Només cinc multes a escoles concertades en tres dècades
Fins a 14 centres han incomplert la llei però la majoria dels casos han acabat arxivats o amb avisos
BarcelonaDes de fa més de tres dècades hi ha una llei espanyola que preveu sancions per a les escoles que incompleixin les normes dels concerts educatius. A Catalunya, aquesta llei ha servit per obrir un expedient sancionador a 34 centres educatius per incompliments, però només en cinc casos s’ha acabat multant l’escola -en alguns casos, retirant-li el concert d’algun grup-. En quatre casos més les sancions s’han anul·lat posteriorment i cinc investigacions han acabat en una advertència. La majoria d’expedients (fins a 19) han acabat arxivats o han caducat.
Aquestes dades, a les quals ha tingut accés l’ARA a través d’una petició a la secretaria de Transparència i Bon Govern de la Generalitat, són importants perquè són expedients oberts que es basen en l’article 62 de la LODE, que la conselleria d’Educació s’ha compromès a aplicar a través del pacte contra la segregació. Aquest acord, impulsat pel Síndic de Greuges, s’agafa a aquest mateix article i preveu sancionar els centres que no garanteixin una escolarització equilibrada de l’alumnat i no compleixin el principi de gratuïtat, el de no discriminació o les normes sobre admissió d’alumnes, entre d’altres. És a dir, el departament vol aplicar amb més mà dura una normativa aprovada el 1985 que no sempre s’ha fet complir.
Quantes escoles s’han penalitzat en virtut d’aquesta normativa? Dels 34 expedients sancionadors oberts, només cinc han acabat amb multes fermes, que sumen uns 150.000 euros en total. L’últim cas, l’any 2015, és una sanció a l’Escola Mare de Déu de la Salut, de Sabadell, per un “incompliment greu del concert educatiu a l’infringir les normes sobre admissió d’alumnes”, segons els documents del departament d’Educació. Preguntada per l’ARA, la direcció ha explicat que van demanar una tercera línia concertada de P3 i que el departament, que els havia dit que si omplien les places concertarien el grup, “va canviar el criteri”, al·legant que hi havia places en escoles públiques i concertades. Sense el concert de la tercera línia, moltes famílies que havien fet la preinscripció van haver de canviar d’escola perquè no tenien plaça i perquè la llei prohibeix explícitament que una escola tingui grups subvencionats i grups que no ho estan en un mateix nivell. La multa, de 35.848,80 euros, són els diners que van deixar de cobrar al no donar-los el concert d’aquest grup.
Sota el mateix epígraf, i amb la mateixa quantitat, el departament d’Educació va obrir dos expedients a les escoles Arrels-Esperança i Arrels-Blanquerna, de Badalona, l’any 2014. En el primer cas va acabar amb una advertència, però en el segon la sanció econòmica sí que es va materialitzar. Segons el director general d’Escoles Arrels, Joan Masó, “es van traspaperar” les matrícules d’alguns infants de P3, que van ser inscrits en un altre centre de la mateixa fundació. El centre va admetre que s’havia equivocat i se’ls va retirar el concert del grup afectat durant un curs.
En dos casos més la infracció va ser destinar fons públics a ensenyaments no concertats. Un és l’escola familiar agrària Quintanes, a les Masies de Voltregà, especialitzada en cicles formatius agraris. El 2005 va ser multada amb prop de 35.000 euros i, segons la direcció actual, el motiu era una desavinença amb l’administració en relació amb els horaris dels professors i l’organització pedagògica del centre, que aleshores començava a impulsar un model dual en alternança amb estades a l’empresa i a l’escola. L’altra sanció, de 10.000 euros, es va aplicar també el 2005 a l’acadèmia Maurici Izern, de Vic, que ja no existeix. Tampoc està en actiu l’Escola Núria Perpinyà, de Barcelona, que va ser el primer centre concertat multat, el 1999, amb una sanció de cinc milions de pessetes per haver cobrat irregularment activitats que havien de ser gratuïtes, entre altres infraccions.
Sancions retirades
A més, l’Escola Montserrat de Vilanova i la Geltrú, la Taulé Viñas de Sabadell i la Cultura Pràctica de Terrassa van ser sancionades per “percebre quantitats per a activitats escolars complementàries no autoritzades” per la Generalitat, però el Tribunal Superior de Justícia va suspendre’n les multes. En el cas de l’Escola Pia d’Olot, el cas es va recórrer als jutjats, mentre que a l’Arabell, un centre vinculat a l’Opus Dei a Lleida, una sanció de 23.000 euros va quedar sense efecte en una resolució posterior.
Totes aquestes sancions s’han aplicat a partir de la llei del dret a l’educació i només fan referència a l’incompliment del concert. No s’han de confondre amb la que fins ara ha sigut la multa més elevada a una escola concertada a Catalunya: l’Escola Viaró, vinculada a l’Opus Dei i només masculina, va haver d’abonar 50.002 euros per dues sancions d’Inspecció de Treball per discriminació masclista, perquè no contractava dones.
Ara caldrà veure si el pacte contra la segregació assoleix el repte d’erradicar aquestes pràctiques irregulars emparant-se en una normativa que només s’ha aplicat fins a les últimes conseqüències -amb sanció efectiva- cinc cops en 30 anys.
