Mor el pare Manel, el sacerdot dels més vulnerables

Ha mort a la Vall d'Hebron als 75 anys a causa d'una embòlia després de donar positiu per covid

Manel Pousa, conegut com el pare Manel, ha mort aquest dimecres als 75 anys, segons ha avançat el canal 3/24. Entregat en cos i ànima als més vulnerables, el sacerdot va crear una fundació amb el seu nom per desplegar una tasca social, sempre dedicada als més necessitats, sobretot als presos i persones sense recursos. Segons ha confirmat l'ACN amb fonts properes a la família, el popular capellà ha mort a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on va ingressar dilluns després d'una setmana amb símptomes de covid-19. A l'hospital es va constatar que, efectivament, era positiu per coronavirus, tot i que sembla que la causa de la mort ha sigut una embòlia. De moment no s'ha pogut determinar si l'embòlia tenia l'origen en el covid. 

Pare Manel: "Els que ens creiem bons de vegades som molt prepotents"

El 2011 va publicar la seva biografia,  Més a prop de la terra que del cel, escrita pel periodista Francesc Buxeda, on criticava alguns postulats de l'Església catòlica, reconeixia que tenia una "amiga especial", amb qui no mantenia relacions sexuals, i explicava que va pagar l'avortament d'una noia. Aquest últim fet va irritar la jerarquia eclesiàstica, que el va cridar a consultes, després que sectors ultracatòlics haguessin posat el crit al cel. Tot i que el van amenaçar amb l'excomunió, finalment l'Arquebisbat de Barcelona va determinar que no havia concorregut en la intenció del delicte i el va exonerar. 

Pare Manel: "El que no és natural és no enamorar-se"

"El que no és natural és no enamorar-se. I la sexualitat l'he viscuda sempre amb naturalitat perquè he vist parir la meva mare, abraçar-se i estimar-se els pares. Ja sé que el meu cas és poc habitual", deia al llibre, en què defensava un celibat voluntari perquè creia que era "absurd voler-ho imposar com una fase permanent de l'ésser humà".

Pousa sempre va fugir de l'ortodòxia eclesiàstica: va explicar que havia atès peticions de gais que es volien casar i va desaprovar l'actitud de l'aleshores papa Joseph Ratzinger davant la xacra de la pederàstia. "El Papa va estar molts anys al capdavant de la comissió de la fe. Tots els expedients de pederàstia passaven per les seves mans. Per què els ha amagat? Això és encobrir un delicte", va dir el sacerdot.

Un peu a la política

El 2017 va anar a les llistes de Junts pel Sí per Barcelona en un lloc simbòlic –era suplent–, i va arribar a  fer campanya en les eleccions al Parlament, en què CDC i ERC es presentaven a la mateixa candidatura. Aleshores va dir que el procés cap a la independència era "irreversible". Després del referèndum, en les eleccions catalanes el desembre del 2017 va donar suport a JxCat, la llista que aleshores encapçalava Carles Puigdemont. "Jo li demano al bon Déu que em conservi el bon humor, el seny, i sobretot que sàpiga educar la gent, sobretot aquesta gent senzilla que no ho entén, això de la independència", va afirmar aquell any.

Els polítics elogien el seu compromís social

Les reaccions no s'han fet esperar. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha remarcat el seu "compromís social i amb el país", mentre que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat la dedicació de Pousa als més vulnerables. "Un home bo que es va dedicar en cos i ànima als més vulnerables", ha dit Colau, que l'ha qualificat de "treballador incansable".