PROTECCIÓ CIVIL

Més rescats de muntanya que mai tot i el confinament

Entre l’1 de juliol i el 15 d’agost els serveis han crescut un 33%, sobretot per excursionistes inexperts

Hi ha més gent que mai a la muntanya. La conclusió dels Bombers de la Generalitat i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) és clara: un any atípic de covid ha portat molts catalans a optar aquest estiu per sortides de proximitat al medi natural. Normalment l’estiu era l’època a la muntanya dels viatgers estrangers que planificaven una ruta per Catalunya, igual que els excursionistes catalans la planificaven fora. Enguany d’estrangers no n’hi ha, però la muntanya s’ha omplert de visitants: excursionistes autòctons experimentats i, sobretot, molts ciutadans que han buscat la muntanya com a alternativa a les vacances d’altres estius. Tot plegat s’ha traduït en un repunt de la sinistralitat i en un augment dels rescats que fa la unitat especialitzada GRAE dels Bombers. Fins avui, el nombre de rescats s’ha incrementat un 11,5% respecte al 2019, tot i els mesos de confinament. I entre l’1 de juliol i el 15 d’agost han pujat un 33,5%.

La tendència ja s’apuntava al juny, quan l’esperada desescalada va portar moltes persones a la muntanya. Alguns caps de setmana els professionals van fer 15 rescats al dia. Aquest juliol i agost hi ha hagut pics amb una trentena de rescats diaris. “És possible que sigui un any de rècord”, apunta el sergent dels GRAE Alfons Esterlich. La mateixa sensació té el president de la FEEC, Jordi Merino, que explica que els refugis de muntanya, tot i les limitacions d’aforament, “també estan més plens”. L’entitat -que té 40.000 federats- ha registrat un 191% més d’expedients per sinistres.

Aquest any set persones han perdut la vida a la muntanya, però tant Esterlich com Merino apunten que la majoria de sinistres no són greus. Es tracta de persones desorientades o amb una lesió lleu. “Els xavals que salten al riu i es fan mal amb una pedra són un clàssic ara mateix”, explica Esterlich. De fet, els rescats en rius, barrancs i llacs s’han incrementat un 162% entre el gener i l’agost respecte al mateix període del 2019. En canvi, al mar la feina ha baixat un 31%, “potser perquè hi ha menys turisme estranger”, diu el sergent.

Els rescats de muntanya han crescut un 8,9%, un increment que Esterlich atribueix al fet que “més gent ha sortit d’excursió”. En canvi, interpreta que l’increment del 17,9% en els serveis de recerca de persones perdudes o desorientades es deu al fet que enguany més ciutadans “inexperts” s’han decidit a fer sortides al medi natural. Per això des de la FEEC recomanen a les persones que decideixen anar a la natura que planifiquin la ruta, consultin la meteorologia, aconsegueixin l’equipament necessari per fer-la i l’adaptin a les seves condicions. “No comencis per una caminada de 45 km, cal triar un recorregut adequat a les teves necessitats, planificar la sortida, ser conscient de la meteorologia i portar l’equipament apropiat”, aconsella Merino, que recorda que, tot i que a Catalunya no és habitual, en altres països és freqüent contractar un guia de muntanya.

Pel que fa al gran increment en la sinistralitat dels excursionistes federats, el president de la FEEC l’atribueix a un “rovellament” després de mesos d’inactivitat pel confinament, però admet que amb la fi de les restriccions van registrar un pic de demandes de llicència de persones que van donar-se d’alta per poder practicar una activitat fora del seu municipi.

Negligències anecdòtiques

Esterlich assegura que la majoria de persones que truquen al 112 demanant ajuda és perquè ho necessiten. Recorda que la sensació de perill o la capacitat de trobar una sortida depèn del grau d’expertesa i de temperància de cadascú i demana “empatia” davant de tots els casos. Si bé no es detecten grans negligències, tant els Bombers com des de la FEEC subratllen l’existència d’imprudències entre les persones que surten a la muntanya sense l’equipament necessari o la ruta preparada.

I això obre el debat sobre si cal fer pagar els rescats o no. “Cal cobrar les negligències, però són l’excepció. No tinc la sensació que hi hagi més imprudències o més frivolitat, hi ha més gent i, per tant, creixen els rescats”, diu Esterlich. Merino creu que cal sancionar “si s’acredita una negligència”, però apunta que un curs de formació seria més útil que una multa, com ja es fa en els delictes de trànsit.

El repte operatiu

Els GRAE compten amb una vuitantena d’efectius. Es tracta de tres grups de salvament altament especialitzats amb una base a Cerdanyola, una a Olot i una a la Seu d’Urgell i tres helicòpters. Tot i l’augment dels rescats, Esterlich assegura que els equips estan “dimensionats” i que s’arriba a tot arreu, però admet: “Una simultaneïtat de serveis ens pot arribar a superar”. En aquests casos, es prioritzen els rescats amb ferits més greus o més immediats i la resta han d’esperar.

El sergent dels GRAE considera que l’augment de serveis ha d’anar acompanyat “d’un increment de mitjans i de personal o de millores tècniques”, però assegura que no hi ha cap dels rescatadors que vagi a treballar “amb la sensació que corri un perill per falta de materials o de protocols”: “Els estàndards de seguretat són bons. Calen millores logístiques, sobretot a les bases, però no hi ha forats de seguretat”.