El delta de l'Ebre perd ocells per la lluita contra el caragol poma

Molts pagesos del Delta han deixat d'inundar els arrossars durant l'hivern per combatre la plaga

Aquest hivern al delta de l'Ebre només s'hi han comptabilitzat 1.799 exemplars de corb marí, aproximadament un 30% menys si prenem com a referència la mitjana d'anys anteriors. En canvi, els capons reials han arribat al seu màxim històric: 10.678. Esclar que a la desembocadura de l'Ebre hi ha més de noranta espècies d'aus, que fluctuen en nombre segons dinàmiques molt dispars. Però, en línies generals, en els últims anys la quantitat d'ocells ha disminuït. Dels 300.000 exemplars registrats en els cicles més àlgids, s'ha passat als 233.000 d'aquest hivern.

Una fira per conèixer i conservar els ocells

Així ho han constatat la quarantena de persones –tècnics del Parc Natural, agents rurals i voluntaris d'organitzacions ambientalistes– que durant bona part d'aquest gener han recorregut punts estratègics del Delta amb telescopis, binocles i comptadors. "El recompte es fa anualment en zones humides d'una vuitantena de països d'Europa, l'Àsia i el nord d'Àfrica", ha explicat Toni Curcó, tècnic del Parc Natural del Delta de l'Ebre i responsable del recompte.

Al Delta, el nombre d'exemplars varia –entre altres factors– segons els cicles meteorològics en països del nord d'Europa: els anys més càlids els fluxos migratoris s'alteren perquè les aus busquen els climes més temperats del sud. És una tendència cada cop més habitual, però ara mateix la principal causa del descens d'aus no és meteorològica. Fa deu anys una part dels agricultors del delta de l'Ebre van deixar d'inundar els camps durant l'hivern com a mesura per evitar la propagació de la plaga del caragol poma que malmet la collita (com a clar exemple, aquest hivern només se n'han inundat un 40%).

"Amb els camps secs es mitiga l'efecte de la plaga, però disminueix el nombre d'exemplars de les espècies que depenen dels arrossars", assegura el tècnic del Parc Natural. Per això, algunes de les espècies –com el martinet blanc– estan protegides i la Unió Europea té el compromís de protegir-les. Ara el debat és sobre quines mesures cal implantar, que es manté obert.