Més estrangers a les universitats

BarcelonaCada cop és més habitual veure estudiants estrangers que vénen a formar-se a les universitats catalanes, sobretot a les de Barcelona, atrets -en la majoria dels casos- per la ciutat. La capital catalana és, de fet, la tercera ciutat universitària més buscada per internet pels nord-americans. El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va demanar ahir durant el discurs d’inauguració del curs universitari que va fer a la Rovira i Virgili a Tarragona que cal “intensificar el procés d’internacionalització” de l’alumnat. Amb la captació d’aquests estudiants s’aconsegueix un doble objectiu: generar recursos econòmics addicionals -i, per tant, fer sostenible el sistema- i fer més competitives les universitats catalanes.

En els últims set anys, segons dades a les quals ha tingut accés l’ARA, el nombre d’estudiants estrangers en graus, màsters i doctorats ha pujat un 60%. El curs 2008-09 n’hi havia 13.701 mentre que el curs 2014-2015 s’ha arribat als 22.000. D’aquests, un 4,7% estudien algun grau, un 26% màsters i un 36% fan algun doctorat. A l’Estat les xifres són d’un 9,5%, un 14,6% i un 11,1%, respectivament. La xifra, però, ha de ser més ambiciosa. La Generalitat s’ha fixat com a objectiu arribar a l’any 2020 amb un increment de 15.000 alumnes internacionals més. La fita és “factible”, segons va assegurar ahir el conseller d’Economia. Per fer-ho, s’ha posat en el punt de mira el mercat asiàtic i sud-americà. El motiu és que l’alumnat extracomunitari paga la totalitat dels estudis i els de la Unió Europea un 25%. Entre els projectes que la secretaria d’universitats ha tirat endavant per captar aquests estudiants hi ha el portal Study in Catalonia, la distinció International Master’s Program o l’oferta de MOOCs, els cursos de formació a distància gratuïts.

El curs 2015-16 comença amb 2.482 estudiants més que el passat, de manera que hi haurà un total de 230.000 alumnes en els graus, cicles i màsters de les 12 universitats catalanes públiques i privades. Aquesta xifra, que es manté estable des del curs 2001-02, significa que el 31% de la població catalana d’entre 25 i 34 anys té estudis universitaris, un percentatge que se situa per sobre de la mitjana de l’OCDE.

Crítiques a l’augment de taxes

En el seu discurs inaugural, el conseller també va defensar el sistema de preus universitaris (les famílies paguen en funció de la seva renda). “Qui pugui pagar, que pagui, i qui no, que rebi ajudes”, va dir. El rector de la URV, Josep Anton Ferré, va ser més crític i a part de mostrar el seu rebuig a la pujada de taxes va fer una crida perquè es redueixin un 25%. Tot i així, Ferré va puntualitzar que a causa d’aquest augment “s’han pogut mantenir llocs de treball”, una tesi que també defensa la mateixa secretaria d’Universitats. De fet, el conseller es va mostrar partidari de mantenir aquest sistema de preus en el futur. “Ha funcionat i és la política del futur”, va deixar clar Mas-Colell.