Miquel Àngel Ramon: “Massa gent està fent negoci amb la crisi dels refugiats”

Fa una setmana que va arribar a Mallorca per passar una setmana amb la família i fer un breu descans. Avui mateix se’n tornarà al camp de refugiats d’Idomeni, on treballa amb Metges del Món. El metge mallorquí Miquel Àngel Ramon fa més de 20 anys que col·labora amb l’organització humanitària i ha donat assistència sanitària sobre el terreny a la crisi dels Grans Llacs (mitjans dels anys 90), a Kosovo (1999) o a l’Iraq a partir del 2003, entre moltes altres. Assegura que els professionals desplaçats a Idomeni es troben sobrepassats per una crisi ubicada dins la Unió Europea, amb la gestió de la qual es mostra molt crític “per l’evident manca d’humanitarisme”, però també “per la ineptitud” que comproven cada dia al camp de refugiats.

¿Com se sent una persona com vostè quan coneix el pacte de la UE amb Turquia que suposa el tancament de l’espai europeu als refugiats?

Tenc una gran sensació d’estafa. L’acord de la UE és contra natura, contra tot humanitarisme i també contra el sentit comú. Et sents estafat perquè ens varen vendre una UE que havia de ser la solució per a crisis com aquesta. Pensàvem que havia nascut perquè situacions com les que es varen viure als anys 40 no es poguessin repetir.

¿Com es percep sobre el terreny la gestió que està fent Europa d’aquesta situació?

Europa es comporta com una cotilla constrenyidora. Al marge d’una gestió absolutament deshumanitzada, crida molt l’atenció la ineptitud amb la qual la UE està gestionant aquesta crisi. A Idomeni, l’única presència diguem-ne oficial de la UE que s’ha vist sobre el terreny és la de Frontex (Agència Europea de Fronteres) i només ocasionalment, quan per qualsevol tragèdia de menys volum que aquesta es traslladen al lloc afectat centenars de responsables polítics i assistència de tota mena. Aquests dies pensava que aquí ens queixam amb un cert motiu de la gestió que es fa a les Balears, a Catalunya o a l’estat espanyol en moltes qüestions. Ara crec que el sistema de gestió europeu potser és el pitjor en què estem inserits.

Quan un refugiat d’Idomeni arriba a la tenda de campanya que és la seva consulta, què li transmet? ¿Com els troba, en general?

Manifesta una desmoralització evident i una gran desesperança. Són persones que van sortir fa setmanes de ca seva, que han passat per zones realment difícils, que han fet trajectes arriscats i moltes vegades amb conseqüències tràgiques, com sabem. Sovint, davant el metge, s’esbuquen. Poden arribar a la consulta per una afecció respiratòria, per exemple, i et trobes amb un quadre d’ansietat acumulada pel trauma de la guerra, l’èxode i la frustració perquè allò que per a ells era el somni europeu se’ls ha estroncat. Gairebé tot són famílies amb nens petits, d’un nivell cultural bastant notable, que pensant en els fills decideixen marxar del desastre del seu país per donar-los un futur millor. A Idomeni s’esbuquen. I així i tot no volen ser desplaçats a camps que s’han habilitat al nord de Grècia i que tenen condicions millors. En tot cas, és molt difícil posar-se en la seva pell.

Per què no se’n volen anar a camps amb millors condicions?

Després del que han passat, s’estimen més quedar-se al costat de la frontera. Senten que, si són desplaçats, s’acaba el somni que té la majoria: arribar a Alemanya. La policia grega reparteix fullets informatius, però ells confien més en el que veuen a internet. I això que la informació que reben és tan contradictòria com esbiaixada, plena d’interessos ocults. Són persones en situació tan vulnerable que sovint cauen en mans de les màfies que els prometen solucions i els roben. Massa gent està fent negoci damunt la crisi, ho veim cada dia. També reben pallisses de la policia de la República de Macedònia. Nosaltres, per cada persona que ve a la consulta amb signes de violència causada per la policia, en feim un atestat que enviem a l’ONU. No sabem què en fan, però almanco en queda constància.

Si la UE no els ha donat solucions, la ciutadania europea ha respost amb una solidaritat notable.

El primer que voldria remarcar és la generositat de la ciutadania grega, és extraordinària tot i la crisi que viuen. Respecte de la solidaritat que arriba d’arreu, per a les agències humanitàries s’està convertint en un problema perquè hi ha vertaderes dificultats per gestionar-la. En tot cas, encara que mai no hi ha solucions fàcils per a conflictes tan difícils, les mesures que compten finalment són les polítiques d’alt nivell, són les úniques que poden desencallar la crisi, però de moment sembla que es va en el camí contrari. També s’ha de pensar en els milers d’ajuntaments que s’han ofert a donar asil a aquestes persones. Fins i tot petitíssims pobles que voldrien acollir 10 o 15 persones. Per a Europa seria perfectament assumible.

Quines previsions teniu per a les properes setmanes?

No tenim idea del que pot passar. Sospitem que hi haurà grans moviments en les properes dues setmanes, tant polítics com policials. Llavors actuarem en conseqüència. Desitjaríem que als refugiats se’ls donés una sortida digna i que es treballi per aconseguir una pau duradora a Síria, cosa més complicada.