“No marxaré de casa meva”
Crida a la resistència als veïns amenaçats per pujades de preu
BarcelonaResistir i no sentir-se obligats a marxar de casa. És el missatge que llança el Sindicat de Llogaters a través de la campanya Ens quedem, que es va presentar ahir i que fa una crida a les persones que pateixin pujades abusives del lloguer a no resignar-se a empaquetar pertinences i anar-se’n de casa -i, sovint, també del barri-. El Sindicat les anima a buscar assessorament i resistir, ja sigui negociant amb la propietat o consignant el lloguer. “Volem quedar-nos i pagar un lloguer just”, defensa la família del vídeo que es fa servir per promocionar la campanya. Han decidit, asseguren, plantar-se i no trencar amb tots els vincles que ja tenen al barri. L’amenaça d’expulsió es repeteix a tots els barris. I, per això, en la línia del que fa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogaters, que ja té uns 1.100 afiliats, busca empoderar les persones afectades perquè s’organitzin i tinguin més força. Per evitar que, dia a dia, augmenti el nombre de víctimes del que anomenen “desnonaments invisibles”: els de veïns que han de deixar casa seva per la impossibilitat de fer front al nou lloguer. O aquells a qui, directament, ni s’ofereix la possibilitat de renovar.
És el cas d’Aurora Fernández, que ahir agraïa emocionada la força que li ha donat la lluita col·lectiva. Viu amb el seu marit, el José Luis, i la seva filla de dos anys en un pis petit al barri de Sants, i ja fa alguns mesos que rep, segons va relatar, amenaces, insults i talls de subministrament. La propietat els va informar que els volia apujar el lloguer de 550 a 750 euros mensuals. Una pujada que la família no pot assumir.
“No marxaré de casa meva”, resumeix l’Aurora, que ha seguit pagant les quotes de lloguer -a partir d’ara les consignarà- tot i que ja no té contracte vigent. Aquests dies, de fet, està començant a buscar escola per a la nena i té clar que la busca prop de casa: “És el meu barri”.
El Sindicat assessora ara un centenar de casos semblants i, de moment, no opta per una vaga de lloguers, tot i que és una mesura de lluita que no descarta. L’organització denuncia que a Catalunya els llogaters destinen més del 47% dels ingressos a pagar l’habitatge i que, en el cas de la gent jove, el percentatge puja fins al 65%. A més, la curta durada dels contractes obliga a canviar sovint de casa i de barri i impossibilita “un projecte de vida estable”. “Estem condemnats al nomadisme”, lamentava ahir Irene Sabaté, una de les portaveus del Sindicat, que va dir que calia posar fi a la “resignació”.
L’acte de presentació de la campanya també va comptar amb el testimoni d’un veí del bloc de Sant Joan Despí on la propietat ha anunciat pujades del lloguer d’entre el 40% i el 100%, i un altre de les cases de Pons i Gallarza, a Sant Andreu: vuit casetes d’un únic propietari. En aquest últim cas, els veïns denuncien que el pla per centrifugar el turisme a Barcelona s’està traduint en pujades de preu a barris perifèrics com Sant Andreu.
Deu propietaris amb 3.000 pisos
El Sindicat també va presentar les primeres dades del mapa de la propietat que està elaborant. Els portaveus de l’organització asseguren que, en la majoria de casos que atenen, rere l’amenaça d’expulsió hi ha un gran propietari. Denuncien casos com el d’Optimum, amb com a mínim 22 finques i 305 pisos, i Elix, amb uns 32 edificis i 351 pisos a Barcelona. En total, de moment parlen de deu fons voltor i grans propietaris, que acumulen més 3.000 pisos.
