El pas que va fer ahir Arantxa Sánchez Vicario és d'aquells que no tenen marxa enrere. La tenista amb més èxit de l'esport català i espanyol, amb una carrera professional impecable, ha decidit posar les seves disputes familiars a la vista de tothom amb un llibre escrit en primera persona i que va sortir ahir a la venta. La presentació es va fer en una llibreria de Barcelona plagada de periodistes -més de 120 d'acreditats-, la meitat de la premsa del cor, un símptoma que la seva història ja ha transcendit de les pàgines esportives en què va ser protagonista durant tant de temps. Ahir no va voler respondre a cap pregunta; ja ho diu quasi tot al llibre.
El seu marit, la clau
En aquesta autobiografia - Vamos! Memorias de una lucha, una vida y una mujer , editorial La Esfera de Los Libros-, Arantxa Sánchez Vicario fa un repàs a tota la seva carrera, i en especial als seus durs inicis, quan va renunciar a tot amb 13 anys per ser la número u del món del tenis, però els capítols més polèmics són els dos últims. L'extenista hi explica la seva relació amb el seu marit actual i pare dels dos fills que té -l'Arantxa i el Leo-, Pep Santacana, que mai va ser acceptat pels seus pares, cosa que és l'origen de tots els problemes posteriors. "Des dels meus primers amors d'adolescent els meus pares mai van estar conformes amb les meves relacions; per ells mai escollia la persona adequada", explica al llibre. També insinua que es va casar l'any 2000 amb el periodista esportiu Joan Vehils -l'actual director de l'Sport - sense estar-ne convençuda (van durar un any), i que no va poder decidir res de la seva boda amb ell, amb 600 convidats, entre els quals hi havia part de la família reial espanyola, José María Aznar i Jordi Pujol. Quan va conèixer Pep Santacana, ell era un empresari amb problemes econòmics, i la família Sánchez Vicario s'hi va oposar perquè creien que es casava amb ella per interès.
La tenista també explica que actualment no té cap relació amb els seus pares i germans i que els ha denunciat perquè creu que li han pres tots els diners que va guanyar -45 milions d'euros, estima ella- durant els 20 anys de la seva exitosa carrera esportiva. I el pitjor és que la resta de germans -Emilio, Marisa i Javier- s'han posat de banda dels seus pares i, per tant, està sola acusant de frau la seva família. Fins fa pocs anys el seu pare, Emilio Sánchez -que ara té Alzheimer-, va disfrutar de plens poders per decidir contractes i gestionar els recursos de la seva filla. "Mai vaig dubtar que el meu pare estigués fent el que era correcte". Fa dos anys va recuperar tots els poders, però afirma que la seva família no li vol donar tota la informació d'on són els seus diners: "Com és possible que tot el que he aconseguit en tants anys hagi desaparegut? Estic obligada a recuperar el que he guanyat i és meu".
Els draps bruts, en públic
De disputes familiars per diners amb gent famosa n'hi ha hagut i n'hi haurà sempre, però només alguns s'atreveixen a fer el pas de fer-los públics perquè tothom en faci safareig i hi pugui sucar pa. Arantxa Sánchez Vicario primer va fer el pas de denunciar els pares pel que ella qualifica d'"espoli", però després ha creuat una línia vermella fent públic un afer privat amb el llibre, en què explica per què ha trencat els lligams amb la família, tot i que no entra en els detalls concrets. De fet, ahir durant la presentació del llibre davant un munt de periodistes que esperaven les seves declaracions, la tenista va dir que no respondria a cap pregunta i va llegir un breu comunicat: "El que ha despertat l'interès dels mitjans és la meva relació amb la família i jo ara no en puc parlar, els advocats són els que se n'encarreguen. Sóc la mateixa de sempre, però ara decideixo què vull fer. Els meus pares van exercir un control sobre mi que em va anul·lar", afirmava segons abans de posar-se a plorar de l'emoció. I va concloure: "¿Algun dels meus germans o els meus pares poden dir amb quina persona he de compartir la meva vida? ¿Ells no s'han casat amb qui han volgut?" Es va aixecar i va marxar de la llibreria envoltada un altre cop d'un eixam de càmeres que buscaven la instantània del dia.
Només ella i els seus pares saben qui diu la veritat, si és que hi ha una única veritat, però a partir d'ara els draps bruts de la família Sánchez Vicario ja no es rentaran més a casa seva, sinó als platós de televisió.
