HABITATGE

Deu anys vivint en un edifici nou ple d’okupes, drogues i brutícia

Els veïns d’un immoble de Vilafranca denuncien la falta de respostes de la justícia i l’administració
ALBERT LLIMÓS
ALBERT LLIMÓS

L’Àlex duia un fill de pocs mesos en braços i, quan va obrir la porta del pàrquing, es va trobar un noi tirat a terra cremant una cullera amb la xeringa preparada. També la Maria Àngels va topar amb una escena similar quan acompanyava els seus nets. “Van veure un drogoaddicte punxant-se”, recorda. Els veïns del carrer Antoni Mestre Jané de Vilafranca del Penedès fa 10 anys que conviuen amb okupes i pisos en què es venen drogues. En total són 56 pisos, dividits en tres blocs, que fan xamfrà amb el carrer Baldomer Lostau. Ara mateix n’hi ha 15 d’ocupats, però hi ha hagut temporades amb molts més: els mateixos propietaris n’han tapiat una quinzena.

Un edifici nou fet malbé

El terra està ple de brossa. A la teulada hi ha un matalàs tirat. Els patis interiors, plens de trastos vells i brutícia. La majoria de llums dels passadissos, arrencats. Forats a les parets per puntades de peu. Un sofà capgirat en un replà. Vidres xafats. Portes forçades després d’haver-les canviat unes quantes vegades. Una forta pudor. Al pàrquing, a cada racó, un tros de paper de plata que indica el pas dels consumidors, que, després de comprar la droga en un dels pisos -els veïns asseguren que, com a mínim, en tres pisos se’n ven-, la consumeixen al mateix immoble. Fins i tot, a un dels propietaris li han trucat al pis per demanar-ne. Per sort, últimament aquestes escenes s’han reduït.

No pas les despeses per als propietaris. “Aquest pis és la meva ruïna”, admet el Pep, que hi va arribar el 2007, com la majoria de propietaris, que van pagar gairebé 250.000 euros per instal·lar-s’hi. Ara les ofertes estan per sota dels 100.000. “Fa 9 anys que el tinc a la venda, però no puc vendre’l. No ens en donen ni la meitat”, lamenten la Maria Àngels i el seu marit, l’Enric. Van venir de Barcelona per ajudar la seva filla, que viu a Vilafranca, i el que havia de ser una jubilació tranquil·la s’ha convertit en un malson.

Ells, com la resta de veïns, estan lligats a un edifici on les derrames per fer front a les despeses comunitàries es doblen cada mes. Els okupes han manipulat el quadre elèctric i els panells d’aigua, de manera que s’ha doblat el cost de les factures que han d’assumir els propietaris de manera comunitària. Fins al punt que, fa uns anys, entre el 27 d’agost i el 28 d’octubre del 2014, la factura d’aigua de la zona comuna d’un dels blocs va pujar a 1.173 euros. I això que no hi havia ni servei de neteja. En els dos baixos ocupats que donen a la part interior s’hi van instal·lar dues piscines i el cost de l’aigua el van haver d’assumir els 8 propietaris que hi havia a l’escala.

Al problema de les drogues, els diners i la brutícia, s’hi suma un quart element. La inseguretat. “Mai he vist una detenció al carrer i l’he vista al pati de l’edifici on visc”, lamenta el Josep Maria, que recorda que hi va haver èpoques en què no es “podia obrir la porta” per por al que passava a les escales. Ho subscriu l’Àlex. Va rebre amenaces després d’una enganxada amb un dels nous inquilins, que li va dir que li cremaria el cotxe, i durant un temps no es va atrevir a aparcar al propi pàrquing i ho feia al costat d’una comissaria dels Mossos.

Els veïns del carrer també ho pateixen. Els de davant de l’edifici -on també hi ha un pis ocupat- han sigut testimonis durant anys de com es venia “droga en un dels baixos”. Amb les consegüents disputes i baralles. Un clima -ara mateix més calmat- que no ha evitat que hi arribessin nous propietaris. La Maribel hi va arribar fa un any, “sense por”, i lamenta les derrames que se’n deriven, però està esperançada perquè “s’arreglarà” algun dia. Menys optimista és el Joan, amb tres fills, que ho viu amb “resignació”, esperant que els veïns de sobre -un dels pisos on alguns propietaris diuen que s’hi ven droga- no es tornin a deixar l’aigua oberta i els torni a fer malbé tot el sostre, com ha succeït més d’un cop.

A l’edifici hi ha molta mobilitat. Un dels baixos s’utilitza com a pis pastera, per a curtes estades, i d’altres s’han ocupat per després rellogar-los. Quan els Mossos van acudir a un d’aquests pisos després d’una denúncia, el matrimoni va mostrar un contracte fals: els havien cobrat 700 euros per a tres mesos de lloguer. Al març, abans de l’última reunió amb l’Ajuntament, el perill va venir per un incendi en un dels pisos ocupats. La porta segueix tota negra. Llavors 4 veïns van acabar hospitalitzats per culpa del fum.

Sense respostes

Són gairebé 10 anys arrossegant aquesta difícil convivència, amb les despeses derivades també de mantenir les denúncies per impagament de les despeses comunitàries. Estan cansats de no tenir resposta de l’administració ni resultats en seu judicial. Han demanat quatre cops que la comunitat es faci càrrec de l’administració de l’immoble per poder solucionar la problemàtica amb els okupes, però no han tingut mai resposta. A més, denuncien la paralització judicial del cas: l’obra segueix pertanyent a una constructora liquidada i desapareguda, i la Sareb (la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) no se’n fa càrrec.

Cap dels veïns amb qui ha parlat l’ARA està en contra de l’ocupació, ja que entenen que per a moltes famílies és l’única solució, però reclamen que es respectin les zones comunes, s’acabi amb la droga i no els costi diners a ells.

Més continguts de