Dianova: una ONG sota sospita amb passat sectari

L'entitat que gestiona l'acollida dels refugiats és hereva del Patriarca, el fundador de la quan va acabar fugint de la justícia francesa i condemnat

El fundador del Patriarca, Lucien Engelmajer, va acabar fugint i condemnat per la justícia francesa / AFP

L'origen de Dianova, l'entitat que gestiona l'acollida dels refugiats a Vic i a Manresa, cal buscar-lo el 1974, a la Boère, França, de la mà de Lucien Engelmajer. Funda una entitat que agafa el nom 'le Patriarche', el Patriarca, i que tracta toxicòmans.  La web Dianova.ngo no en renega: “'le Patriarche' dóna una resposta eficaç i concreta allà on els poders públics encara només proposen la repressió del consum i una mirada estrictament psiquiàtrica i individual com a tractament”, explica. No s’hi diu res del judici, condemna, i fugida d’Engelmajer, ni de les acusacions de secta. Dianova Internacional tan sols reconeix que “una corrent interna” crítica dins del Patriarca aconsegueix destituir el fundador el 1998 i aquell mateix any l’entitat es reestructura, canvia de nom i dóna autonomia a les associacions locals.

El Patriarca va arribar a aplegar més de 5.000 persones en 210 centres repartits en 17 països, però el 1995  l’informe de la comissió sobre sectes de l’Assemblea Nacional francesa va incloure diverses referències a l’entitat i a Engelmajer. Al cap de poc el fundador va fugir a Amèrica i es va dictar una ordre de detenció en contra seva.  El 2006 a Tolosa el van jutjar a ell –que continuava escàpol– i a una quinzena de directius del Patriarca, incloent-hi fills seus. El fiscal va definir l’entitat com “una secta que explota sense escrúpols”, segons el 'Libération', i a Engelmajer el van condemnar a cinc anys de presó per delictes contra els treballadors, malversació i blanqueig, entre d’altres. No els va complir. Tampoc va tornar a França, va morir el 2007.

Dianova: grans subvencions sense cap experiència

Dianova Espanya consta al registre d’associacions del ministeri de l’Interior des de 1982. “No tenim res a veure amb el Patriarca”, explica, d’entrada, un portaveu de l’entitat, i diu que Dianova Espanya forma part de Dianova Internacional des del 2002. Quan se li explica que  Dianova.es defineix el procés de reestructuració del 1998 amb les mateixes paraules que la pàgina Dianova.ngo enumera els canvis que es van fer per passar de ser el Patriarca a Dianova Internacional, cedeix. “Pot ser que comencéssim també com el Patriarca però ja fa 40 anys, estàs rastrejant la nostra prehistòria”, diu. Al cap d’uns minuts torna a trucar: “efectivament, vam començar com el Patriarca”, admet, “però fa molt de temps que ens vam separar, dels vint treballadors que som avui només n’hi ha un d’aquella època i els altres ni ho saben, l’hi he hagut de preguntar a ell”. No explica que l’actual directora de Dianova Internacional i membre de la junta directiva de Dianova Espanya, Montserrat Rafel, era vicepresidenta d’el Patriarca el 1996, segons consta a un article d’'El País'.

La controvèrsia continua

“Dianova deriva del Patriarca directament, encara que ells ho neguen i diuen que ja no tenen res a veure i que van fer tota una tasca de neteja”, explica el psicòleg especialista en sectes Miguel Perlado. Acumula una llarga experiència amb víctimes de grups abusius i n’ha tractat del Patriarca. “Eren gent molt espoliada econòmicament, que no solucionava el problema amb la toxicomania, més aviat s’agreujava”, recorda, “canviaven l’addicció a les drogues per l’addicció a l’organització”. Des del canvi a Dianova no n’ha tractat més membres però sí que ha rebut consultes per part de familiars. “Els dubtes sobre el funcionament i la transparència continuen i Dianova és molt controvertida”, explica, i afegeix: “el Patriarca i Dianova els continuem veient com una deriva molt sectaritzada”.

Això no vol dir que els refugiats dels centres que gestiona Dianova corrin el perill d’acabar sent membres d’una secta. Cap dels que han contactat amb l’ARA denuncia que l’hagin intentat captar. “Dubto molt que la tasca amb refugiats es faci servir per a l’adoctrinament directe”, diu Perlado, “però obre portes de finançament i subvencions” i els ajuda a millorar la imatge pública.
El psicòleg entén que l’adoctrinament queda restringit als toxicòmans en rehabilitació. “El modus operandi continua sent el mateix o gairebé”, afirma. El portaveu de Dianova ho nega:“no conec els mètodes del Patriarca però pel que he sentit en absolut tenen res a veure amb els nostres”. Afegeix que els del Patriarca eren “més espirituals” mentre que els de Dianova són “mètodes més científics i socials”. La  memòria de Dianova Espanya del 2015 diu que es basen en l’esquema d’intervenció del professor de psicologia de la Universidad Complutense de Madrid Florentino Moreno. El portaveu recorda que el 2012 l’Ajuntament de Madrid els va declarar entitat d’utilitat pública.

Més continguts de