ATENCIÓ PRIMÀRIA

Nutricionistes i fisioterapeutes entraran als ambulatoris

Salut vol incorporar nous perfils professionals per atendre l’augment de la cronicitat i l’envelliment

La prevenció d’un ampli ventall de malalties passa per hàbits de vida i d’alimentació saludables, però als centres d’atenció primària (CAP) no hi ha nutricionistes. Entre un 30% i un 50% de les visites al CAP tenen un component emocional, però encara no hi ha psicòlegs en tots als ambulatoris. Són dos exemples dels nous perfils professionals que es volen incorporar, o bé potenciar, als CAP, ja que les necessitats de salut de la població ho requereixen.

Així es va posar de manifest en la cimera de professions sanitàries que es va celebrar la setmana passada. “Fa temps que es treballa en aquesta línia, però ara sembla que hi ha voluntat política perquè s’han adonat que a l’atenció primària hi accedeix més del 70% de la població”, sosté Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya. L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema sanitari, tots hi passem en algun moment o altre, i és per això que, atesos els canvis demogràfics que s’albiren -població més envellida, amb més problemes crònics i amb més necessitats socials-, caldran nous perfils professionals, com ara nutricionistes, fisioterapeutes, psicòlegs clínics i treballadors socials.

Els nutricionistes fa temps que insisteixen en la importància que se’ls incorpori a la plantilla dels CAP, ja que sostenen que ajudaria a prevenir malalties cròniques com ara l’obesitat, la diabetis de tipus 2, la hipertensió arterial i el càncer. “Som una inversió en salut, la nutrició està més que demostrat que és essencial per fer prevenció”, diu Babio. I destaca que la seva incorporació a la primària estalvia costos en medicaments, visites mèdiques i ingressos hospitalaris. “Gastem molt en medicació arterial, per la hipertensió i per la diabetis, i són malalties que es poden prevenir amb la nutrició”, diu, i cita un estudi de l’associació holandesa de dietistes segons el qual cada euro invertit en un tractament dietètic suposa un estalvi de fins a quatre euros en altres costos de salut.

En la mateixa línia s’expressen els psicòlegs. “Un sistema de psicoteràpia públic seria una benedicció pel pressupost perquè estalviaria despesa en medicació a canvi d’un benefici superior”, argumenta Guillermo Mattioli, president del Col·legi de Psicologia de Catalunya.

Tots coincideixen a dir que la necessitat d’aquests professionals anirà a més. “Gairebé la meitat dels catalans tenen excés de pes, un 25% té hipertensió arterial; un 21%, colesterol elevat, i un 7,4%, diabetis”, cita Babio com a exemple de malalties que requereixen d’un abordatge nutricional. No s’ha establert encara quina ràtio de nutricionistes es necessitarien, però el col·legi calcula que en cal un per cada 50.000 targetes sanitàries, és a dir, al voltant de tres o quatre per regió sanitària. És un inici. “Sabem que no pot ser un en cada CAP”, admet Nancy Babio.

Els fisioterapeutes també demanen pas. Són una excepció els ambulatoris que en tenen. “Hauríem d’estar físicament al CAP i no dependre d’altres empreses que treballen per a l’administració pública, com passa ara”, assenyala Manel Domingo, president del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Defensa que la seva presència és “indispensable”, ja que l’activitat física terapèutica serveix cada cop més per ajudar a viure millor, conviure amb certes malalties o per recuperar-se de lesions i patologies. La fisioteràpia és beneficiosa, per exemple, per tractar malalties respiratòries ensenyant tècniques que facilitin la respiració, pot establir pautes d’exercici físic per a un diabètic o de pèrdua de pes per a una persona amb artrosi de genoll. Domingo recorda que la fisioteràpia no només serveix per tractar lesions puntuals, sinó per establir hàbits saludables. “Si tu promous l’activitat física, aquella persona interactuarà menys amb el metge i gastarà menys recursos sanitaris”, afegeix. I insta a aprofitar la conjuntura actual que tendeix a la desmedicalització per potenciar aquests professionals.

El nou model sanitari també vol potenciar la figura del psicòleg per reduir el consum de fàrmacs i incrementar l’abordatge psicosocial. “Més enllà d’algunes experiències aïllades, els psicòlegs pràcticament no hi són, i tot el que no passa per la pública acaba anant a la privada”, alerta Guillermo Mattioli. El departament de Salut va injectar l’any passat 70 milions d’euros al sistema de salut mental per incrementar el nombre de psicòlegs, però Mattioli els reivindica al CAP. A Catalunya, el consum d’antidepressius és elevat en comparació a altres països i ha augmentat sobretot en dones. “I el primer efecte de totes les psicoteràpies és la reducció de la medicació”, argumenta Mattioli, que explica que la psicoteràpia ambulatòria és útil per tractar casos lleus o no tan greus “i a vegades també casos greus en etapes compensades”. “Tenim molt de camp per recórrer”.

Els treballadors socials fa temps que estan presents als centres d’atenció primària, però reivindiquen tenir més visibilitat i que se’ls reconegui com a professió sanitària. “Es necessitarien més treballadors socials perquè no hi ha una distribució equitativa i la ràtio s’hauria d’aproximar a la dels professionals de primària”, assegura la degana del Col·legi de Treball Social, Conchita Peña, que insta a fer un mapa de la distribució actual dels treballadors socials. El treball social intenta recuperar l’equilibri entre la persona i el seu entorn després de patir una malaltia. L’abordatge no ha de ser en solitari. “No ho hem de fer sols, ha de ser un abordatge multidisciplinari”, diu Peña.

Més poder per al pacient

Tant la fisioteràpia com la nutrició i la psicoteràpia són teràpies que contribueixen a empoderar el pacient i a fer-lo partícip de les decisions sobre la seva salut. “Ens estem orientant a l’autocura, a l’empoderament del ciutadà, i aquests són col·lectius que la seva acció és la promoció de la salut i els bons hàbits i són intervencions molt efectives que impacten en la qualitat de vida”, defensen fonts del departament de Salut.

Les universitats també s’hauran d’adaptar a les noves necessitats sanitàries que sorgeixin. És més, alguns rectors ja diuen que sorgiran noves professions sanitàries que avui no podem encara “ni anticipar”. De la cimera de professions sanitàries en va sortir la voluntat d’incorporar aquests nous professionals, tot i que això no serà una realitat a curt termini. “Però esperem que ho sigui a mitjà termini”, apunta Babio. Salut s’ha fixat un termini de cinc anys, però això no vol dir que des d’ara no es vagin incorporant alguns d’aquests professionals. “L’evolució demogràfica sanitària ha fet emergir noves necessitats de salut que no estan cobertes per les professions tradicionals”, reconeixen fonts de Salut. Nutricionistes, fisioterapeutes i psicòlegs són “professions cridades a jugar un paper”. “Encara no s’ha definit la cartera de serveis, però sabem que és un servei que s’ha de donar”, conclou Salut.

Potenciar perfils professionals que ajuden a prevenir malalties

Nutrició

Els nutricionistes poden donar pautes per a una alimentació saludable perquè la proliferació de missatges relacionats amb l’alimentació sovint generen confusió. “Tothom sap que ha de menjar bé però no sap com, i el metge no té temps ni és l’especialista”, diu Nancy Babio.

Psicologia i treball social

La figura del psicòleg al CAP pot contribuir a reduir el consum de fàrmacs i a abordar problemes emocionals. Es calcula que entre un 30% i un 50% de les visites al CAP tenen un component emocional. El treball social serveix per abordar l’impacte que té la malaltia en les persones i les famílies: situacions de vulnerabilitat i pobresa, dol desbordat o reorganització familiar durant la malaltia, entre d’altres.

Fisioteràpia

La fisioteràpia serveix per tractar lesions i també per evitar-les. L’activitat física terapèutica pot ajudar a conviure amb certes malalties o en processos de recuperació d’altres. Pot ser beneficiosa per tractar pacients d’artrosi, diabetis o malalties respiratòries.

Més continguts de