MOBILITAT

Grafiters més violents als trens

Augmenten les pintades als combois en funcionament i es produeixen amenaces i agressions físiques

Cada dia els grafiters actuen dues vegades al metro de Barcelona. És la mitjana actual d’intervencions dels vàndals grafiters. Així els denominen els operadors ferroviaris, que alerten que l’actuació dels grups que pinten els trens ha augmentat des de l’estiu de l’any passat. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’operadora del metro, assegura que no es tracta del màxim històric d’atacs dels grafiters -que entre el 2012 i el 2015 havia arribat a ser de tres actuacions diàries-, però admet que la intervenció de les bandes s’ha tornat més violenta. El diagnòstic és compartit amb Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que subratllen que han augmentat els grafiters que actuen no només quan els trens són a cotxeres, sinó també quan els combois estan en funcionament amb passatgers a dins, amb agressions incloses. Les empreses han de gastar cada any milions d’euros a arreglar els desperfectes que provoquen aquests grups.

Les tres companyies de trens, juntament amb Tram -l’operadora del tramvia- i vuit empreses més del sector ferroviari de l’Estat presenten un cop l’any el seu Observatori de Civisme. En l’edició d’enguany han focalitzat l’atenció en els vàndals grafiters, que actualment suposen la principal preocupació de seguretat als combois. “El 2017 els atacs de les bandes de grafiters han augmentat més d’un 50% respecte al 2016”, remarca el coordinador de l’Observatori de Civisme en el Transport Ferroviari, Oriol Juncadella, que també és el director de FGC Operadora. “Tenim un problema. Un grafiti és un dany amb costos importants i per fer-lo es posen en risc els treballadors i els vigilants de seguretat”, explica Juncadella. “Les amenaces i agressions físiques als treballadors i vigilants, per part dels grafiters, abans no es produïen”, afegeix. Utilitzen barres, esprais irritants o bé encenen els esprais de pintura per fer-los servir com a llançaflames.

En l’últim mes i mig, al metro de Barcelona, un grup de grafiters ha apedregat un comboi, un altre ha accionat un extintor després d’aturar un tren i ha circulat una imatge de dos nois despullats pintant un vagó. Són tres exemples dels atacs -dos dels quals violents-: l’any passat TMB va comptar 531 intervencions dels grafiters al metro. Es tracta d’un 9% més que el 2016, però l’increment encara va ser superior a partir de la segona meitat del 2017. En els 531 atacs van pintar més d’un tren perquè TMB va sumar 1.318 combois afectats per les actuacions dels grafiters. L’operadora del metro va destinar més d’un milió d’euros a netejar els grafitis, però el cost anual es va enfilar fins als 10 milions (incloent-hi la resta de danys causats pels grafiters, com desperfectes a les càmeres de seguretat i als accessos a les instal·lacions). Renfe va pagar gairebé set milions d’euros l’any passat per netejar els prop de 6.000 grafitis als trens de Rodalies de Catalunya, mentre que les pintades als combois de FGC han crescut un 36% els últims dotze mesos.

Turisme grafiter

TMB, Renfe i FGC coincideixen a dir que les bandes de grafiters estan molt ben organitzades. Com apunta l’Observatori de Civisme, el grau de planificació és elevat i, abans de pintar, els grups acostumen a executar accions preparatòries en què roben mapes, emissores, uniformes i claus. Quan hi accedeixen per fer els grafitis, deixen els sistemes de seguretat inutilitzables i destrossen les portes o les reixes per facilitar l’entrada i la sortida. Juncadella afegeix que a Madrid s’ha detectat que els grafiters ja subcontracten altres bandes perquè els preparin l’accés a les instal·lacions. Les tres companyies de trens que operen a Catalunya admeten que hi ha un “turisme grafiter”. La crida està motivada per les xarxes socials, on els grafiters pengen els resultats dels seus actes per fer-ne ostentació. “Busquen l’adrenalina i el cultiu de l’ego”, assegura el director de FGC Operadora. Des de TMB i Renfe també subratllen que els grafiters se senten impunes quan actuen.

Les empreses, que rebutgen que aquest fenomen es pugui qualificar d’“art urbà”, consideren que invertir en més seguretat no sempre és una garantia perquè, per exemple, els grafiters no fan cas dels vigilants. A més, l’Observatori de Civisme en el Transport Ferroviari retreu que les accions dels grafiters s’hagin despenalitzat els últims anys: després de passar de danys a deslluïment de béns, amb l’última reforma del Codi Penal han desaparegut. Tot i que els Mossos d’Esquadra han detingut alguns dels autors -encara que és difícil poder-los identificar perquè acostumen a anar encaputxats-, les condemnes que els jutges els imposen són mínimes. Per això les companyies de tren reclamen que es replantegi la legislació actual i recorden que el comportament violent dels grafiters implica un risc per a les persones.