SANITAT

"Rarament és un desconegut qui maltracta els nens"

En nou de cada deu casos l'agressor és un familiar, segons un estudi de Sant Joan de Déu

Metges de l'Hospital Sant Joan de Déu han analitzat l'evolució dels ingressos registrats en els últims 15 anys de nens que havien estat víctimes de maltractaments. Els resultats revelen que gairebé la meitat d'aquests nens (44%) van anar a urgències no pels maltractaments rebuts sinó per altres motius, com convulsions, febre o temptativa de suïcidi. És per això que els metges tenen un paper clau a l'hora de detectar les víctimes de maltractaments. "El professional ha d'estar a l'aguait si no troba una explicació coherent", diu Victòria Trenchs, pediatra d'urgències de Sant Joan de Déu i autora de l'estudi. El 44% dels menors presentaven lesions cutànies com hematomes, abrasions i cremades, un 20% fractures, un 15% lesions intracranials i el 13% lesions anogenitals.

Els maltractaments físics en nens petits són els més difícils de detectar perquè el menor no es pot explicar. "En la síndrome del nen sacsejat, per exemple, vénen perquè el nadó ha convulsionat, no respira o els pares diuen que ha caigut. I entre el que tu veus i el que expliquen els pares, pots sospitar", afegeix Trenchs. "La millor manera de prevenir els maltractaments és detectar-los per protegir el nen", destaca Jordi Pou, coautor de l'estudi i excap del servei de pediatria de Sant Joan de Déu. La sospita sorgeix durant l'examen físic o les proves complementàries i l'estudi aconsella que els professionals "tinguin present el maltractament en el diagnòstic de múltiples motius de consulta". "[A partir] d'uns hematomes o unes fractures que no semblen normals, a partir d'una infecció genital o perquè el nen diu alguna cosa a l'escola que alerta els professors, estirem el fil i ho descobrim", explica Pou.

Tres casos a la setmana

En la majoria de casos l'agressor és una persona de la família, habitualment els pares (tots dos o un) o una parella sentimental d'algun progenitor. "També poden ser avis, tiets o cuidadors. Els més pròxims són els que acostumen a maltractar", diu Pou. "Rarament és un desconegut", afegeix Trenchs. Els autors del treball van avaluar tots els casos de pacients menors de 18 anys amb diagnòstic de maltractament que van ser ingressats a Sant Joan de Déu entre el 1995 i el 2009. Els resultats revelen que el 60% dels nens ingressats per maltractaments en els últims 15 anys havien estat agredits físicament, el 19% havien patit abusos sexuals -més freqüents en nenes- el 17% havien estat víctimes de negligència i un 4% havien patit maltractaments emocionals i psíquics. La mitjana d'edat dels nens és de 3 anys.

Proporcionalment augmenten els ingressos per maltractament físic i disminueixen els d'abús sexual, però s'atribueix més als canvis en el circuit d'atenció a les víctimes -el centre compta amb una unitat específica d'abús sexual- que a una disminució real. No obstant, els autors insisteixen que calen polítiques de prevenció per maltractament físic. L'estudi se centra només en els menors ingressats però a urgències s'atenen molts més infants amb sospites de maltractament.

Entre el setembre del 2011 i el setembre del 2012 es van fer 89.900 visites a urgències de menors de 18 anys i 161 van ser per possibles maltractaments, cosa que representa una mitjana de 3 casos a la setmana. Només nou nens, però, van requerir ingrés. "Abans s'ingressava molt per protegir el menor però ara, com el circuit de la Direcció General d'Atenció a la Infància funciona bé, no cal", diu Trenchs. Pou també destaca que ara hi ha "més mecanismes per atendre ambulatòriament aquests nens sense necessitat d'ingrés". La taxa d'ingressos per maltractament es manté estable en 0,5 casos anuals per cada mil nens (als EUA és d'1,85). Però la incidència és superior. Els estudis xifren entre un 17% i un 20% les nenes que han patit abusos sexuals, per exemple. Els maltractaments "es donen en totes les capes de la societat". "Des de professors d'universitat a gent de baix nivell cultural", diu Pou, que fa una crida perquè davant qualsevol sospita es doni l'avís. "No es tracta d'acusar ningú però s'ha d'investigar i si hi ha alguna cosa es protegeix i, si no, no passa res", conclou.