Maltractada per l’assassí del seu pare: “La seva mort m’ha salvat a mi”

BarcelonaEl 13 de gener del 2018 el cos del pare de l’Andrea va aparèixer calcinat en una barraca als afores de Santa Perpètua de Mogoda. Mentre els investigadors buscaven pistes per determinar si es tractava d’un assassinat i qui n’era l’autor, ella ja ho tenia clar. La nit abans la seva exparella li havia trucat i per enèsima vegada l’havia amenaçat amb fer mal al seu pare si no tornava amb ell. “Aquell dia ho va complir”. La por que fins llavors havia sentit l’Andrea per la persona que l’havia maltractat durant 10 mesos va transformar-se en ràbia i va servir-li per afrontar un llarg periple judicial que l’ha portat a interposar diverses denúncies, a necessitar protecció policial les 24 hores -encara avui va acompanyada per dos mossos de paisà- i a convertir-se en el principal testimoni d’una investigació per assassinat. Ara portarà a judici el seu maltractador per les múltiples amenaces i trencaments d’ordres d’allunyament. Després vol que es faci justícia pel cas del pare. “La mort del meu pare m’ha salvat a mi”.

L’infern particular de l’Andrea, que té 25 anys, es remunta al març del 2017, quan va començar a sortir amb qui es convertiria en el seu botxí. Des del principi alguna cosa no li quadrava, però en aquell moment es tractava d’un maltractament “subtil”: ell era gelós, controlava com vestia i sempre que ella quedava amb les amigues acabava convencent-la perquè canviés de plans i es quedés amb ell. Després van començar les pallisses i les amenaces cap a la família. Per això no ho va denunciar. “Tenia por”. L’Andrea no només patia pel seu pare, afectat d’esquizofrènia, que vivia sol en una barraca. També ho feia per la seva àvia i per la seva filla de 10 anys.

Cada vegada que acabava a l’hospital, era ell qui l’acompanyava i es quedava a la porta. L’Andrea no explicava quin era l’origen dels morats o d’un dit trencat. Però un dia els metges que la van atendre van passar l’informe mèdic al jutjat. Es va dictar una ordre d’allunyament, però ell la va tornar a convèncer que canviaria i ella va tornar-hi. Fins al dia que li va obrir el cap d’una pallissa. “Vaig dir-li que havia d’anar a buscar la nena a l’escola, que tornaria de seguida i quan vaig arribar al centre, amb el cap ensangonat, vaig demanar ajuda”. Era setembre del 2017. L’Andrea va poder anar a una casa d’acollida amb la seva filla. Aquest bàlsam va durar dos mesos, fins que la van canviar a un altre recurs sense atenció permanent. Ell, que sense l’anonimat que ofereixen les cases d’acollida ja sabia com localitzar-la, va tornar a assetjar-la. Trucades i missatges constants, plens d’amenaces cap a ella i la seva família. L’Andrea, pressionada, va tornar a accedir a veure’s amb ell. Fins que el 12 de gener del 2018 va tornar a negar-s’hi. A la nit, ell li va anar trucant. En l’última conversa, segons consta a l’escrit del fiscal del cas de l’assassinat del pare de l’Andrea, “li va dir que no volia estar més amb ella i que aniria contra el seu pare”. L’escrit de la fiscalia -al qual ha tingut accés l’ARA- explica que l’home i dos amics van anar amb cotxe fins a la barraca del pare i hi van calar foc.

Els missatges que l’acusat va continuar enviant a l’Andrea després han servit als investigadors com a prova de l’autoria del crim que encara s’ha de jutjar. “Et mataré, enrecorda-te’n, és molt fàcil i més ara, amb experiència”, “El teu pare, el cremat, gairebé com un pa torrat”, “Ara se n’ha anat el qui menys culpa tenia, per culpa teva”. Aquest abril l’home va entrar preventivament a la presó. Però fins i tot des d’allà ha aconseguit enviar cartes a l’Andrea utilitzant de remitent el nom del seu company de cel·la, segons expliquen en el seu escrit d’acusació els advocats de la jove, Àlex Zaragüeta i Elisabeth Martín.

Un mateix cas, dos jutjats

Els maltractaments cap a l’Andrea i l’assassinat del seu pare tenen un mateix origen i un mateix autor, però estan gestionats per dos jutjats diferents. Actualment els jutjats de violència contra les dones estan especialitzats únicament en els maltractaments en l’àmbit de la parella i, per tant, el cas del pare de l’Andrea no hi té cabuda. Ara mateix hi ha una investigació oberta per l’assassinat del seu progenitor i una altra pels maltractaments que ha rebut ella, i els dos procediments avancen a ritmes diferents. “Al final és pitjor que si et mata a tu. No ho entenc, això també hauria de ser violència de gènere”, explica ella contrariada.

El que tampoc no entén l’Andrea és per què únicament en els jutjats de violència masclista hi ha una especialització en aquest tipus de casos. “Des del mosso que t’atén fins al metge haurien de tenir formació”, diu. Però, més enllà del funcionament del sistema, l’autèntica preocupació de l’Andrea és la seguretat dels seus. Els dos còmplices que haurien ajudat l’exparella a cometre l’assassinat del seu pare continuen en llibertat provisional i l’Andrea continua patint, no tant per ella -que té protecció policial les 24 hores- com per la seva àvia o el seu tiet, que viuen sols i podrien patir represàlies. La seva esperança és que quan hi hagi sentència per a tots dos casos “es faci justícia”.