INFRAESTRUCTURES

El ‘pla Rull’ per al traspàs de Rodalies espera nou inquilí al ministeri

‘Només’ demana el mateix que ja tenen el País Basc i Navarra

El nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, s’ha fixat com a objectiu de legislatura aconseguir el traspàs complet de les competències de Rodalies -que inclou també els Regionals i l’alta velocitat-. Des del departament, però, són conscients que aquesta petició, en el context actual de confrontació política Catalunya-Espanya, és una utopia. De la mateixa manera, però, saben que el pròxim govern espanyol ja no serà d’un PP amb majoria absoluta, i fins i tot podria ser un govern sense els populars i, per tant, la resposta a la petició del traspàs complet podria ser diferent.

“Davant els ciutadans no podem fer veure que no passa res i que la poca fiabilitat de Rodalies no té solució. Volem unes Rodalies que s’assemblin al metro, i aquest problema l’hem d’afrontar de cara i no hi ha alternativa”, expliquen fonts de Territori i Sostenibilitat. Quan el departament diu que “no hi ha alternativa” és perquè consideren que s’ha intentat l’entesa amb Madrid de totes les maneres i el resultat ha sigut decebedor. L’últim intent va ser el que va fer el conseller Santi Vila pactant 306 milions amb la ministra Ana Pastor per a actuacions “urgents” el 2013 que s’havien d’executar entre el 2014 i el 2016. A hores d’ara només hi ha en servei el 2% d’aquelles actuacions, i el 10% s’estan executant. Aquests incompliments, però, no són els únics. Del famós Pla de Rodalies pactat entre el tripartit i el govern Zapatero que havia d’invertir 4.000 milions entre el 2008 i el 2015, només n’hi ha el 10% en servei. Però el pitjor d’això, diuen, és que dels projectes grossos pendents que hi havia en aquell pla no se n’ha tramitat cap ni un, a excepció del de la llançadora de la T1 del Prat.

Josep Rull va explicar en la seva compareixença al Parlament davant la comissió d’infraestructures el 22 de febrer passat que ha proposat a l’Estat fer el traspàs en tres fases diferents, fins que totes les línies ferroviàries que hi hagi en territori català les gestioni la Generalitat. Fonts del departament expliquen que el que demanen no és res que sigui il·legal ni que no ho tingui cap altra comunitat autònoma. Recorden que al País Basc i Navarra totes les infraestructures -trens i carreteres- són de la comunitat, com també ho serà la futura línia de l’AVE que s’hi està construint.

Lligats a Renfe

De tots els incompliments de l’Estat, el més flagrant, segons el departament, és que el dèficit (139 milions d’euros anuals) de la part de la gestió de Rodalies traspassada el 2010 a la Generalitat -tarifes i horaris- que l’Estat hauria d’enviar a Catalunya, perquè li pagui a Renfe, no s’ha fet del primer dia. El govern espanyol, però, sempre ha pagat directament a Renfe. D’aquesta manera, la Generalitat no té marge per poder canviar d’operador, en cas que ho vogués fer.