PROSPECTIVA 2021

Fàrmacs, autotests i mesures de protecció del segle XXI

Aquest 2020 que finalment deixem enrere hem viscut una proesa científica sense gaires precedents. Des que es va descobrir el nou coronavirus al gener, ha donat lloc a prop de 90.000 articles científics que, en un esforç global inèdit, han permès que tinguem vacunes del covid-19 en menys d’un any. Una fita que es pot equiparar perfectament a portar persones a la Lluna. Quan el 8 de desembre Margaret Keenan va rebre la primera dosi de la vacuna de Pfizer/BioNTech, les famoses paraules de Neil Armstrong ressonaven a l’ambient, tot i que amb una lleugera modificació: “Una petita punxada per a una dona, un gran protecció per a la humanitat”.

Tot i l’optimisme que ha despertat l’inici de la vacunació, encara som lluny de tenir la pandèmia sota control. Els efectes de les vacunes es començaran a notar d’aquí uns mesos, i mentrestant el virus segueix entre nosaltres: continua havent-hi contagis, hospitalitzacions i morts. Per fer-hi front, la ciència ha de perseverar.

Aquest 2021 que encetem no només ha de veure com s’aproven més vacunes del covid-19, que s’afegiran a les tres actuals, sinó que hauria de ser l’any dels tractaments, dels testos d’autodiagnòstic i de noves mesures de prevenció de contagis que, més enllà de l’ús de mascaretes, el manteniment de la distància i la higiene de mans, es dissenyin a partir del coneixement i la tecnologia del segle XXI. En aquest sentit, la farmacèutica Neoleukin treballa en un esprai nasal fet a base d’una proteïna capaç d’evitar covid-19 greu en hàmsters. Un equip de la Universitat de Washington investiga una substància similar. A l’Institut de Química Avançada de Catalunya del CSIC s’està desenvolupant un esprai que genera una capa protectora a les mucoses perquè el virus no hi pugui entrar. Si els pròxims mesos algun d’aquests productes o altres de semblants es poden assajar en persones, aquest any podríem disposar d’una eina més per evitar contagis.

Mostres de saliva

D’altra banda, arreu del món s’estan desenvolupant tests ràpids per detectar si es té la malaltia a partir de mostres de saliva. Ja hi ha alguns models aprovats per a ús hospitalari, però és probable que al llarg d’aquest any es puguin fer servir en l’àmbit domèstic. Aquests tests, que costen pocs euros i no requereixen l’aparatosa mostra nasofaríngia dels tests d’antígens o la PCR, poden ser una eina de gran utilitat per detectar i aïllar positius de covid-19 sense col·lapsar el sistema sanitari.

Més enllà d’això, els últims estudis genètics han revelat una sèrie de gens que afavoreixen els quadres greus de covid-19. A partir d’aquests estudis, que s’han d’ampliar aquest 2021, s’ha descobert que un medicament ja aprovat, el baricitinib, podria ser útil per tractar els malalts de covid-19 amb mal pronòstic. De la mateixa manera que s’ha fet amb aquest fàrmac, és probable que se’n descobreixin d’altres. Sumats a les vacunes, els nous tests i les noves mesures de protecció, aquests fàrmacs haurien de fer que el 2021 sigui l’any que la pandèmia comenci a estar sota control.