BARCELONA

Expulsats de Sant Antoni

Els veïns temen que millores com la superilla i el nou mercat facin disparar més els preus a la zona

“El carrer Parlament es morirà, el mataran”. Marisa Cordero és una de les veïnes de tota la vida d’aquesta zona del barri de Sant Antoni de Barcelona i ha vist com, en els últims anys, cada persiana que s’abaixava era un local que es reconvertia en un bar restaurant i com el carrer s’anava especialitzant en la vida nocturna -Fem Sant Antoni ha comptat un centenar de bars en menys de set illes de cases a l’entorn de Parlament- i rebia més turistes. I ha vist, en paral·lel, com alguns dels seus veïns han hagut de marxar perquè no podien assumir els nous lloguers o perquè, directament, no se’ls oferia la possibilitat de renovar. Aquesta veïna té ara una atapeïda agenda de reunions per intentar fer front al procés de gentrificació que viu el barri -un concepte que no fa tant sonava pràcticament a xinès als veïns de la zona i que ara s’ha convertit en el seu gran enemic-. Els veïns ja van veure les orelles al llop quan el carrer Blai, al Poble-sec, es va començar a convertir tot ell en una terrassa. El fet que el projecte de superilla que aquests dies té el barri aixecat en obres inclogui, en una segona fase, la pacificació del carrer Parlament és per als veïns l’última amenaça. Plou sobre mullat.

La bombolla del lloguer afecta el conjunt de Barcelona però Sant Antoni la viu amplificada pels efectes de la gentrificació, com denuncien les entitats del barri, i ara la situació es pot fer encara més complicada per la imminent obertura del nou mercat i la implantació de la superilla que pacificarà carrers com Tamarit i Borrell. “La paradoxa que vivim és que són millores que hem reivindicat nosaltres, com tenir més espais verds, però que, al mateix temps, es tradueixen en pujades de preus”, resumeix Pep Sala, president de l’associació de veïns del barri. I, des de Fem Sant Antoni, Xavier Caballé afegeix encara més arguments per al temor: el pacte entre el govern municipal i el Gremi de Restauració per desencallar l’ordenança de terrasses flexibilitza la norma i permet taules i cadires que, amb l’anterior normativa, quedaven vetades. “El carrer Parlament pacificat serà l’escenari perfecte per a més terrasses”, recela. De moment, al barri és vigent una suspensió de llicències dictada mentre s’elabora el pla d’usos que es preveu presentar al febrer, però l’obertura de locals no ha cessat del tot perquè alguns tenien llicència prèvia a la suspensió.

El procés de gentrificació té una doble derivada: l’expulsió de veïns que no poden fer front als nous preus -la pujada del lloguer s’ha accelerat en l’últim semestre com es veu al gràfic- i la sagnia per al comerç de proximitat, engolit per les noves dinàmiques i per la crisi econòmica. “Moltes de les rendes més baixes ja han abandonat el barri”, avisa Vladi Olivella, de Fem Sant Antoni, que recorda que l’entitat va néixer per fer front a la proliferació de pisos turístics i que, cada cop més, funciona com una mena de PAH per ajudar persones que tenen problemes amb el lloguer. Tenen calculat que, d’ara al 2019, al barri s’han de renovar uns 3.500 contractes de lloguer. “I això vol dir pujada de preu o expulsió”, resumeix. I les pujades no acostumen a ser suaus. “Ara ve gent que quasi celebra que només l’hi apugin 200 euros”, subratlla. El drama per a aquests veïns, segons Olivella, és que els propietaris prefereixen lloguers turístics o temporals de curta estada per a professionals estrangers o estudiants que poden assumir preus més alts. Tot i acceptar que en matèria de regulació de lloguers, és, sobretot, l’Estat qui té la paella pel mànec, també demanen més contundència a l’equip de l’alcaldessa, Ada Colau.

“Quan sento dir tant que la culpa sempre és dels altres, m’enrecordo de l’època en què el Barça no guanyava res”, bromeja el president de l’associació de veïns. El director del model urbà de la ciutat, Ton Salvadó, respon en nom de l’Ajuntament que el seu equip “s’està deixant la pell per intentar minimitzar els efectes de la gentrificació”, però que el tema és complex i no té una solució màgica. Defensa que les millores projectades a Sant Antoni, com les que es preveuen al conjunt de la ciutat, estan pensades per millorar la vida dels veïns. I que es treballa amb una doble línia d’actuació: d’una banda, la pressió a l’Estat per introduir canvis en la regulació dels lloguers i aconseguir, per exemple, allargar la durada dels contractes i, de l’altra, l’impuls d’accions enfocades a aconseguir habitatge públic i a intentar protegir el comerç de proximitat.

El precedent de Gràcia

El de Sant Antoni, admet Salvadó, no és el primer procés de gentrificació que viu Barcelona i probablement no serà l’últim. I aquest no és tampoc un fenomen exclusiu de la capital catalana. Per això, reconeix, el seu equip ha canviat l’enfocament de la problemàtica: si fa un any es parlava d’acabar amb la gentrificació, ara centren els esforços a minimitzar-ne els efectes i encaren el tema com una lluita lenta però que no permet descansos. Aquesta lluita inclou mesures com intentar adquirir espais per fer-hi habitatge públic, incidir en el mercat privat amb estratègies com condicionar els ajuts a la rehabilitació a no fer grans pujades de lloguer, i promoure iniciatives de cohabitatge o de cessió en dret de superfície. “L’objectiu és bloquejar pisos per evitar l’especulació”, diu. I, també, s’estudien projectes com el dels baixos de protecció oficial que es va presentar a Ciutat Vella per intentar protegir el comerç de proximitat.

Salvadó explica que el problema que hi ha ara amb els processos de gentrificació que es viuen en barris com el de Sant Antoni és que, a diferència del que va passar a Gràcia -que és el barri que va viure un dels primers processos d’aquest tipus-, ara els nous veïns són estrangers que no tenen vocació de construir barri, mentre que en l’experiència gracienca els nous veïns eren persones d’altres punts de Barcelona amb un alt poder adquisitiu que van trobar a la Vila de Gràcia les condicions idònies per al seu projecte vital i que tenien ganes de construir comunitat. I assegura que s’ha de fer front a l’amenaça de la “ciutat buida” pels efectes dels inversors que compren edificis com a patrimoni.

Des del punt de vista comercial, Vicenç Gasca, que presideix Sant Antoni Comerç, demana “no estigmatitzar” el barri amb la problemàtica de la gentrificació. Assegura que els preus a la zona s’estan posant al nivell d’altres punts del districte i que el problema del tancament de comerços és general per la combinació letal de crisi econòmica i la fi de la pròrroga de la llei d’arrendaments urbans. “El que cal és preservar la identitat del barri, evitar que sigui un clon d’altres zones”, defensa . Tot i així, els comerciants lamenten que les obres de les pacificacions a l’entorn del mercat tinguin el barri aixecat, coincidint amb la campanya de Nadal: “Ho han fet en el pitjor moment”.

Un pla per al barri, a la multiconsulta de Colau

L’Ajuntament de Barcelona celebrarà a la primavera una multiconsulta ciutadana, i una de les tres iniciatives que el consistori ja ha validat per incloure-les en la votació és un pla contra la gentrificació a Sant Antoni, com va avançar El Periódico. La iniciativa vol que el consistori adquireixi la parcel·la del número 46 de la ronda Sant Pau per fer-hi pisos públics i mantenir el gimnàs social de Sant Pau. Ara aquestes iniciatives han de presentar 15.000 signatures i passar pel plenari.

“La nostra voluntat és no perdre la vocació de mercat”

Els paradistes del Mercat de Sant Antoni tenen clar que el trasllat al nou recinte no ha de comportar un canvi de tarannà. Que no volen ser una Boqueria 2. El gerent del mercat, Miquel Humedes, explica, en aquest sentit, que no s’incrementarà el nombre d’espais de restauració -seguiran sent tres- i que només cinc o sis parades oferiran alguna mena de degustació. “La nostra voluntat és, per sobre de tot, mantenir la vocació de mercat i no convertir-nos en alguna cosa que ningú sàpiga què és”, defensa Humedes. El compromís municipal és que el nou mercat obri a l’abril. Però el procés que ara encara la recta final ha sigut dur. El que havia de ser una provisionalitat d’uns quatre anys s’ha allargat el doble de temps. De les 98 parades d’alimentació que van firmar el trasllat a la carpa, ara en queden 62 i al recinte final n’arribaran una cinquantena. La crisi i, en alguns casos, la falta de relleu han fet que algunes parades s’hagin quedat pel camí. El mateix Humedes va tancar la seva, després de set anys a la carpa, i va assumir la gerència.

Jesús Gracia, v eí de Sant Antoni

“On anirem els que no podem pagar aquests lloguers?”

Jesús Gracia va rebre el temut burofax el juliol de l’any passat. Li anunciaven que el contracte de lloguer del pis del carrer Parlament on ha viscut mitja vida -32 anys dels 65 que té- havia acabat i que no tenien intenció de renovar-lo. Ell, que viu amb la dona i dos fills estudiants de 18 i 20 anys, tampoc tenia cap intenció de marxar del pis ni d’abandonar el barri on té muntada tota la seva vida. Però les noves circumstàncies el poden obligar a prendre decisions. El contracte del seu pis, de fet, havia vençut l’any anterior al burofax i, gràcies a l’assessorament que va rebre, va descobrir que, com que el seu contracte era anterior al 2013, tenia dret a una pròrroga de tres anys.

Aquest termini venç l’octubre de l’any que ve i el Jesús i la seva família no estan en condicions d’assumir la presumible pujada de lloguer que els ve a sobre en el cas que els deixin quedar-se. “Ara paguem quasi 800 euros i intentarem negociar que, si hi ha pujada, sigui mínima. No podem assumir un lloguer de 1.400 o 1.500, que veig que és el que s’està demanant ara”, lamenta. Té clar que “això no s’aguanta”, perquè “la gran majoria dels barcelonins” no poden pagar aquests preus: “On anirem tots?” Ell ha mirat opcions per tot arreu i no en troba cap que s’ajusti a la seva economia. Està afiliat al Sindicat de Llogaters, convençut que la solució a problemàtiques com la seva passa per organitzar-se i exigir canvis.

Buidar edificis

Dels 14 pisos del seu edifici, al carrer Parlament número 8, només n’hi ha dos més que encara estiguin ocupats per les famílies de sempre. I aquests veïns han viscut de molt a prop el que va passar al número 1-3 del mateix carrer. El desembre de l’any passat Elix va comprar el bloc sencer i va decidir no renovar els llogaters, buidar-lo de veïns.

Etiquetes

Més continguts de