300 noves places i accés a armes regulat: així serà el futur cos d'Agents Rurals de Catalunya

El Govern ha aprovat un pla que també crea 50 places d'administració i millores tecnològiques

Dos anys després del doble crim d'Aspa, en què un caçador sense llicència va matar a trets dos agents rurals, el Govern ha tret del calaix i ha aprovat el pla estratègic 2019-2024 que ha de servir per posar al dia el cos, que malgrat que es va crear com una estructura al mateix nivell que els Mossos i els Bombers, ha estat en un segon pla pel que fa a efectius, mitjans i inversió. El document, que el sector fa anys que demanava, té un pressupost al darrere i, entre altres mesures, preveu crear 300 noves places d'agents rurals en cinc anys, 50 de personal tècnic i administratiu i també regular l'ús d'armes entre els agents, un debat que es va obrir després del crim. 

Ara tots els agents disposen d'armilles antibales i han passat per un curs de formació bàsica, però no poden portar pistola ni porra perquè no s'ha desplegat la normativa. Fa temps, la Generalitat va demanar una autorització a la Guàrdia Civil perquè els Agents Rurals poguessin portar una arma curta o una defensa, però sense el reglament d'armes l'institut armat ho va denegar. El pla aprovat pel Govern preveu ara "aprovar el reglament d'armes amb el qual es pretén dotar i regular l'ús de les armes" al cos. 

Un cos que, d'altra banda, s'ha envellit molt els últims anys -la mitjana d'edat s'aproxima als 50 anys-. Actualment és format per 496 agents, malgrat que n'havia arribat a tenir 527. L'última convocatòria de places es va fer el 2009 i només s'hi van incorporar 30 agents. Amb el pla a cinc anys vista aprovat es dimensionarà la plantilla "als reptes actuals": s'hi sumaran 300 efectius operatius i també es crearan 50 places per reforçar l'estructura administrativa. A més, s'implantaran noves tecnologies, com els drons i les tauletes digitals, i es renovaran els parcs de vehicles i embarcacions.

Segons ha destacat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, el pla era un "deute pendent que el Govern tenia amb els agents rurals". "Permetrà fer un pas de gegant per dotar el cos de les eines necessàries i convertir-lo en una estructura d'estat al servei dels nostres ciutadans i del nostre medi ambient", ha dit en roda de premsa.

Més continguts de