PANDÈMIA

Salut confia començar a vacunar 100.000 catalans al desembre però els experts demanen prudència

La UE ha precomprat 30 milions de dosis a Oxford però els experts qüestionen el calendari previst

Espanya i Catalunya, com bona part dels països europeus, confien que a finals d’any la farmacèutica AstraZeneca i la Universitat d’Oxford comencin a distribuir la vacuna més prometedora contra el covid-19 per iniciar el procés d’immunització de la població. Ho va anunciar dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que va dir que, “si se superen els assajos clínics”, al mes de desembre podrien arribar les primeres dosis (3 milions) dels 30 milions que n’ha precomprat la Unió Europea (UE) al laboratori anglès. Aquestes dosis es repartiran entre els estats membres en funció del seu nombre d’habitants. El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, també va plantejar aquest dimarts aquesta possibilitat, i va estimar que uns 100.000 catalans podrien rebre la cobertura vacunal abans del 2021. “Hi hauria dosis limitades per als grups més vulnerables”, va dir, en referència als usuaris de residències, en una entrevista a RAC1.

Però els experts consultats per l’ARA qüestionen aquest optimisme i demanen prudència a les autoritats abans de fixar un calendari per a la vacunació massiva. “Tot i que la vacuna d’Oxford sembla que té tots els elements per funcionar, em preocupa que la seva eficàcia s’assumeixi abans de comprovar-ho”, alerta l’investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (Cresa) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Joaquim Segalés. L’expert assenyala que “ens estem avançant una mica massa” als esdeveniments perquè, segurament, hi ha un component polític clar, i diu que primer cal demostrar que la vacuna és eficaç i que el laboratori pot produir-la al ritme al qual s’ha compromès.

El director de l’àrea d’anàlisi de polítiques i desenvolupament de l’ISGlobal i membre del comitè director de l’Aliança per a la Vacunació GAVI, Rafael Vilasanjuan, defensa que el timing polític simplifica i “fa creure que tindrem una vacuna universal que servirà per a tothom”. “I això no necessàriament ha de ser així -rebat-, probablement es comercialitzaran diverses vacunes al llarg del 2021 i no sabrem quina efectivitat tenen fins passat un temps”. L’expert indica que AstraZeneca advoca per la producció en massa per garantir el cobrament per avançat, i els ha funcionat: ja han exhaurit la seva producció a un any vista -la quantitat que la farmacèutica afirma que pot produir en un any- abans de fabricar-la.

La vacuna d’Oxford és la més avançada i ja està en fase 3, això vol dir que ja s’està provant la seva eficàcia en adults sans de 18 a 55 anys. Fins ara no ha generat efectes adversos greus. Ara bé, els experts asseguren que encara cal confirmar que realment protegeix i quantificar quant de temps dura la immunitat que confereix.

Vergés: “No arribarà a tothom”

Pensar que hi haurà dosis a l’abast dels països al mes de desembre és, com a mínim, difícil, segons detallen a l’ARA tant Segalés com Vilasanjuan. Normalment, cal esperar uns sis mesos després de superar la fase 3 per obtenir tota la informació de l’efectivitat i la seguretat d’una vacuna. Són uns llindars altíssims perquè s’administra a gent sana com a escut protector. “Si volem ser optimistes, i si les autoritats aproven la regulació per emergència -que escurça els terminis per a la comercialització quan es demostra un cert efecte abans que acabin els assajos clínics-, com a molt aviat la tindríem cap al febrer o el març”, explica Vilasanjuan.

I per bé que els creadors de la vacuna d’Oxford admeten que el seu prototip podria fallar, Segalés destaca que els polítics estan assumint erròniament que la vacuna serà administrable al cent per cent. “Pensem per un moment que no és eficaç o que causa reaccions adverses que per falta de temps d’observació es desconeixien”, planteja el catedràtic de la UAB. També hi ha un condicionant productiu: “Estem parlant de 30 milions de dosis per a Europa a finals d’any. S’haurien d’alinear els astres perquè el ritme de fabricació permeti l’arribada de les dosis sense imprevistos”, insinua.

De fet, poques hores després de l’entrevista a Argimon, la consellera de Salut, Alba Vergés, va refredar les declaracions del secretari de Salut Pública, atribuint el calendari al ministeri de Sanitat i adduint que “caldrà veure quina quantitat de dosis” tindrà Catalunya a disposició. El càlcul de les 100.000 dosis inicials, per exemple, s’ha fet en proporció a la densitat poblacional, com a segona regió més poblada de l’Estat només per darrere d’Andalusia. Ara bé, i independentment de si arriben al desembre, abans o després, Vergés va manifestar que “no hem de desviar les expectatives”. “La realitat és que avui no tenim vacuna, i la que arribi tampoc no arribarà a tothom”, va resumir.

La distribució de les dosis dependria dels criteris de cada organisme de Salut Pública. “És lògic pensar que la gent amb risc ha de ser la primera a vacunar-se, i d’aquí que es prioritzi el personal sanitari i les persones més exposades”, raona Vilasanjuan. Però tampoc és descabellat plantejar la vacunació de la gent més gran, com planteja Argimon, si es demostra que és segura amb població més jove, tot i les diferències en els seus sistemes immunitaris.

Sigui com sigui, i malgrat reconèixer que és inevitable encetar debats de prioritat de distribució i de calendari, els dos experts diuen que encara hi ha massa incerteses al voltant d’una vacunació massiva immediata. Amb tot, Segalés posa en valor l’enorme esforç de la comunitat científica: “Si una cosa està clara és que la vacuna s’està enllestint en temps rècord”.