Organitzacions educatives demanen ajuda al Síndic perquè es retiri la proposta de reforma de la FP

Professors i estudiants rebutgen de nou els plans d'Educació perquè redueixen les classes lectives

Professors i estudiants de formació professional estan, de nou, en peu de guerra contra el departament d'Educació. Unides a la plataforma Defensem la FP, diverses organitzacions educatives han reclamat al Síndic de Greuges que els ajudi a fer pressió i intervingui per aconseguir "la retirada immediata" de la proposta de reforma de la FP, perquè consideren que els plans de la conselleria "desmantellen el sistema" actual perquè es reduiran les hores lectives i s'ampliaran les pràctiques a les empreses a l' equiparar la FP ordinària a la dual

Els professors critiquen tant el fons com les formes d'un canvi curricular que consideren una "imposició". D'una banda, han denunciat que la reforma s'ha impulsat "en plena crisi sanitària" i "sense marge perquè els centres s'organitzin", segons ha afirmat el portaveu de la plataforma, Enric Mieza; i de l'altra, han assegurat que les instruccions que han arribat ja als centres "precaritzen la qualitat de la formació que rebrà l'alumnat, perquè redueixen les hores lectives en benefici d'ampliar les hores de pràctica a l'empresa".

La queixa al Síndic està signada pels sindicats USTEC-STEs, Intersindical-CSC, ASPEPC-SPS, CGT i COS, la Fapac, el Sindicat d'Estudiants i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Ramon Font, del sindicat de mestres USTEC-STEs, ha pronosticat que "es perdran llocs de treball i quedaran les hores de formació dels nostres alumnes en mans de les empreses sense cap mena de control" i, en aquesta línia, els portaveus dels sindicats estudiantils han demanat que els estudiants no es converteixin en "mà d'obra barata". 

El Govern fa marxa enrere i atura el nou model de FP després del rebuig del sector

La primera revolta va funcionar

Les mateixes entitats ja van aconseguir aturar l'última proposta del departament. Aleshores, van assegurar que la reforma s'havia fet sense la participació de docents, estudiants ni agents socials i que el seu contingut comportava "una retallada en professorat contrària als objectius que marca la LEC". La primera proposta d'Educació incloïa canvis que no van agradar gens als professors, que van denunciar que s'homogeneïtzaven els dos models, el dual i el convencional: els plans eren que a primer tots els alumnes seguissin el mateix currículum, i a segon decidissin si fer dual o no i, per tant, si només feien hores de pràctiques o bé una formació als centres de treball. En tots dos casos, però, les hores d’estada a l’empresa augmentarien: de 900 a 1.300 en el cas de la dual i de 300 a 482 en el de la convencional. Però les crítiques d'agents econòmics i socials amb ideologies tan diferents com els sindicats i les patronals van aconseguir aturar fa un any el nou model de formació professional (FP) anunciat pel departament d'Educació.

La intenció del departament era aprovar la nova resolució aquest any, perquè entri en vigor el curs que ve. La nova proposta és "gairebé idèntica a la del curs passat", segons van denunciar els professors ja fa uns mesos, i la rebutgen "el 95% de forces sindicals". 

Torna el malestar a la FP pels plans d'Educació

Ara, un cop han rebut les instruccions per al curs que ve, hi tornen. S'oposen que la FP bàsica passi de tenir 300 hores de pràctiques a 400 (es perden 100 hores lectives al centre). "No volem una FP low cost, sinó una dignificació d'aquest sector clau per a la indústria", ha reblat Mieza. El portaveu de l'entitat també ha assegurat que la reforma és "contrària a la LEC", que "marca un 6% del PIB com a objectiu de despesa", i la situació actual està "en menys d'un 3%".

Per això, han anunciat que el 23 de juny portaran al registre del departament d'Educació més de 1.000 signatures per demanar el cessament del director general de la FP, Joan Lluís Espinós, perquè consideren que "ha creat un problema on no n'hi hauria d'haver cap".

Encallats en la incertesa

Tot plegat, en un moment en què tots els indicadors europeus demostren que la formació professional dual, en què els alumnes compaginen durant dos anys els estudis amb pràctiques en una empresa real, fa disminuir l’atur juvenil i el fracàs escolar. Per això governs, centres educatius i empreses reivindiquen des de fa anys el potencial d’un “model d’èxit” que, malgrat tot, a Catalunya continua encallat després de set anys: només hi opten un de cada deu alumnes de FP. És un peix que es mossega la cua: l’administració demana més implicació a les empreses, que al seu torn exigeixen, d’una banda, que els governs facin lleis amables per contractar els estudiants i, de l’altra, que els centres educatius ajudin a enterrar la injustificada mala imatge de la FP fent-ne promoció. I els centres, ofegats en la burocràcia, demanen a l’administració més recursos. 

A Catalunya hi ha una taxa de fracàs escolar del 18% i un atur juvenil al voltant del 20%, el doble que el general. Els tres actors són plenament conscients que la FP dual és una eina clau per reduir aquests percentatges tan alarmants, però encara han de llimar diferències substancials per poder remar tots en la mateixa direcció.

La FP dual, encallada en la incertesa