ENTREVISTA

“Creem molta informació que permet manipular-nos”

Jordi Aragonés-Vilella és expert en privadesa de les dades

L’escàndol de Cambridge Analytica, que va aconseguir il·legalment dades de 50 milions d’usuaris de Facebook per manipular el seu vot, ha revifat el debat sobre la privacitat a internet i el negoci de les dades. L’any 2014 la Comissió de Comerç dels EUA ja cridava a la transparència dels data brokers després d’estudiar les males praxis de nou gegants que comercien amb dades. Només un d’ells afegia més de 3 bilions de dades noves a les seves bases de dades cada mes. Per a Jordi Aragonés-Vilella, expert en privadesa de les dades, tant els usuaris com les xarxes socials i els governs són responsables de la situació. Aragonés-Vilella és màster en seguretat i privadesa de les dades per la URV i ha treballat en l’anonimització de les dades de salut de la Generalitat amb STAITEC i com a director d’experiència d’Ark.com, un cercador de persones creat amb dades de les xarxes.

¿Hi ha altres empreses recollint les nostres dades amb propòsits polítics?

Cambridge Analytica no és la primera empresa que fa això, és la punta de l’iceberg. És una filial d’una empresa del Regne Unit que es dedica a això. El que pugem a les xarxes socials s’ha fet servir des de l’inici per customitzar els anuncis.

¿Donem permís perquè les nostres dades de les xarxes es venguin?

Si he de ser correcte, et diria que això es fa sense l’autorització de l’usuari. Si he de ser sincer, crec que som uns hipòcrites. Estem compartint la vida, les nostres opinions i la nostra xarxa d’amistats. Pensar que tota la informació que posem a les xarxes es mantindrà privada és una hipocresia. Tots estem acostumats a acceptar els termes d’ús i condicions sense llegir-los. No som conscients del que pengem a internet i l’hàbit de compartir les nostres vides a la xarxa hauria de començar a canviar.

Quin tipus d’informació s’obté de creuar les nostres dades d’internet i les que donem offline?

Mitjançant intel·ligència artificial pots fer un test de personalitat d’un usuari per obtenir-ne un perfil més complet. Si barrejo dades, com ara de Facebook, d’una xarxa esportiva i de Spotify, puc tenir una anàlisi aproximada d’una persona.

Tota aquesta informació la recullen els data brokers . Què en fan?

Els data brokers són companyies que es dediquen a recopilar la informació a les xarxes i la posen a disposició d’empreses de màrqueting o d’asseguradores; és una manera de monetitzar aquesta informació. Un data broker és un intermediari. En funció de l’ús que hi donem, recollir dades de les xarxes socials que la persona ha posat a voluntat i que siguin públiques no considero que sigui tan dolent. L’usuari penja públicament una informació perquè el món la vegi i, al final, perquè comprengui com i per què pensa d’una manera. Si una empresa aconsegueix que aquest usuari compri el seu producte basant-se en aquesta informació, qui és el culpable?

Quina és la magnitud d’aquestes empreses avui?

Són el futur. Abans vivíem en una societat que era fàcilment manipulable, perquè no teníem accés a la informació. Ara hi tenim molt accés, però al mateix temps nosaltres mateixos estem creant molta informació que permet manipular-nos. Abans les grans empreses d’informació podien marcar l’opinió pública, ara ho fan les xarxes socials, que és on la gent passa més hores. ¿Ens sembla bé que algú comparteixi informació d’una empresa privada (per exemple una pel·lícula) per no pagar 10 euros per anar al cinema, i no ens sembla bé que altres empreses agafin la nostra informació per saber què ens interessa? Falta coherència a la societat. Palantir - data broker - té clients com ara la NSA [l’agència de seguretat dels EUA]. I SCL -matriu de Cambridge Analytica- té com a clients polítics que la gent votarà. Per què ara que ha guanyat Trump manipular a través de les xarxes és un problema si SCL ja ho feia abans?

Com endrecem tot això ara?

Si la gent pren consciència de què són les xarxes socials, s’anirà endreçant sol. Res és gratis i si tenim un govern que ens deixa accedir a certes coses és perquè li serà beneficiós. No crec que el govern espanyol no tingui monitoritzades les xarxes per veure les tendències. Seria molt inconscient. Estem acostumats que les empreses ens venguin productes mitjançant influencers i anuncis a la xarxa. Els governs han vist que són tècniques efectives i n’apliquen de similars. I, realment, per què no ho haurien de fer?

Més continguts de