. La gent vol explicacions i demana responsabilitats quan es produeix una tragèdia d'aquestes característiques, però fer aquest debat en calent pot generar un efecte indesitjat de cessió de llibertats, han remarcat.

Avisar del comportament d'un pacient pel risc hipotètic que generi un dany és doblement complicat perquè, també, pot produir efectes negatius indesitjats. La confiança entre el metge i el malalt, per afegir un altre component, és igualment important per garantir la salut de la població. La certesa és que "en principi la protecció de tercers està sempre per sobre", però com es duu a terme? A qui es denuncia? Per quins motius? No hi ha legislació sobre el tema i, generar-la, seria igualment complicat.

Els metges, de fet, han recordat que actualment a l'Estat no hi ha l'obligació de comunicar una baixa mèdica a l'empresa. És el pacient que, un cop l'obté, la porta a la seva feina per fer-la efectiva. En aquest sentit, els ponents han estat d'acord que podria ser positiu una comunicació directa de les baixes a les empreses, sempre que no hi inclogués la patologia ni el motiu, perquè llavors s'estaria vulnerant el dret a la intimitat.

Pel cas de Lubitz "no tenim solucions des del punt de vista normatiu", ha exposat Hernández per la seva banda. El magistrat sí que ha considerat que podria haver-se produït una "irregularitat administrativa en la gestió de la malaltia", però també ha advertit sobre el risc de relativitzar el valor de la confidencialitat. A més a més, ha recordat que la seguretat aèria ha motivat fins a 20 reglaments diferents per part de la Unió Europea, una dada que exemplifica la dificultat d'aquest cas, que és "un error de sistema", ha afegit.

El doctor Terés, per la seva banda, ha exposat el valor del codi deontològic mèdic, que fixa que la confidencialitat és un deure dels metges per protegir drets individuals, però que cal deixar en un segon terme "quan hi hagi benefici per al pacient". El president del COMB, Jaume Padrós, ha recordat que el Col·legi va engegar fa 17 anys un debat similar i, com a fruit, es van introduir al codi deontològic dos punts que fixen l'obligació d'un metge de comunicar la malaltia d'algun company si en l'exercici de la seva feina pot posar en perill els seus pacients.

Així doncs, proporcionalitat, oportunitat i preservació de la privacitat es fixen com a valors irrenunciables en aquest debat. Només així es podra protegir a tercers i, en primer lloc, els pacients que confien en el seu metge.