Gemma Parramon: “Les dones amb trastorn mental poden ser mares i bones mares”

BarcelonaLa psiquiatria d’enllaç s’ocupa dels problemes de salut mental en altres especialitats mèdiques com ara l’obstetrícia, per exemple. Aquesta és l’especialitat de Gemma Parramon, amb qui conversem sobre el doble estigma que pateixen les dones amb problemes de salut mental.

¿Els trastorns mentals afecten més les dones que els homes?

Depèn de quines malalties mentals. Se sap que la depressió i l’ansietat afecten més la dona, i el trastorn per l’ús de l’alcohol té més presència en l’home. Parlem de malalties molt semblants, però es manifesten de manera diferent. Les manifestacions canvien si són en home o en dona, i també la voluntat de demanar ajuda. És més fàcil que les dones en parlin amb el metge que l’home. També és diferent l’evolució de la malaltia. I quan parlem de salut mental també hi ha condicionants socials que hi influeixen.

Com ara?

La dona ha d’assumir molts rols, com el de cuidadora. Pot estar malalta, però ha de continuar cuidant la seva família. Si l’home emmalalteix, el cuida la dona, i si emmalateix ella, ella continua cuidant la família i la recuperació és més difícil.

Quins trastorns mentals són més freqüents en les dones?

Depressió i ansietat. Els trastorns afectius afecten més la dona. També la manifestació dels trastorns solen ser diferents tenint la mateixa malaltia. Partim d’una medicina androcèntrica que ha investigat només les manifestacions en homes, i tot el que s’ha presentat diferent en les dones no s’ha estudiat. Ara es comença a treballar en aquest camí. Però tinc la impressió que quan un home diu que té depressió se’l pren més seriosament que una dona.

Quan una dona presenta problemes de salut mental, ¿se la pren prou seriosament o s’acaba reduint tot a un “ problema d’hormones”?

Els trastorns mentals en la dona discorren paral·lels als canvis hormonals: adolescència, part, postpart, menopausa... I el tema hormonal hi juga un paper. Però també serveix per treure-li importància: “Això són les hormones, ja se li passarà”. No: si no es tracta, no se li passarà. La dona prioritza altres coses abans de cuidar-se a ella, i és la primera a no prendre-s’ho seriosament. Però els metges de família i els professionals sanitaris, en general, cada cop són més conscients que per tenir una bona salut és important tenir una bona salut mental.

¿Les dones amb problemes de salut mental pateixen una doble discriminació?

És clar que la dona amb problemes de salut mental està molt més estigmatitzada que l’home. Probablement, el doble. Hi ha dades que ho demostren. Segons un estudi al País Basc, tres de cada quatre dones han patit alguna mena de violència en l’àmbit familiar en algun moment al llarg de la seva vida. I quan hi ha consum de tòxics hi ha molts més prejudicis. El consum de tòxics en una dona la culpa de moltes coses que li passen, es criminalitza, i en un home, el disculpa: “Es va posar agressiu perquè va consumir”.

¿Hi ha més sobreprotecció i control sobre la dona amb problemes de salut mental?

No ho crec. En general, crec que és al contrari: la responsabilitzen de la malaltia. L’entorn molts cops li diu: “Anima’t”, “No tens problemes”...

¿Tenen més dificultats per accedir al mercat de treball?

Tenen menys oportunitats. Expliquen que no ho poden dir a la feina perquè les acomiadaran.

Per què no es pot dir?

Per totes les qualitats negatives que s’atribueixen a persones amb problemes de salut mental, i no té res a veure amb la realitat. L’estigma és una de les principals barreres perquè la persona pugui tenir una funcionalitat i una vida plena.

¿Reben pressió per no tenir fills?

Fins a un 20% de les dones amb problemes de salut mental són pressionades per l’entorn -fins i tot per la parella- per no tenir fills, i s’ho acaben creient. Hi ha els prejudicis de l’herència, de la seva capacitat per ser mare o de la medicació. Ser una bona mare no està lligat a tenir o no tenir una bona salut mental. Poden ser mares i molt bones mares. Coneixen les dificultats, busquen ajuda i segueixen el tractament.