PANDÈMIA

Identificats una trentena de possibles símptomes de covid-19 persistent

Salut demana als CAP fer “seguiment” de pacients que en presenten, que sovint s’han sentit desatesos

Primer pas per al reconeixement oficial dels pacients amb covid-19 persistent, alguns dels quals arrosseguen simptomatologia considerada lleu o moderada des de l’inici de la pandèmia al mes de març. Salut ha enviat un comunicat a tots els centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya en què s’informa de l’existència d’aquests malalts, que sovint s’han sentit desatesos pel sistema sanitari, i demana que se’ls faci un “seguiment i acompanyament” en “coordinació” amb l’atenció especialitzada. El document, elaborat pel grup d’experts que el departament va engegar a mitjans de juny amb la participació del col·lectiu d’afectats, destaca una trentena de possibles símptomes del covid-19 persistent. Una patologia que ara està pendent d’una definició científica per part de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

“El comunicat és una fita molt important. Està reconeixent que, en alguns casos, hi ha una simptomatologia persistent més enllà del malalt que ha estat hospitalitzat i té seqüeles”, explica Eva Sanfacundo, membre del col·lectiu d’afectats que participa en les reunions gairebé setmanals amb Salut. Veïna de Sabadell de 37 anys, Sanfacundo encara viu en la pròpia pell aquesta situació. Unes migranyes molt fortes l’11 de març van derivar en ofec, opressió al pit, tos, diarrees i una fatiga constant. Malgrat que la seva metge de família li va dir que tot feia pensar que tenia covid-19, no li van fer cap PCR perquè no requeria ingrés, només aïllament domiciliari. No va ser fins al maig que li van fer el test, que va sortir negatiu, però el posterior test serològic va ser positiu. Tractada ara a l’Hospital de Terrassa, i de baixa des de fa gairebé cinc mesos, se li manté l’opressió al pit, la dificultat per respirar i el cansament i també té problemes de concentració i memòria. “I jo no soc de les que estan pitjor, hi ha gent al col·lectiu que pateix de moltes altres coses”, destaca.

La simptomatologia prolongada però fluctuant que pateix o ha patit ella, de fet, és una petita part del que Salut assenyala al document que va fer arribar a la primària. La sensació distèrmica, el mareig, els dolors musculars i articulars, les erupcions o sequedat cutània, el vertigen, la taquicàrdia, la conjuntivitis o problemes miccionals (com les molèsties a l’orinar) són altres dels símptomes que apareixen entre el prop d’un miler de persones de la plataforma i que, segons ha avalat el grup d’experts de Salut -en què hi ha tant càrrecs del departament com professionals sanitaris-, encaixarien en un quadre de covid-19 persistent. “Entrarien dins del ventall de possibilitats, però no vol dir que tots siguin pròpiament del covid persistent”, precisa Carme Bertral, secretària d’Atenció Sanitària i Participació i coordinadora del grup de treball. Bertral, de fet, explica que ara s’ha encomanat a l’AQuAS que busqui tots els estudis i investigacions a escala internacional sobre el tema per definir amb tota “l’evidència científica” disponible què és i què no la simptomatologia persistent provocada pel coronavirus.

El comunicat de Salut afirma que es “fa difícil de moment atribuir aquests símptomes a la infecció passada i també conèixer quin serà l’impacte real d’aquest problema de salut”, però afegeix que, segons estudis publicats recentment amb dades de brots previs d’altres coronavirus, se suggereix que, a llarg termini, “la prevalença de simptomatologia crònica podria ser notable”. Els símptomes que s’enumeren, de fet, apareixen a la infografia que la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família publicava aquesta setmana després de recollir dades dels col·lectius d’afectats en diversos punts de l’Estat. En aquest cas, però, s’eleven els símptomes fins a la cinquantena. Es tracta, amb tot, d’una situació que en la majoria dels casos és invalidant i que, a més, deriva en problemes psicològics com la depressió i l’ansietat per la situació viscuda, tal com admet Salut.

A l’espera dels estudis pendents, el departament ja dona alguna indicació a la primària sobre com actuar amb aquests malalts, als quals es demanarà que se’ls inclogui en una codificació específica per quantificar-los i fer-ne el rastreig. “En aquells pacients als quals es va establir un diagnòstic de covid-19 amb criteri clínic i epidemiològic sense que es confirmés amb PCR i que refereixen símptomes persistents, s’aconsella realitzar un test serològic d’anticossos”, apunta el departament, i demana “cautela” amb la interpretació dels resultats, ja que una serologia negativa no sempre descarta “el diagnòstic [...] que es va establir en la fase aguda”.

Atenció sense més pressupost

Salut s’ha compromès a fer arribar el comunicat també a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) i a les mútues laborals, cosa que el col·lectiu veu com una victòria. Alguns afectats s’han trobat que amb el temps se’ls ha donat l’alta sense estar plenament recuperats o se’ls ha canviat la baixa per patologies no vinculades al covid-19, de manera que es perden moltes dades per comptabilitzar aquests malalts. Però l’objectiu al qual aspiren des del primer moment, explica Sanfacundo, és aconseguir un “protocol” d’atenció específic. “Veiem que, en funció de qui et toca, tant a la primària com als especialistes, t’atén d’una manera o una altra. Per això reclamem la mateixa atenció, canals i proves per a tothom”, afirma. Bertral assegura que ja treballen en aquesta línia i creu que es podria enllestir un protocol en un mes i mig.

El que no preveu, per contra, és el pressupost que reclamen els afectats per poder abordar els seus casos. “De moment ja hi ha un circuit adequat i prou recursos”, afirma Bertral. Els afectats aplaudeixen la “predisposició” i la rapidesa del grup de treball, explica Sanfacundo, però temen que l’atenció mèdica que han de rebre quedi en “bones paraules” si no s’afegeixen més recursos a un sistema sanitari cada cop més tensionat.