“Nena, a mi no és tan fàcil prendre’m el pèl com a l’Enriqueta”

BarcelonaAvís als lectors: si la iaia, aquest Nadal, us diu que fa un mes va veure una obra de teatre a l’Aliança de Poblenou i els acomodadors eren mossos d’esquadra, no és que repapiegi, és que va assistir a la funció Déu meu, quin dia!, que es va estrenar ahir i que es repeteix avui a les 11 h. Es tracta d’una iniciativa de César Marcos, cap de Proximitat dels Mossos d’Esquadra de Sant Martí, perquè la gent gran no sigui víctima d’homes del gas falsos, d’ajudants de caixers automàtics massa sol·lícits, de tafaners que s’apunten quan un pis es queda buit o de mans llargues prou hàbils per robar-los la cartera de la butxaca del darrere dels pantalons. “Però, Enriqueta, si és on l’he desada tota la vida i encara ha de néixer qui sigui capaç de robar-me-la”, exclama l’Antonio tot fatxenda, mentre la dona li diu “Va, afanya’t a treure els diners de la pensió, ves al caixer”. I ell que respon “Però si podem pagar amb la targeta... Encara que, ben mirat, a mi m’agrada tenir-los a casa, per si el banc fa fallida!”

L’Enriqueta i l’Antonio són la parella protagonista d’aquesta història escrita pel director de l’Escola d’Actors de Barcelona, Joan Garcia, a partir de les indicacions dels Mossos, que volen posar en alerta un col·lectiu especialment vulnerable. A Catalunya, els delictes que afecten persones grans s’han incrementat un 13,6% el primer semestre del 2018, en comparació amb el mateix període de l’any passat. Això suposa 29.937 Enriquetes i Antonios que s’han deixat entabanar malgrat les xerrades preventives.

Marcos, que en acabar l’obra rebia les felicitacions del director dels Mossos, Andreu Martínez, i de la intendenta Teresa Laplana, m’explica que s’ha empescat la idea de l’obra de teatre a partir de l’experiència de voltar per casals de gent gran: “Notàvem que no ens feien gaire cas. El que no pensava en el bingo, pensava en el sofà, fins que els posàvem material audiovisual i s’hi veien reflectits. Vaig pensar que una comèdia els cridaria més l’atenció”. Ahir vam comprovar que la lliçó era més efectiva, gràcies a aquesta Enriqueta i aquest Antonio a qui un lladre estafador deixa ben escurats.

“En saben més que tu”

A la cua per entrar al teatre, el Florencio, de 73 anys, que fa internet al Casal de la Verneda, m’explica que a ell li van entrar a casa fa uns mesos: “És peccata minuta, el pa de cada dia, però com més previnguts, més segurs ens sentirem”, comenta resignat. La Rosario, de 81 anys, tota elegant per a l’ocasió, fa cua ben disposada a escoltar: “Et penses que ho saps tot i no: els lladres sempre en saben més que tu”. Quan sortim li pregunto si s’ha sentit identificada amb l’Enriqueta: “Nena, a mi no és tan fàcil prendre’m el pel. Tot això que fa ella, jo no ho faig”, m’assegura mentre assenteixen altres companyes de l’Associació de Veïns del barri de la Pau.

Les xifres, però, ens indiquen tot el contrari, i els Mossos em comenten que no hi poden fer gaire cosa més que prevenir contra uns estafadors que diuen que truquen de part de la Creu Roja o que són amics d’un fill i han de cobrar un número de la loteria o que piquen a la porta per analitzar la qualitat de l’aigua.

La prova pilot del Casino de l’Aliança del Poblenou ha tingut un cost zero perquè els actors hi han treballat de franc; els tècnics de l’empresa Brown & Palmer, també, i el teatre ha estat cedit gratuïtament durant dos dies. Però són coses que no s’haurien de fer per amor a l’art, sinó d’una manera sistemàtica. Això s’hauria d’estendre pels barris i per altres ciutats. Pels aplaudiments i els comentaris dels avis i el grup de nets d’ESO que s’ho miraven des del primer pis, hem de convenir que César Marcos ha tingut una bona idea. Que no es cremi en dos dies; seria tot un encert per rebaixar el nombre d’Enriquetes i Antonios de cara al semestre vinent.