Impulsen un programa pioner de cria del llangardaix comú davant de la seva progressiva desaparició

MasquefaEl Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) ha posat en marxa un programa pioner a Catalunya de cria del llangardaix comú, una de les espècies més emblemàtiques de l'ecosistema mediterrani. A les seves instal·lacions de Masquefa (Anoia), el Centre explorarà la capacitat reproductora d'aquest rèptil en captivitat amb l'objectiu de restablir l'espècie en espais on hagin minvat els exemplars o, fins i tot, desaparegut. El director tècnic del CRARC, Joaquim Solé, ha explicat a l'ACN que en els últims 20 anys el llangardaix comú "es veu cada cop menys als seus hàbitats" degut, principalment, a l'augment de la massa forestal, a la contaminació per pesticides i als atropellaments.

Davant de la progressiva desaparició del llangardaix comú de molts espais mediterranis, el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya ha decidit endegar un projecte pilot per criar aquesta espècie en captivitat. Segons ha explicat el director del CRARC, Joaquim Solé, als llangardaixos els agrada viure en zones de conreu o boscos oberts i el fet que en les darreres dècades hagi augmentat molt la massa forestal i els boscos cada cop siguin més densos ha perjudicat aquest rèptil. A més, Solé ha apuntat que a aquest inconvenient se li ha d'afegir la contaminació per pesticides, els atropellaments i, fins i tot, la seva captura per destinar-los al col·leccionisme.

De fet, el llangardaix comú no és l'únic animal que està patint les conseqüències de l'augment de la massa forestal. Segons Solé, hi ha altres espècies de rèptils com ara l'escurçó que també ho estan patint. El director del CRARC ha explicat que l'escurçó és l'única serp verinosa autòctona de Catalunya i "la població es pensa que n'hi ha moltes, però no és així". Solé ha alertat que "actualment l'escurçó està desapareixent, bàsicament per l'augment del bosc".

Per Solé, el llangardaix comú és una espècie molt beneficiosa de cara als conreus, ja que "un 80% de l'alimentació del llangardaix són insectes i, per tant, amb això està ajudant de forma excepcional a l'agricultura". De fet, el llangardaix és un bon aliat contra les plagues d'insectes i, per tant, suposa un estalvi de la despesa en la lluita química contra aquests invertebrats. D'altra banda, Solé ha destacat que el llangardaix també és la base de la dieta de molts animals, com ara els rapinyaires o els petits mamífers. Per això, el director del CRARC considera que la seva progressiva desaparició pot ser molt perjudicial perquè "compleix funcions molt importants".

Per a dur a terme el pla de cria a les instal·lacions de Masquefa, el CRARC aplicarà tècniques científiques que ja s'han dut a terme en els projectes de cria en captivitat del Lagarto Gigante del Hierro, La Gomera i Tenerife. En aquests moments, el Centre compta amb tres exemplars de llangardaix comú, tots ells recuperats i amb algunes seqüeles com la manca d'una pota o problemes de visió. De fet, aquesta és la funció del CRARC, la de "recuperar els animals". Solé ha explicat que aquest serà un procés que pot durar uns quants anys i "si acabem criant llangardaixos, haurem de portar-los a àrees que siguin favorables per a ells, com zones perifèriques de conreu on hi hagi marges de pedra".