Ni prohibir ni barra lliure, el terme mitjà és el punt ideal

Barcelona1. Què li semblen les imatges del vídeo gravat pels animalistes a Mas de Barberans?

2. Considera que els correbous donen mala imatge a les Terres de l’Ebre?

3. Creu que s’haurien d’abolir, o només algunes modalitats? La llei del 2010 és prou clara?

Germà Bel, Alcanar

Professor d'Economia de la UB i diputat de Junts pel Sí

1. Pel que fa a la gravació d’espectacles com els correbous, d’accés públic i obert, em sembla lícit i legítim. Això, el fet de gravar els correbous, es fa amb normalitat a molts municipis de les Terres de l’Ebre. Pel que fa a l’agressió que van patir les persones que feien la gravació, les imatges a les quals es refereix la pregunta, em sembla un acte de violència inadmissible. No tenen cap tipus de justificació ni d’atenuant, i espero que les instàncies pertinents actuïn.

2. La mala imatge que els correbous puguin donar potencialment a les Terres de l’Ebre és proporcional al desconeixement que es té del que són exactament els correbous. També hi influeix la confusió amb altres modalitats, com el bou capllaçat o el bou embolat, que no tenen la mateixa tradició, i que impliquen una actuació més invasiva i agressiva amb l’animal.

3. Un correbou en sentit estricte és deixar anar vaques en un espai tancat. És una manifestació tradicional en la qual ja fa temps que han desaparegut les pressions reprovables que es feien sobre els animals. De fet, em sembla compatible amb els cànons moderns de respecte als animals. Un judici diferent em mereixen altres manifestacions, particularment el bou capllaçat, una modalitat que aplica un elevat grau d’estrès sobre l’animal i que han tingut una gran expansió relacionada també amb l’atractiu turístic. Crec que s’hauria d’abolir.

Arturo Gaya, Tortosa

Músic

1. És un fet que, dissortadament, ens estem acostumant a viure massa sovint: ara en un correbou, ara en un partit de futbol, en una manifestació pacífica o en un debat al Parlament. La societat genera agressivitat, els mitjans compren i venen agressivitat, i la gent creix pensant que per la força tot és més fàcil. Un músic i activista social molt important va dir que “la clau del futur del món consisteix a trobar històries optimistes i donar-les a conèixer”.

2. Com més hi penso, menys entenc la pregunta. Em sap molt de greu, perquè tinc la sensació que les Terres de l’Ebre en l’àmbit mediàtic són només allò que en diuen “quota territorial”: accidents i successos. És com si un cop al mes algú pensés: “A veure què diu la gent de l’Ebre, que no es noti que sempre parlem de Barcelona”.

3. Penso que cal protegir als animals i que el futur de la festa implica assumir un nivell de tolerància zero en el maltractament d’aquests animals. Però també entenc que les festes amb bous són una tradició popular mediterrània molt antiga i profundament arrelada a les Terres de l’Ebre, i a altres llocs del país. Estic segur que hi ha terceres vies que poden combinar el respecte per la festa i també pels animals. Per més que costi, cal convertir aquest enfrontament en un diàleg constructiu i amb coneixement de causa. Cal posar persones obertes al capdavant d’aquest diàleg.