Més de 30 mesos per entrar a la residència pública

L’Ajuntament demana a la Generalitat que acceleri la construcció de centres per a la gent gran

Els avis de Sant Andreu que volen una plaça a la residència pública del barri han de tenir molta paciència. De mitjana, l’espera és de quatre anys i mig. A la resta de districtes barcelonins el temps d’espera és una mica inferior, però fins i tot a Ciutat Vella -que és on es triga menys a tenir places disponibles- cal demanar tanda, almenys, amb un any de previsió. La mitjana d’espera que han d’afrontar els avis barcelonins és de 30,4 mesos. Aquestes dades demostren, segons va denunciar ahir la tinent d’alcalde de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, que la Generalitat “està vulnerant els drets de les persones grans”. L’Ajuntament de Barcelona ha redactat un informe després de mirar-se amb lupa totes les llistes d’espera a la ciutat i ha arribat a la conclusió que a la capital catalana calen 2.780 places més en residències públiques per a gent gran per complir amb l’objectiu que es va marcar el govern català per al 2008-2012. “Les xifres són alarmants”, va denunciar ahir Ortiz.

Les residències són responsabilitat de la Generalitat, que és qui les ha de construir i gestionar després que l’Ajuntament cedeixi els solars. El 2005 la Generalitat i l’Ajuntament van firmar un conveni que comprometia les dues administracions a construir 10 residències amb 1.200 places. L’Ajuntament va cedir els 10 solars, però alguns encara esperen que el departament de Treball, Afers Socials i Famílies hi porti les excavadores per començar les obres. I és que 13 anys després d’aquell compromís només se n’han fet quatre que ofereixen 384 places. La setmana vinent, la tinent d’alcalde es reunirà amb el conseller Chakir El Homrani i, a més d’ensenyar-li l’informe que ahir va presentar als periodistes, li demanarà també la creació d’una “taula bilateral per afrontar l’envelliment” de la població, així com l’aplicació immediata d’un “pla de xoc”.

Tendència a l’envelliment

Les dades del padró de Barcelona adverteixen que el nombre de persones grans no para de créixer. Actualment hi ha 349.433 persones de 65 anys o més, cosa que representa el 21,5% del total, i la previsió és que cada any aquest percentatge creixi una dècima.

Actualment a Barcelona hi ha 13.051 places a les residències per a gent gran. D’aquestes, 5.507 (42%) són públiques o concertades; 5.982 (46%) són privades, tot i que els residents reben una ajuda econòmica, i, finalment, 1.562 són del tot privades.

El secretari d’Afers Socials i Família, Francesc Iglesies, va explicar que la previsió que es va fer des de la Generalitat per al període 2008-2012 ja no és vàlida perquè el programa 2015-2018 va rebaixar les expectatives, a causa de la situació econòmica. Si anteriorment es preveia que la Generalitat havia de fer 2.299 places només a Barcelona, el nou pla parla de fer-ne entre 1.115 i 2.000. “L’octubre del 2016 feia vuit anys que no es feia ni una sola plaça i, des d’aquell mes fins a finals del 2017, n’hem fet 535”, va explicar ahir Iglesies. Pel que fa al compromís del 2005, va reconèixer que de les 10 residències pendents només se n’han construït quatre (Bon Pastor, Molí-Via Favència, Alchemika i Mercat del Guinardó) però va assegurar que si les altres no estan obertes és per “afectacions urbanístiques”, és a dir, que són responsabilitat de l’Ajuntament. El secretari del departament també va dir que n’hi ha dues (Sant Ramon-Maternitat, a les Corts, i Can Ferrero, a la Marina) que ja tenen el projecte acabat i només cal licitar les obres. A diferència de l’Ajuntament, que demana més places públiques en residència, des de la Generalitat creuen que cal reforçar més els centres de dia i l’atenció domiciliària.

El criteri territorial no computa a l’hora de trobar plaça. Cal apuntar-se a la llista d’espera i tenir paciència. “Hi ha barcelonins que acaben trobant plaça a Berga”, va lamentar Laia Ortiz.

Més continguts de