SUMARI DEL 17-A

L’imam de Ripoll animava a “matar els infidels” en els seus sermons

Un dels joves es va radicalitzar dos anys abans dels atemptats i un altre va deixar una carta de comiat
PAU ESPARCH / ELENA FREIXA / ENRIC BORRÀS

“Els seus sermons eren radicals. Parlava obertament per l’altaveu de la lluita armada i la jihad, per la qual s’havien de matar els infidels”. És la descripció sobre l’imam Adbelbaki es-Satty que fa la germana de Driss i Moussa Oukabir, dos dels membres de la cèl·lula terrorista del 17-A. El primer està en presó provisional i el segon va morir a l’atemptat de Cambrils. La noia explica que el mateix 17 d’agost el seu germà Moussa havia dinat a casa de la mare, a Ripoll, i entre els seus amics destaca Omar i Mohamed Hichamy -dos dels altres atacants a Cambrils-. Segons el relat de la germana davant els Mossos d’Esquadra, que apareix al sumari del 17-A i al qual ha tingut accés l’ARA, el primer dels joves que es va radicalitzar va ser Youssef Aalla, dos anys abans dels atemptats: “Va passar de ser un noi alegre a ser una persona freda, que no saludava ni mirava les dones”.

El pare dels Aalla -de Youssef, que va perdre la vida a l’explosió d’Alcanar, i de Said, que va morir a Cambrils- apunta que l’imam sempre estava “amb els nens”. Pensa que els joves passaven massa temps a la mesquita i afegeix que Es-Satty hauria influït en dos dels seus fills. Entre les restes del xalet d’Alcanar, la policia hi va trobar una foto de carnet de l’imam amb un missatge en àrab escrit al darrere en què es proclama un “soldat de l’estat islàmic”. També es va localitzar un altre escrit àrab que assenyala que “Déu no amaga per a tot el món que la jihad és un deure obligatori” i que “els països occidentals volen corrompre els musulmans”. Els informes grafològics dels Mossos conclouen que la lletra dels dos textos és d’Es-Satty.

El mateix pare dels Aalla explica que Youssef va començar a anar a la mesquita el 2015 i Said un any després. Des que Youssef hi anava, no consumia drogues ni alcohol, i havia fet un canvi d’estètica, perquè es va deixar créixer la barba i es va afaitar el bigoti, explica el pare al sumari del cas. Fins i tot Said havia alertat la seva mare que Youssef “estava a punt de fer alguna cosa molt greu”, però ella no hi va donar importància. El germà de Mohamed Houli Chemlal, el supervivent de l’explosió d’Alcanar, assegura que des de l’estiu passat els nois de la cèl·lula “eren més religiosos, deien menys paraulotes i havien canviat la manera de tractar les dones”.

“Un o dos mesos abans dels atemptats, era a casa d’en Driss i, després de consumir substàncies estupefaents, ell em va dir que era jihadista”, explica un amic d’Oukabir al sumari. L’amic li va preguntar què volia dir ser jihadista, però ell es va enfadar per les preguntes i va marxar de l’habitació. Tot i això, els testimonis no havien detectat en Driss un canvi de comportament.

El sumari recull també una nota de comiat de Said Aalla als seus familiars: “Si em sobrevé la mort, us demano perdó per les molèsties que us he causat, sobretot als pares i en especial a la mare. Us deixo encarregats de vendre totes les meves coses per cobrir els deutes: 1.000 euros a la mare, 1.000 al germà i el que sobri ho doneu als pobres”.

Les declaracions que els Mossos prenen a l’entorn dels joves de Ripoll constaten l’allunyament progressiu dels nois -en diverses etapes- d’amistats o grups amb qui s’havien relacionat o compartit activitats, com per exemple el futbol. Un testimoni assenyala que el punt d’inflexió és l’arribada d’Es-Satty a la localitat: “Duien una vida normal per als nois de la seva edat, fins que va arribar l’imam i van començar a canviar els costums”. Segons les declaracions, els integrants més grans de la cèl·lula haurien sigut els primers a modificar la conducta, i al poble sovint se’ls veia acompanyats d’Es-Satty.

Un altre testimoni relata que alguns “van deixar d’anar a jugar a futbol, feien tots els resos diaris i no saludaven les noies”. Explica com Mohamed Hichamy i Youssef Aalla el van arribar a “sermonejar” dient-li que havia de resar més i no anar amb noies. Quan faltava poc més d’un any per al 17-A, alguns coneguts detecten un canvi entre els membres més joves del grup: “Van abandonar diversos grups de WhatsApp en què es parlava de futbol o de banyar-se al riu”.

Convençuts per morir

Tres dels cinc terroristes morts en l’atemptat de Cambrils duien un element comú: un mocador vermell lligat al coll. N’hi havia dos que no el portaven però al cotxe bolcat, com es pot veure a la fotografia, es van localitzar dos mocadors més que segurament van perdre durant l’atac. Investigadors de la comissaria general d’informació dels Mossos expliquen en un informe, al qual ha tingut accés aquest diari, que hi ha precedents de l’ús d’aquests mocadors en els atemptats de l’11 de setembre del 2001 als EUA i del 13 de novembre del 2015 a París. Apunten que poden fer referència a Abu Dujana, coetani de Mahoma i considerat un dels primers musulmans, conegut com “el guerrer del mocador vermell” perquè en duia un quan combatia.

Els mocadors s’haurien preparat al mas abandonat de Riudecanyes, on es van trobar fragments d’una camisa vermella i passaports cremats. La policia creu que allà es va fer un ritual de comiat anomenat “camí sense retorn”. Aquesta cerimònia i l’ús del mocador, segons els Mossos, indiquen que els terroristes van viure “un fort procés de radicalització”, que van planejar els atacs i que tenien “el convenciment absolut de fer una acció suïcida”. Afegeixen que saber qui era Abu Dujana “implica un profund coneixement de la tradició islàmica i dels referents doctrinals jihadistes”.

Més continguts de