Querella sindical contra els Mossos per un suposat espionatge

Fonts de la conselleria d'Interior afirmen que tots els seguiments que pugui fer la policia són per ordre judicial

El secretari general del Sindicat de la Policia de Catalunya (SPC), David José Mañas, i l'advocat Josep Maria Fuster-Fabra han presentat una querella contra els Mossos d'Esquadra per un suposat espionatge en contra seva comès per agents del cos, segons han explicat en una roda de premsa aquest matí a Barcelona. En concret, la querella es dirigeix contra els funcionaris que haurien fet els suposats seguiments i als responsables que els haurien ordenat. Fonts de la conselleria d'Interior, per la seva banda, no confirmen ni desmenteixen aquests possibles seguiments, però afirmen que, en tot cas, tots els que fa la policia catalana són per ordre judicial.

José Mañas ha explicat que, segons informacions publicades en diversos mitjans, agents dels Mossos l'havien espiat a ell, al seu fill de 15 anys i a la seva exdona, i que presentaven la querella per saber si era cert, amb quina finalitat s'havia fet i quants recursos humans, materials i econòmics s'havien dedicat a aquesta tasca. "Suposo que l'objectiu era saber amb quines persones i entitats es fonamenta la nostra activitat sindical", ha afirmat. El secretari general de l'SPC ha explicat que feia anys que tenia la sensació que el seguien i que va pensar que ja es cansarien, però que espiessin el seu fill no ho pensa "perdonar". 

L'advocat del sindicat, per la seva banda, ja va presentar una querella divendres i ha explicat que altres presumptes afectats també ho han fet, com l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch. "Anirem fins al final i fins a les últimes conseqüències", ha avisat Fuster-Fabra, que troba "increïble" que s'hagin pogut fer seguiments a un dirigent sindical i a un advocat –ell mateix– que fa 30 anys que defensa policies. "Quan la policia actua al marge de la llei és la societat la que té un problema", ha afirmat el sindicalista.

La querella diu que, amb aquest suposat espionatge, s'haurien pogut cometre els delictes de prevaricació, malversació de diners públics i revelació de secrets. Reclama que s'identifiquin els agents que haurien fet els seguiments i es dirigeix en contra seva i també dels presumptes responsables que els haurien ordenat. 

Cal recordar que l'expropietari de l'agència Método 3, Francisco Marco, va implicar en una declaració José Mañas i el portaveu de l'SPC, David Miquel, en l'operació Catalunya. Va explicar als Mossos que li havia donat aquests noms algú de l'entorn pròxim al comissari jubilat José Manuel Villarejo, home clau de la trama policial encoberta dirigida pel ministeri de l'Interior per combatre l'independentisme polític. José Mañas ha dit que no hi ha cap prova d'aquesta implicació, que no ha parlat mai amb els comissaris que hi havia al capdavant de l'operació Catalunya i que coneix i tracta amb molta gent però que ho fa per la seva tasca sindical.

La querella demana al jutge que reclami als diaris la informació que tinguin dels seguiments, així com a la Policia Nacional, que és d'on hauria sortit l'afirmació que els Mossos haurien fet aquests seguiments. L'origen d'aquesta informació sobre seguiments és un suposat informe segons el qual ja es va publicar que els Mossos haurien espiat Xavier García Albiol i el delegat del govern espanyol, Enric Millo. La policia catalana va negar aquests seguiments i fins i tot el ministeri de l'Interior va dir que no en té constància i es va desmarcar del suposat informe. 

Sempre segons aquesta versió de la Policia Nacional, s'haurien trobat proves d'aquests seguiments en els documents que van ser confiscats el 26 d'octubre –un dia abans de la declaració unilateral d'independència– als agents dels Mossos quan els portaven a cremar en una incineradora, en una operació que el cos català va assegurar que era rutinària i que es fa contínuament amb documents que ja no s'utilitzen en paper però dels quals queda una còpia informàtica.

Més continguts de