Publicitat
Publicitat

SALUT

Demanen formar els metges en teràpies complementàries

Més de la meitat dels pacients oncològics ja recorren a algun tipus de teràpia natural com a complement al seu tractament

Els professionals que fan medicina integrativa -la que uneix el millor de les teràpies naturals amb la medicina convencional- són els primers que volen posar ordre al sector, i per això s’han alineat amb el document de posicionament del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i les societats científiques d’oncologia i cures pal·liatives que alerta sobre el risc de les teràpies alternatives sense evidència científica i les pseudociències. Lamenten, però, que no es distingeixi entre professionals sanitaris que practiquen teràpies amb eficàcia provada i xarlatans que s’aprofiten dels pacients en un moment vulnerable. “Es posen totes les teràpies al mateix sac, les que tenen eficàcia i les que no”, argumenta Isabel Giralt, membre de la junta de la Societat Espanyola de Medicina Integrativa (Sesmi). Míriam Algueró, presidenta de l’Associació d’Oncologia Integrativa, afegeix que el document està “coix” perquè “no especifica quines són les teràpies amb evidència”.

En l’últim any el Col·legi de Metges ha   inhabilitat un metge  i han obert  expedients a sis més per haver practicat o recomanat teràpies alternatives.

El document del Col·legi de Metges recorda que aquestes teràpies, que van des de l’ acupuntura fins al reiki passant pel mindfulness, han de ser sempre complementàries al tractament convencional contra el càncer i no han de substituir-lo mai. “És evident que jo, com a metge, no substituiré una cosa per una altra. Ho donaré com a més a més”, diu Pere Gascón, consultor sènior del servei d’oncologia de l’Hospital Clínic, que prescriu teràpies complementàries sempre que tinguin evidència científica. “Quan és alternatiu, s’ha de ser contundent. Això no és alternativa a res. I no busquem curar sinó acompanyar i millorar la qualitat de vida del pacient”, afegeix Cristina Abadia, metge i presidenta del comitè de salut integrativa del Consorci Sanitari de Terrassa, que fa un any i mig va obrir una unitat de medicina integrativa quan es van adonar que era una demanda dels pacients, la meitat dels quals ja feien teràpies naturals fora del sistema. Alguns estudis indiquen que fins a un 60% dels pacients de càncer fan tractaments complementaris.

Els oncòlegs es troben que molts ho fan d’amagat. “L’oncòleg està perdut, no té temps de mirar si la cúrcuma, els fongs o els antioxidants funcionen. Cal formació per assessorar el pacient sobre si el que pren pot interactuar o no amb la quimioteràpia o generar toxicitat”, sosté Gascón. Per això aposta per crear una comissió que assessori els metges sobre els graus d’evidència científica d’aquestes teràpies. “S’ha de formar tant els metges com els pacients i dir les coses com són: la nutrició t’ajudarà fins aquí o l’acupuntura no et curarà el càncer però si tens nàusees i vòmits, et pot anar bé”, raona Algueró. Tots els professionals consultats sostenen que cal formar els oncòlegs en aquestes teràpies. No perquè les imparteixin ells, sinó perquè puguin assessorar els seus pacients. Perquè la societat va més avançada”, al·lega Abadia.

De fet, la UIC anunciava fa uns dies un curs d'estiu d'abordatge integratiu del pacient oncològic que s'ha acabat suspenent. Es calcula que u 64% de pacients  de càncer catalans demana accés a serveis complementaris relacionats amb el benestar, com  l'estètica, l'exercici físic, la fisioteràpia i la nutrició , i un 72% troba a faltar informació sobre aquest tipus de teràpies, segons un informe de l'Associació Espanyola Contra el Càncer  (Aecc)  a Catalunya.

Els Col·legis de Metges recordaven aquesta setmana que les teràpies alternatives suposen un  risc per a la salut , ja que sovint generen  falses expectatives  o propicien l’abandonament del tractament prescrit pel metge. “   No tot és innocu . Hi ha teràpies que no toquen el pacient i consideren que les energies el curaran i d’altres que fan servir principis actius de plantes que poden ser tòxics o inhibir fàrmacs del tractament convencional”, va explicar  Gustavo Tolchinsky , secretari del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB)

Una medicina més pròxima

Aquestes teràpies tenen èxit perquè els pacients busquen una medicina més humanitzada. “Volen una medicina més pròxima i volen que se’ls escolti i que se’ls agafi de la mà”, reflexiona Giralt. Gascón creu que els pacients recorren cada vegada més a les teràpies complementàries perquè els oncòlegs tenen cada cop menys temps per parlar amb els malalts de temes que també preocupen el pacient, “com problemes d’insomni, de dolor o de gana, i per això el malalt busca altres professionals amb més temps, i si resulta que practica coses sense evidència, cau en un parany”, diu.

Els metges de medicina integrativa recorden, però, que algunes d’aquestes teràpies no tenen evidències científiques tan sòlides però sí evidències clíniques. “Són teràpies amb diferents graus d’evidència. El ioga té una evidència més petita però pot anar bé als pacients oncològics”, assegura Giralt.

Unitat pionera a Terrassa

Els metges, en el seu document, reconeixen que algunes teràpies complementàries poden suposar “una ajuda perquè els pacients puguin afrontar millor la seva malaltia”. També per fer front als efectes secundaris derivats dels tractaments. Però aconsellen que s’ofereixin integrats dins del mateix equip d’oncologia o de cures pal·liatives que tracta el pacient. Això és el que fa el C onsorci Sanitari de Terrassa, que l’any passat va obrir una consulta de medicina integrativa on els pacients, derivats pel seu oncòleg, poden accedir a sessions d’acupuntura, de teràpies energètiques, de mindfulness i de nutrició per part de professionals del centre que exerceixen voluntàriament fora del seu horari laboral. S’inspiren en hospitals com l ’MD Anderson de Houston i el Memorial Sloan Kettering de Nova York, que fa temps que tenen unitats com aquesta. Des que es va crear la unitat, a Terrassa han atès una cinquantena de pacients i els resultats mostren una millora de l’ansietat, la depressió, la fatiga i les nàusees. “Quan els oncòlegs valoren que des de la medicina convencional hi ha alguna necessitat que no es pot abordar, ho fem des de la integrativa”, explica Abadia. I posa l’exemple de la fatiga que experimenten moltes pacients de càncer de mama i que tracten amb teràpies energètiques. “Hem fet un estudi a l’hospital i hem tingut increments significatius de millora”, sosté.

De fet, des del Col·legi de Metges no s’oposen a la possibiliat que teràpies complementàries entrin als hospitals catalans -com ja passa amb el reiki que fan voluntaris- i al·leguen que pot servir també per generar estudis i evidències científiques. Però  exigeixen als professionals que siguin “rigorosos” amb la informació que es trasllada al pacient. “Que no hi hagi un tractament curatiu no és excusa per practicar  tractaments fútils . Això és una  estafa ”, va concloure Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de