Societat 10/12/2012

Marisa Fernández: "Per a les adolescents el noi més valorat continua sent el noi dur"

Nascuda el 1955 a Barcelona, Marisa Fernández és advocada, membre de l'Associació de Dones Juristes i una de les lletrades que va redactar el text de la llei catalana per eradicar la violència masclista

Cristian Segura
4 min

Marisa Fernández és una de les advocades de referència en violència contra la dona. Sembla treballar tant com fuma. És un pou d'anècdotes que il·lustren la seva feina, que sovint sembla anar més enllà del dret per actuar a favor del feminisme.

La filòsofa Nancy Fraser em va dir que el feminisme ha assimilat defectes del masclisme. ¿Això és contraproduent per a la igualtat de gènere?

Vivim en una societat patriarcal amb valors predominants molt clars. Ho veig quan treballo a magistratura i em trobo una dona jove al davant: tremolo perquè a vegades han d'aplicar un plus d'autoritarisme per imposar-se. Les activitats de l'home tenen un plus però serveixen per analitzar la violència social, no la de gènere. Jo, per cert, prefereixo parlar de violència masclista, com fa la llei catalana.

Segueixes observant violència masclista en adolescents. No millorem?

Sembla que les adolescents no valoren la feina que hem fet les mares. La societat dóna valor a les conductes masculines. Les adolescents, movent-se en el gregarisme, continuen valorant aquests trets masculins. Per a elles, el noi més valorat continua sent el noi dur, el noi far west . La nova masculinitat encara no està prou valorada. I els mitjans de comunicació en això hi teniu molta importància.

¿Pot ser que l'atractiu del mascle dominant sigui inherent a la nostra condició animal?

Jo crec que és cultural. Hi ha altres civilitzacions que no han perdurat en el temps i que no seguien aquest model. El perfil d'home valorat continua sent el que mostra el cinema, sobretot el cinema americà.

¿La figura de l'home sensible no s'està consolidant?

Potser s'avança de manera gradual. Sí que hem avançat, no vull ser pessimista. Hi ha una violència estructural, masclista, però hem avançat molt.

En una conferència recent per a Amnistia Internacional vas dir que només una quarta part de les dones mortes per violència havien denunciat prèviament l'agressor. Com es pot canviar aquest silenci, amb lleis més efectives o amb més prevenció?

El problema és que les lleis no entren a casa. Al legislador li és molt fàcil fer més lleis, i transmet la sensació que s'estan fent coses. Però és molt barat fer lleis. Es pot fer com a Mèxic, on s'apliquen programes per desenvolupar nous tipus de masculinitat. Desenvolupar nous models igualitaris, tot i que a vegades en nom de la igualtat es fan moltes barbaritats.

Per què consideres la llei catalana de violència masclista com una de les més avançades?

A Europa no hi ha lleis integrals que vagin més enllà del càstig. La llei estatal, per exemple, es basa en el dret penal. Concedeix alguns drets a les dones però centra més de la meitat del seu articulat a crear òrgans repressors. La llei catalana, segurament per fer de la necessitat virtut, com que no tenim competències, es basa en els drets de la dona. Està feta pensant en la dona. Li garanteixen uns drets de vida lliure, uns recursos i una assistència perquè surti de la situació.

Per què ets tan crítica amb el govern de la Generalitat?

Vaig col·laborar amb l'anterior govern, i el vaig criticar d'una manera lleial i constructiva. L'actual departament d'Interior el primer que va fer va ser treure el programa de seguretat contra la violència masclista. El va diluir en un programa de violència domèstica. Fas un poti-poti però no expliques què és la violència masclista, que és el factor preocupant, quantitativament i qualitativament.

Segons una enquesta de l'anterior Govern, 1 de cada 4 dones catalanes ha patit alguna mena de violència. Quina violència és la dominant?

No s'especifica. Poques dones admeten haver patit violència. Però s'introdueixen indicadors per evidenciar-ho: hi ha dones que no les deixen sortir amb les amigues, ni posar-se una faldilla, els controlen el mòbil i el mail o no saben quants diners guanya el marit. No es veu quan comença tot. És l'exemple de la granota: si tires una granota en una banyera amb aigua bullent, saltarà. Però si la deixes en aigua freda i fas pujar la temperatura, no saltarà i acabarà morint bullida.

Com milloraries el sistema?

Jo no judicialitzaria gaire el model perquè té un efecte pervers contra la dona. Hi ha molts delictes que es defineixen en neutre, fet que acaba passant factura legal contra la dona. Als jutjats de violència sobre la dona, per fer-ho igualitari, també s'estan portant casos de denúncia creuada de l'home contra la dona. I, a més, el personal de la justícia no està format, no coneix el cicle de la violència, i s'acaba en la falsa idea d'igualtat. Una lesió defensiva pot ser considerada delicte. Si fas un poti-poti en nom de la igualtat, et pots trobar jutges interpel·lant una víctima perquè no havia denunciat abans, quan l'estadística indica que una dona triga entre cinc i deu anys a denunciar.

Quines mesures aplicaries per evitar arribar al jutjat?

No s'ha de tractar la dona com a víctima. El dret penal es basa en individualitats i en els conceptes culpable i víctima . Els has de donar eines perquè se'n surtin. La prevenció és essencial. Canviar actituds: que l'home acompanyi la dona en les seves aficions, gens habitual, o, per exemple, que a l'hora de canviar cognoms del fill, que la prioritat la tingui el cognom de la dona.

stats