Jaume Asens: "L’1-O és l’episodi de violència institucional massiva més greu que s’ha viscut a Barcelona i probablement a Europa"

BarcelonaEl tintent d’alcalde de Drets de la Ciutadania, Diversitat, Transparència i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha dit avui en la presentació de l’informe final de l’oficina d’afectats per l’actuació dels cossos policials espanyols durant l’1-O que va ser "l’episodi de violència institucional massiva més greu que s’ha viscut a Barcelona i probablement a Europa". L’oficina municipal ha atès 294 víctimes. 49, per cops de puny, empentes, bufetades i puntades de peu; 35, per estrebades i empentes; 33, per cops de porra; 6, per intimidacions verbals; 2, per ferides causades per pilotes de goma, i 2 més per agressions de caràcter sexual. L’oficina té constància d’una altra víctima d’un tret de bala de goma, però no la va arribar a atendre, i d’altres casos d’agressions de caràcter sexual amb les víctimes, amb els quals tampoc s’ha entrevistat. L’Ajuntament, per la seva banda, es personarà com a acusació popular com a mínim en el cas de l’home que va perdre la visió d’un ull per una pilota de goma disparada per la Policia Nacional espanyola.

"L’1-O ha representat un abans i un després en aquesta ciutat i en aquest país per la profunda ferida que ha deixat", ha explicat Asens, que ha assegurat que "es van creuar totes les línies vermelles". "Hem pogut entrevistar-nos amb víctimes de cops de porra, puntades de peu, empentes, cops en zones vitals i sensibles i víctimes d’impactes de pilotes de goma", ha afegit en una roda de premsa a l’Ajuntament. "Aquestes persones volien exercir el seu dret a vot i van ser víctimes d’una violència que considerem desproporcionada". Per tot plegat, segons el tinent d’alcalde, la conclusió més destacada de l’informe "és que tot i que la intervenció policial tenia la cobertura d’una resolució judicial hi va haver un ús excessiu de la força" i que "sembla que aquesta violència tenia com a objectiu crear el pànic entre la població per tal de desmobilitzar la gent que encara no havia anat a votar". "Es va provocar un mal major que el que s’intentava prevenir i en comptes de resoldre un problema d’ordre públic se'n va provocar un", ha assegurat.

Asens ha considerat "especialment greu" l’ús de les bales de goma "contra persones pacífiques que no alteraven l’ordre públic" perquè "a Catalunya estan prohibides i perquè no es van respectar els protocols d’actuació com l’avís previ, la distància de seguretat mínima i apuntar al terra amb el rebot i l’ús progressiu de la força". De fet, el tinent d’alcalde, que és advocat de professió, ha explicat que ja "s’han donat instruccions" perquè l’Ajuntament es personi com a acusació popular com a mínim en el cas de l’home que va perdre la visió d’un ull per una pilota de goma disparada per la Policia Nacional durant la intervenció a l’Escola Ramon Llull. Però podria fer-ho en més casos. "No descartem assumir un paper més actiu en l’impuls de les diligències" del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona que investiga l’actuació policial durant l’1 d’octubre, ha afegit, perquè fins ara la fiscalia "ha tingut un paper actiu per intentar evitar que aquests fets s’investiguin, una actitud de comparsa del govern central", un fet que, segons Asens, "contrasta amb la contundència amb què investiga altres delictes" relacionats am l’1-O. De moment, faran arribar al jutge l’informe de l’oficina municipal.

Per la seva banda, la directora de l’àrea d’atenció psicosocial del centre Iridia, Irene Santiago, ha confirmat que les dues víctimes d’agressions de caràcter sexual entrevistades per l’oficina municipal denunciarien els respectius casos. També ha dit que moltes de les 294 víctimes ateses pateixen "insomnis, malsons, pensaments recurrents dels fets viscuts, por de sortir de casa i dels cossos policials, hiperalerta davant la presència de policies -associats a l’1-O-, indignació, desconfiança i incertesa que generen una ferida molt profunda en la majoria de casos". El 58% de les víctimes ateses són dones i la majoria tenen entre 35 i 67 anys.

Asil a Bèlgica i exigència a Societat Civil Catalana

Al torn de preguntes de la roda de premsa, el tinent d’alcalde ha admès que veia viable que els membres del Govern que són a Bèlgica hi demanin asil polític. Ha dit que l’executiu de Puigdemont és l’únic "govern legitimat per les urnes", tot i que "una altra cosa és la legalitat", i ha afegit: "Sí que creiem que es donen les condicions perquè els donin l’asil perquè la persecució que pateix aquest govern és una persecució política". En aquest sentit ha afegit, com a exemple: "Per al delicte de rebel·lió un dels requisits és que hi hagi violència, i no he llegit la querella, però la interpretació sembla esbiaixada".

Asens també s’ha referit a les agressions per part d’ultres en el marc de les manifestacions unionistes que es van fer diumenge passat i el dia 8 d’aquest mes. Ha exigit que Societat Civil Catalana "faci una condemna rotunda" de les 15 agressions que hi ha hagut en el marc de les dues manifestacions unionistes que ha convocat l’entitat. En totes dues hi ha hagut atacs a periodistes, atacs amb contingut xenòfob i enfrontaments amb els Mossos, ha explicat, i ha avisat: "Hem d’obrir un debat per veure en quines condicions s’han d’autoritzar aquestes manifestacions". També ha dit que el govern "hauria de vigilar més" a l’hora d’autoritzar aquesta mena de protestes i que hauria de revisar les condicions amb què ho fa, si és que ho ha de fer.