La Fundació Puigvert, absolta de l'acusació d'estafa a CatSalut
L'Audiència Provincial de Barcelona considera que les 237 intervencions per desfer pedres al ronyó estaven justificades
BarcelonaL'Audiència Provincial de Barcelona ha absolt tres responsables de la Fundació Puigvert que estaven acusats d'haver estafat el Servei Català de la Salut per facturar presumptament 237 tractaments de litotrícies –procediments per ones de xoc per desfer pedres del ronyó– que segons la fiscalia eren inútils.
En la sentència, el tribunal descarta que l'exdirectora de la Fundació Puigvert i actual presidenta del seu patronat, Esperanza Martí, l'exdirector del Servei de Radiodiagnòstic de la Fundació Puigvert, Fernando Izquierdo, i l'exdirectora de l'Àrea de Serveis Bàsics del centre, Helena Isàbal, enganyessin el CatSalut.
"La sentència ratifica l'honorabilitat d'aquests professionals perquè reconeix de forma clara que no es van desviar de les bones pràctiques que regeixen la Puigvert", ha destacat en declaracions a Efe el vicepresident de la Fundació, Julio Molinario.
La fiscalia demanava quatre anys de presó per a cada un dels acusats per la suposada estafa al CatSalut, destapada arran d'una denúncia que va presentar davant la Generalitat la família Puigvert, embrancada en una pugna amb la presidència de la Fundació pel control del prestigiós centre barceloní especialitzat en urologia.
A partir de les declaracions dels imputats i de les proves pericials en el judici oral, el tribunal conclou, no obstant això, que els tres processats no van enganyar el CatSalut perquè les litotrícies estaven prou justificades per criteris mèdics.
En la sentència, els magistrats subratllen, a més, que la suposada víctima, el CatSalut, no es considera enganyat, ja que sosté que les litotrícies facturades "entraven dins del pacte" en el conveni entre aquest organisme de la Generalitat i la fundació privada.
A partir de la querella presentada per dos membres de la família Puigvert contra els acusats, la fiscalia va denunciar que la clínica, que té un conveni amb el CatSalut per a la prestació de serveis públics, va facturar indegudament entre el 2003 i el 2004 un total de 237 litotrícies que resultaven inútils, ja que els pacients havien expulsat ja la pedra de forma espontània.
No obstant això, els jutges donen per provat que es van administrar les ones de xoc a persones que tenien pedres abans del tractament i subratllen que no s'ha demostrat que, sense el tractament, els pacients haguessin expulsat igualment el càlcul de forma natural.
El tribunal rebutja també l'argument de l'acusació que les ones llançades eren de tan baixa intensitat que no feien cap efecte: "Sigui quina sigui la intensitat de les ones, que pot afectar la correcció del tractament, el cert és que ens trobem davant una litotrícia".
Així, els magistrats conclouen que "no ha quedat acreditat que allò aplicat als pacients no fos una litotrícia encaminada a facilitar l'expulsió de petits fragments d'un càlcul anterior presents a l'urèter".
La litotrícia és un procediment orientat a fragmentar, per mitjà d'ones de xoc, els càlculs renals que són massa grans perquè puguin passar per les vies urinàries i es puguin expulsar del cos per l'orina.
