Massagué creu que d'aquí a uns cinc anys una anàlisi de sang podrà detectar el càncer

BarcelonaEl científic català Joan Massagué, una dels primeres autoritats mundials en la investigació del càncer, creu que d'aquí a uns cinc anys serà possible detectar molts tipus de tumors amb només una anàlisi de sang. Es tracta d'una "revolució", assegura, en la detecció precoç d'una malaltia que va camí de normalitzar-se. "N'hi dic revolució perquè pot anar molt ràpid, és econòmic i implementable a tot el món, com ho va ser en el seu moment internet o la telefonia mòbil", explica a una entrevista amb l'agència Efe el director del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York.

Segons Massagué, aquesta revolució tot just és al principi i es comença a implantar ara però va tan ràpid que aplicar aquesta tècnica "podria ser cosa de poc temps, de quatre o cinc anys". "Ara que les tècniques de seqüenciació de l'ADN dels tumors han avançat tantíssim i són tan econòmiques, un pot fer anàlisis de sang per veure si hi ha restes d'ADN d'algun tumor que tinguem en l'organisme. No sabem on, però està deixant anar cèl·lules, algunes d'elles es desfan, moren i el seu contingut d'ADN amb les seves mutacions està en la circulació", explica. El nivell de mutació cancerígena a la sang es pot llegir amb tècniques "altament sensibles" i, a partir d'aquests indicadors, veure la possibilitat que el pacient estigui desenvolupant un tumor maligne en alguna part de l'organisme, que caldria localitzar després amb una revisió a fons. "Això sona complex però val per dir que estem probablement davant una revolució en la detecció precoç aplicable a molts càncers, no només al de mama i al de còlon", apunta.

Massagué, amb un missatge esperançador, defensa que "abans que passin 50 anys el càncer estarà dominat com ho estan des de mitjans del segle XX les malalties infeccioses". A més, assegura que fins i tot l'horitzó de 2050 és "conservador" perquè serà abans quan s'arribi "a un nivell de satisfacció bastant important en la nostra relació amb el càncer i la nostra capacitat de gestionar-ho". Aquest objectiu s'aconseguirà, d'una banda, convertint en rutinària la seqüenciació, és a dir la lectura completa i a fons, del tumor que s'hagi extret en el quiròfan. L'oncòleg té així una informació "exquisida i medicaments que pot aplicar o no segons el que aquesta informació li diu", apunta.

Un altre dels fronts oberts en la batalla de la ciència contra el càncer és la immunoteràpia, que ja ha començat a aplicar-se i "augmentarà de manera molt important com teràpia normal del càncer en general". "El nostre organisme constantment fa petits errors d'intentar generar tumors, no expressament sinó per accident, amb tantes cèl·lules i tants teixits que estan constantment renovant-se. I el nostre sistema immunitari està constantment netejant-nos d'aquests prototumors. El càncer que surt és perquè va esquivar, es va escapar d'aquesta vigilància", explica. I afegeix: "Si reforcem el sistema immunitari perquè acabi d'atacar aquell càncer, eliminarem càncers gràcies a les nostres pròpies defenses".

D'altra banda, hi ha els avenços que s'estan produint a l'hora d'entendre la metàstasi, en la manera com reacciona la fillada d'un tumor que s'ha escampat per òrgans que per a les cèl·lules del càncer "són molt nous i molt hostils", per la qual cosa es poden "caçar i atrapar millor" que quan formen part d'un tumor que està creixent activament. És la convergència d'aquests tres elements i d'altres la que, segons el seu parer, ja està transformant la relació de l'ésser humà amb el càncer en "normal" com va passar amb les infeccions, encara que algunes d'elles siguin molt serioses i causin moltes víctimes.

Massagué considera que és hora d'un canvi de mentalitat i diu que un exemple de la mala relació que encara es té amb el càncer és que en els mitjans de comunicació "les persones encara dubten de dir 'tinc un càncer de tal'". "Per què?, es pregunta. "No és cap vergonya i comencem a entendre la malaltia".