"No podem predir la propera pandèmia, però hi ha un risc real"

Entrevista a Salvador Macip, autor del llibre 'Les grans epidèmies modernes'

Salvador Macip (Blanes, 1970) és metge, dirigeix un grup de recerca sobre envelliment i càncer a la Universitat de Leicester i també és investigador de la UOC. A més, és un divulgador prolífic amb presència en el món editorial i els mitjans de comunicació, entre els quals el diari ARA. També és autor de novel·les i se li coneix una melomania enciclopèdica i practicant. Per aquest ampli ventall d'interessos i activitats, es podria dir que és un home del Renaixement, però seria més encertat dir que és un home del segle XXI, el segle que hauria d'aconseguir que la ciència no fos considerada cultura de segona i que hauria d'esborrar les fronteres artificials i estèrils entre el que tradicionalment s'han anomenat ciències i humanitats. L'editorial La Campana ha reeditat el llibre de Macip Les grans epidèmies modernes, amb un afegitó sobre la pandèmia de covid-19 que estem vivint, i que de l'11 al 19 d'abril es podrà comprar al quiosc amb l'ARA.  

De pandèmies n'hi ha hagut sempre. Com s'originen?

N'hi ha hagut sempre i sempre n'hi haurà, perquè els microbis, i en particular els virus, són organismes molt simples amb una gran capacitat per anar canviant. Si en un d'aquests canvis el virus es torna més agressiu perquè, com en el cas actual, infecta molt, les possibilitats que s'escampi són molt altes.

La pandèmia actual és la més global i virulenta que ha viscut la majoria de la població mundial actual. En vindran més? Sabem quan?

No podem predir quan n'hi haurà una altra, d'on sorgirà o quin en serà el microbi responsable, però el risc que n'hi hagi més és real. La propera pot venir d'aquí cinc anys, trenta, o cent, no es pot saber. Esperem que no n'haguem de veure una altra, però potser els nostres fills o els nostres nets sí que en patiran una. Els nostres avis o besavis podrien parlar també de confinament per pandèmies de grip o de còlera. És possible que les següents generacions també passin pel mateix.

Què ha canviat respecte a les pandèmies com la de la pesta i les actuals?

Ara, per sort, tenim més recursos mèdics i científics. Per tant, és més difícil que les actuals puguin causar tanta mortalitat. Per altra banda, hem de tenir en compte que vivim en un món on les distàncies s'han fet petites i ens movem constantment d'una punta a l'altra, i això fa que les possibilitats que un brot localitzat es converteixi ràpidament en epidèmia o pandèmia són molt més altes.

La globalització alimenta les pandèmies, efectivament, però recentment Yuval Noah Harari deia que en les pandèmies modernes, com les del segle XX, ha mort molta menys gent que en les anteriors.

És cert, i això és sobretot perquè ara tenim tractaments que abans no existien. Moltes morts per la grip del 1918 van ser per pneumònies associades, que avui dia segurament es podrien curar. Però no ens n'hem de refiar. Ara som molta més gent, també. Segons càlculs d'alguns experts, la covid-19 podria afectar la meitat de la població del planeta, en onades successives, fins que en tinguem una vacuna. Encara que la majoria tindrien casos lleus, uns quants serien greus i al voltant de l'1% moririen. Si fem un càlcul ràpid, això podria donar una mortalitat de 40 milions de persones, semblant a la grip del 1918. Esperem que la puguem contenir abans, però la possibilitat d'una xifra elevada de morts existeix.

Quines diferències hi ha entre la pandèmia actual i les recents crisis de l'Ebola, la MERS, la SARS o la grip A?

Sobretot l'abast. Tots els brots importants que hem vist aquest segle per sort han quedat localitzats, com a molt han donat una epidèmia. Només la grip A del 2009 i la covid-19 s'han escampat prou per poder-les qualificar de pandèmies, perquè afecten tot el món. Alguns dels virus que han donat problemes, com el de l'Ebola, son molt més letals que el SARS-CoV-2, però en canvi no s'encomanen tant, i això ha permès controlar-los abans no arribessin més lluny.

Què es pot fer per evitar una pandèmia abans que es produeixi?

Evitar-la és pràcticament impossible, per com són d'imprevisibles. El millor és preparar-nos per quan en vingui una altra, tenint protocols d'actuació més ben definits i assegurant-nos que els sistemes sanitaris poden aguantar una crisi. A part d'això, sí que es podria reduir el contacte amb animals salvatges, perquè la majoria de virus nous provenen del contacte amb espècies amb què abans no interaccionàvem tant. Estem envaint els seus hàbitats i explotant aquests recursos naturals, amb conseqüències que poden ser nefastes, com hem vist.

¿Això vol dir que aquestes crisis poden ser més freqüents en el futur?

Sí, per això és important que entenguem el concepte de salut planetària, que no és només un problema del canvi climàtic. Estem alterant els ecosistemes i això causa una sèrie de problemes al planeta però també a nosaltres.

Un cop s'ha produït, quina estratègia cal seguir per minimitzar-ne els efectes?

Prendre decisions ràpidament i amb contundència. Quan apareix un virus nou, ningú n'és encara immune, no hi ha una vacuna, que pot tardar mesos o anys, i normalment hi ha pocs fàrmacs que el puguin frenar. Per tant, la primera acció que cal fer és aturar el contagi, i això s'aconsegueix identificant els primers casos i aïllant-los, i quan la pandèmia avança, imposant el confinament, com s'està fent ara. No tenim altres alternatives, perquè la ciència necessita un temps per poder-nos proporcionar les armes necessàries.

Com valora la gestió que s'ha fet en diversos països?

Hi ha exemples de tota mena. Els Estats Units són possiblement un dels països que ho ha fet pitjor, amb un líder que no entenia què estava passant i que va perdre un temps preciós al principi. Bona part d'Europa tampoc és que ho hagi fet millor. Al Regne Unit, Boris Johnson també vacil·lava i havia d'anar rectificant cada dia. Veient el que estava passant a Àsia, penso que s'haurien pogut anticipar alguns dels problemes. A Espanya no hi ha hagut prou contundència, per exemple aïllant Madrid quan era el focus principal, o aplicant un confinament seriós més aviat. A l'altra banda, Corea del Sud es posa com exemple d'un dels països que va saber aturar millor el brot inicial. També Hong Kong, Singapur... però ara algun d'aquests països està veient una segona onada per haver relaxat les mesures massa ràpid.

¿Haurà de canviar el nostre estil de vida després de la pandèmia?

No crec que canviï molt. Haurem après que molta gent pot teletreballar efectivament i que potser no calen tants viatges i tantes reunions. També espero que haurem après com comportar-nos si torna a passar una cosa així. Per a la resta, és molt probable que d'aquí un parell d'anys ni ens en recordem, de la covid-19. Però crec que és important que analitzem el que ha passat i en traguem conclusions per poder-ho fer millor el proper cop.

 

'Les grans epidèmies modernes' es podrà adquirir al quiosc amb el cupó que surt publicat a la contraportada del diari ARA de l'11 al 19 d'abril per 17,90 euros. També estarà disponible per a la venda online

Seguint els consells de les autoritats sanitàries, l'empresa distribuïdora realitza els processos d'entrega de la manera següent. En primer lloc, el missatger sempre va protegit amb mascareta i guants. Quan arriba al domicili del destinatari, deixa el paquet davant la porta i truca a l'intèrfon/telèfon per avisar que ja hi ha el paquet a l'entrada. A continuació, s'allunya un metre (distància recomanada) de la porta. En el moment de l'entrega, el missatger introdueix al seu dispositiu mòbil el nom, cognoms, DNI o NIE del receptor i firma en nom seu.