BARCELONA

Manters, sikh i prostitutes: ruta contra els estigmes al cor del Raval

Un ‘tour’ intenta combatre la imatge violenta del barri mostrant-ne el teixit

Narcopisos, heroïna, ganivetades, robatoris i baralles són algunes de les imatges i paraules més associades al barri del Raval i, contra aquest arquetip, l’aventura arrenca davant les portes de vidre de l’Espai de l’Immigrant. L'Ulises, portaveu de la plataforma, comanda aquest viatge a les vísceres del Raval, un tour alternatiu batejat irònicament com a Zafari i pensat per als veïns i turistes que volen conèixer el veïnat dels que creen cultura i fan teixit social des de la base, dels que surten de situacions de precarietat amb creativitat, dels que treballen i s’ajuden fent teixit. El Raval, que té 47.000 habitants i on conviuen 129 nacionalitats, és un dels barris més densos i multiculturals de la ciutat.

“La crítica comença des del títol”, diu l'Ulises abans de guiar, amb un micro en una mà i un carret amb un altaveu a l’altra, uns trenta veïns pels carrers del barri on viu acompanyat d’altres voluntaris de l’entitat. “No ens sentim identificats amb la imatge que donen els mitjans del Raval, on només hi ha violència. No sabem d’on estan parlant”, etziba, i acompanya el grup cap a la primera parada. Es tracta del Forn de Teatre Pa’tothom, un antic forn de pa que va tancar durant la Guerra Civil i que va reobrir fa 18 anys aquest centre de creació des d’una òptica vinculada a la lluita social. La Montserrat Forcadas, que porta el projecte, diu als visitants que comencin a caminar per la sala i que s’aturin quan ella ordeni caminar i, a la inversa, que caminin quan ella ordeni aturar-se. Els visitants s’equivoquen. “¿Veieu que tenim moltes coses automatitzades?”, pregunta, i després fa un paral·lelisme pràctic amb la imatge dels veïns del barri contraposada a la que donen certs mitjans.

A la segona parada, el Lamine explica coses sobre la botiga i el taller de comerç just Top Manta i aclareix: “L’objectiu és treure la gent del carrer”. També es pregunta “com és possible que hi hagi gent que després de tres anys a un país no hi pugui treballar” i ensenya com planxen els estampats de les seves samarretes, que tant d’èxit estan tenint.

De seguida, a Riera Alta, l’Ángel i el Santi, d’Acció Raval, apunten als fons voltors i els bancs com a responsables de l’ocupació dels narcopisos i expliquen com han animat famílies a ocupar edificis buits de bancs per tal que no ho fessin els narcotraficants. “Amb la lluita del barri hem recuperat el teixit veïnal, perquè abans gairebé ni ens saludàvem”, afegeix el Santi.

Cinc minuts després els veïns del Raval es troben rentant-se els peus, com marca el ritual a l’entrada del temple sikh del barri, on predominen els colors blau i groc, mentre alguns dels seus fidels, la majoria indis, mengen d’acord amb la seva dieta vegetariana. “Com que creiem en la reencarnació, no ens podem menjar entre nosaltres”, aclareix el Bourdef, de 16 anys, i descobreix altres trets d’una religió desconeguda al món que ha patit discriminacions per portar turbant i barba tot i no tenir cap relació amb l’islam. A Catalunya hi ha 12.000 sikh i quatre o cinc temples, explica.

Encara sobtats per l’explicació que els sikh més practicants porten roba interior blanca per recordar que la infidelitat és pecat, els visitants escolten al carrer Robadors les paraules de Jeanette, de Putes Indignades, que parla clar: “Nosaltres decidim si follem gratis o pagant”. Lamenta la “criminalització” que pateixen per part de l’ordenança municipal. Al costat, al cuidat jardí autogestionat Àgora Juan Andrés, el Gerardo, un dels responsables, explica com aquest centre on es reuneixen cada dia joves per llegir, xerrar i jugar a ping-pong es diu així en memòria del seu millor amic, que va ser víctima d’un homicidi imprudent reconegut pels Mossos l’any 2013. També narra com la “pressió dels veïns” va aconseguir frenar el desallotjament d’aquest espai i reflexiona sobre la solidaritat i els valors que es mantenen gràcies a l’activisme de Ciutat Vella.

Prossegueix en la mateixa línia al Gimnàs Social Sant Pau, última parada, on 700 usuaris amb problemes econòmics s’entrenen de manera gratuïta, tot i que no es mostra convençut de fins quan durarà. Una visitant qüestiona el Gerardo quan s’autodefineix com a “perdedor” i la visita acaba amb un brindis de plàstic i vi barat, un aplaudiment fort i unànime i algunes abraçades i intercanvis de números de telèfon.

Més continguts de