Societat 06/06/2017

Hi ha 22 nens que esperen un trasplantament a Catalunya

Tot i la llista d'espera, Catalunya té la taxa més alta de trasplantaments del món i fa 1 de cada 4 operacions d'aquest tipus en nens de l'Estat

Laia Vicens
3 min
Un dels trasplantaments de la Vall d'Hebron

BarcelonaDe les 1.351 persones que estan a la llista d’espera per rebre un òrgan trasplantat a Catalunya, 22 són menors d’edat. D’aquests menors en espera, nou necessiten un fetge, vuit un ronyó, tres un pulmó, un el cor i un altre, de gairebé 18 anys, necessita un doble trasplantament de cor i pulmó. Són les xifres que van donar ahir el director del Servei Català de la Salut, David Elvira, i el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, en una roda de premsa amb motiu del Dia Mundial dels Pacients Trasplantats, que se celebra avui i que està dedicat als trasplantaments infantils.

Fins a 22 nens esperen un trasplantament a Catalunya

Només el fet que hi hagi nens malalts en llista d’espera ja és una mala notícia, però encara ho és més perquè la xifra ha crescut els últims anys. Segons informes anteriors de la conselleria de Salut, el 2012 els infants que esperaven un trasplantament eren 14, l’any següent van pujar a 16, el 2014 i el 2015 es van mantenir en 13 i, fins al maig d’aquest any, han augmentat i ja en són 22.

Per anar buidant aquesta llista, David Elvira va fer una crida a la sensibilitat social i a la generositat. Malgrat aquesta llista d’espera, el cert és que Catalunya té la taxa més alta de trasplantaments del món (135 per cada milió d’habitants) i també una de les més altes de donants (42 per cada milió d’habitants).

44 trasplantaments infantils

L’any passat els hospitals de la Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu -els únics que fan aquestes operacions en nens a Catalunya- van fer 44 trasplantaments pediàtrics, un menys que el total del 2015: 18 de renals, 16 d’hepàtics, 5 de pulmonars i 5 de pancreàtics, dels quals deu van ser a menors d’altres comunitats autònomes.

En només set d’aquestes operacions els òrgans provenien de cadàvers infantils, l’edat mitjana dels quals va ser de 5,8 anys. Segons va explicar Jaume Tort, de l’OCATT, la donació de cadàver infantil es produeix en comptades ocasions perquè la situació és “extraordinàriament dramàtica” per a la família, que a banda de fer front a la mort prematura d’un menor ha de decidir si es donen els òrgans o no. De fet, dels vuit casos de morts infantils que podien convertir-se en donants, només es van poder trasplantar els òrgans de quatre perquè en la resta la família s’hi va negar. Gràcies als que sí que van accedir-hi es van poder fer set trasplantaments, quatre de ronyó i tres de fetge.

Així, en onze casos més, el trasplantament va ser d’un donant viu adult, i la resta de cadàver adult. Per a tots els casos es mou cel i terra per aconseguir un donant compatible, però encara més si es tracta de menors. “No hi ha donants infantils i si n’hi ha en un altre país i està dins del temps recomanat per les bones pràctiques, es va a buscar on sigui”, va dir Tort. En cinc ocasions, l’òrgan va arribar de l’estranger, i en dinou, de la resta d’Espanya. El lideratge català és indiscutible: els hospitals catalans han fet un de cada quatre trasplantaments pediàtrics de tot Espanya.

Rècord històric de trasplantaments

El 2016 es va superar per primera vegada la barrera dels 1.000 trasplantaments a Catalunya: se’n van fer 1.017, un 6,5% més que l’any anterior. El rècord va ser possible gràcies als 315 donants vàlids, que suposen un augment del 23% respecte al 2015. Així, van créixer els trasplantaments de pulmó (24%), de ronyó (9%) i de fetge (4%), mentre que van baixar els de cor i pàncrees. Pel que fa als teixits, hi va haver 1.444 donants, que van permetre trasplantar 1.418 còrnies, 198 vàlvules cardíaques, 84 vasos sanguinis, 312 trasplantaments de teixit músculo-esquelètic i 270 de pell.

De fet, Catalunya té l’índex de trasplantament més alt del món, amb 135 operacions d’aquest tipus per cada milió d’habitants. Ara bé, segons el director del Servei Català de Salut, David Elvira, també ha d’aspirar a ser “excel·lent en solidaritat”. En aquest sentit, el perfil del donant és d’un home de 62 anys de mitjana, mort en un 53% dels casos per un accident cerebrovascular i en un 5% per un traumatisme cranioencefàlic després d’un accident de cotxe.

Durant els primers cinc mesos d’aquest any, ja s’han fet 424 trasplantaments -304 de renals, 62 d’hepàtics, 17 de cardíacs, 35 de pulmonars i 6 de pancreàtics-, un 10% menys en comparació amb el mateix període de l’any passat. La dada optimista és que han pujat un 2,6% el nombre de donants d’òrgans cadàver. Actualment, vuit de cada deu famílies accedeixen a donar els òrgans dels seus difunts.

stats