Penny Sparke: "La crisi pot ser una oportunitat per recuperar l'idealisme"

Quedem amb Penny Sparke (Londres, 1948) a l'hora del te i parlem de la importància dels objectes que ens envolten: les cadires on seiem, el bolígraf amb què escric i el telèfon mòbil amb què parla. Per a ella són molt més que objectes que ens fan la vida més fàcil. Sparke és professora de la Universitat de Kingston, a Londres, on fa 40 anys que parla de la història d'aquesta disciplina. Els seus alumnes són joves que somien a canviar el món amb els seus dissenys.

Vostè és una historiadora del disseny. Quin ha estat el paper d'aquesta disciplina en la història?

El disseny ha ajudat a canviar les societats i encara ho fa. El meu interès pel disseny neix d'aquest fet, precisament, perquè està relacionat amb la identitat. Crec que triem les coses de les quals ens envoltem, com la roba o els mobles, per demostrar i estendre la nostra identitat. El disseny està completament integrat a les nostres vides i gairebé no el veiem, però és molt més influent del que ens pensem. El moble on seiem o la roba que ens posem són coses molt pensades, tenen una funció.

Quina funció tenen?

Depèn de l'època. A l'època victoriana, per exemple, el disseny servia per demostrar l'estatus social, i això va tornar a passar als anys 90.

I ara en quin moment de la història del disseny estem?

Estem en un moment de canvi. El disseny havia estat absorbit per la societat de consum. S'havia oblidat tot el contingut d'idealisme que tenia el disseny i s'havia transformat en un bé de consum. A finals del segle passat ens trobem amb dissenyadors que són estrelles, objectes que són icònics i caríssims, però ara tot això està canviant.

Per culpa de la crisi?

Sí, està totalment relacionat amb la crisi. Aquesta situació financera està fent pensar a la gent sobre el fet de consumir i com consumim. També està canviant el paper dels disenyadors. Cada vegada han d'ajudar més en els reptes actuals de la societat, com el benestar, el medi ambient i la salut. Ara els dissenyadors s'han de plantejar, per exemple, si ens estem carregant el planeta.

¿Ser més respectuosos amb el medi és la gran assignatura pendent?

Sí, és una de les importants. Caldria deixar enrere els models de comportament que han marcat aquests últims temps i que ens portaven a llençar coses que encara no estaven gastades. Però hi ha altres reptes.

Quins?

Un altre repte que afegiria és modelar el nou rol del disseny. Està canviant el concepte del disseny: fins ara un objecte tenia una funció. Per exemple, una taula o una cadira. Ara, en canvi, els objectes tenen múltiples funcions. Un petit objecte digital serveix per a mil i una coses i això ha revolucionat la nostra manera d'entendre el disseny.

Però aquest canvi és bo?

Els canvis que s'estan produint a causa de la crisi tenen una part positiva. Molts dissenyadors estaven frustrats perquè eren molt idealistes, tenien ganes de canviar les coses i acabaven treballant per a una gran companyia. Aquesta pot ser una oportunitat per expressar el seu idealisme.

¿Els seus alumnes de la universitat són idealistes?

Sí, ho són molt. La gent que estudia disseny és molt activa, té ganes d'estar present al món i de canviar-lo.

¿H i ha algun país que lideri la creació i el disseny en aquests moments?

Va haver-hi una època en què Europa era líder en el disseny. Ara mateix els que l'estan liderant són els països emergents. El Brasil, per exemple, està fent coses molt interessants i no ha passat per una revolució industrial com els països europeus, que és el que va fer néixer aquí el disseny com l'entenem actualment. La Xina també ho està fent bé, estan fent coses interessants i sortint del concepte de producte de masses, que es fa amb mà d'obra barata. És un país amb una classe mitjana que està creixent molt i que en pocs anys necessitarà objectes de disseny com a béns de consum.

Barcelona sempre ha presumit de ser una ciutat puntera en l'àmbit del disseny. Encara ho és?

Sí, encara ho és. Ara serà molt interessant veure què fareu els països mediterranis. Teníeu un disseny molt present i un sentit de la modernitat molt fort, com el cas de Gaudí a Barcelona. Caldrà veure cap on aneu després d'aquesta crisi.

El disseny és el reflex d'una època. Què en diran, de la nostra, quan d'aquí 100 anys en vegin imatges?

Crec que és complicat saber el que en pensaran perquè la nostra realitat quotidiana està plena de moltíssimes influències. Potser el que defineix aquest moment, pel que fa al disseny, és que tot és possible. Es barreja el que és modern, antic, oriental, occidental... No crec que sigui fàcil per als historiadors del futur mirar enrere, veure una fotografia nostra i parlar del disseny actual. Nosaltres ho tenim més fàcil quan mirem una foto de l'època victoriana o dels anys 20, ja que llavors hi havia un estil clar i dominant, i això ara ha desaparegut. El nostre estil és la barreja, i aquesta és la nostra característica principal.