RELIGIÓ

L'encíclica de Francesc ja no veu "indissoluble" el matrimoni

El text, majoritàriament escrit per Benet XVI, parla d'"unió estable"

Continuïtat, però no immobilisme. Aquest és l'esperit de Lumen fidei [La llum de la fe], la primera encíclica -carta papal enviada a tots els fidels- de la història escrita a quatre mans, entre dos papes. Aquesta encíclica, que culmina l'Any de la Fe, es va presentar firmada per Francesc, perquè, com va dir un cardenal de la cúria, "de papa només n'hi ha un". Però, com admet el mateix Jorge Mario Bergoglio, Benet XVI gairebé havia acabat el text quan va deixar el càrrec, l'11 de febrer. Ratzinger, escriu Francesc al pròleg, "havia completat pràcticament una primera redacció" del text. El Papa diu que només hi ha afegit "algunes aportacions".

De fet, durant la presentació, el cardenal canadenc Marc Ouellet va definir l'encíclica com "una catequesi a quatre mans", un document que no arriba al centenar de pàgines. La Santa Seu no va distribuir una fotografia del Papa firmant el text, però sí una imatge de Ratzinger i Bergoglio junts al Vaticà. Qui coneix els referents i estils dels dos papes, però, pot distingir que les aportacions de Francesc donen personalitat al text. La mà de Benet XVI es palpa en les llargues dissertacions teològiques sobre la fe i la relació amb la raó, així com les cites als sants Agustí i Newman. El toc de Francesc es detecta en altres cites -la seva estimada Divina comèdia , l'admirat teòleg Romano Guardini-, en l'estil redaccional senzill i directe d'alguns passatges i també en les subtils implicacions de frases aparentment continuistes però que permeten interpretar amb llum nova algunes realitats.

El text obre suaument la porta a valorar models de família diferents del d'home i dona casats per sempre en matrimoni catòlic. Així, l'encíclica explica que "el primer àmbit que la fe il·lumina" és "la família". Una família protagonitzada "abans que res" pel matrimoni, una formulació que no exclou en absolut altres models familiars. A més, aquest matrimoni ja no és una unió "indissoluble" sinó "estable". "[Com a família] penso abans que res en el matrimoni, com a unió estable d'un home i una dona: neix del seu amor, signe i presència de l'amor de Déu, del reconeixement i acceptació de la bondat de la diferenciació sexual, que permet als cònjuges d'unir-se en una sola carn", diu en aquest passatge. El principal objectiu de l'encíclica, però, és valorar la fe cristiana com una aportació "per a tothom", creients i no creients, i que els cristians han de viure en comunió amb l'Església i amb la humanitat, sense arrogàncies, amb humilitat.

El text defensa que hi ha una "llum", una "veritat" que no contradiu "la veritat tecnològica" sinó que la supera i la sustenta. Assegura que el cristià té "esperit crític" precisament perquè llegeix la realitat en funció de Déu.

Més continguts de