SOCIETAT

El jutge Seijo declara nul un desnonament basant-se en la sentència europea

Es tracta del cas de Mohamed Aziz, l'origen de la consulta que el magistrat va fer a la Unió Europea i que va precipitar tot el procés

El jutge de Barcelona José María Fernández Seijo, que va qüestionar la llei hipotecària espanyola fins a aconseguir que la Unió Europea (UE) dictaminés que era contrària a la protecció dels consumidors, ha anul·lat per abusives les clàusules de la hipoteca de l'afectat que va precipitar tot el procés, Mohamed Aziz .

En la sentència, a la qual ha tingut accés Efe, el titular del jutjat mercantil 3 de Barcelona
declara nul·les per abusives les clàusules de venciment anticipat de la hipoteca signada pel demandant, un veí de Martorell (Baix Llobregat), i rebaixa fins als 3.153,46 euros el deute que aquest té pendent amb el banc, enfront dels 139.746,76 que reclamava l'entitat, CatalunyaCaixa.

En la sentència, el jutge es remet a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que precisament a requeriment seu –després d'analitzar el cas d'aquest veí de Martorell– va dictaminar que les mesures que regulen a Espanya els processos de desnonament per l'impagament d'una hipoteca són contràries a la legislació europea, que busca protegir els consumidors de les clàusules abusives.

"No hi ha dubte que la difusió de la sentència dictada pel TJUE el 14 de març del 2013 ha donat una dimensió al procediment que supera el marc del mateix procediment en la mesura que ha coincidit amb un intens debat públic, polític, legislatiu, social i econòmic, que ha donat lloc a un procés de reformes legislatives que encara no ha culminat", assenyala el jutge en la sentència.

El jutge critica en la sentència que l'immoble es valorés en més de 194.000 euros, "un pis de poc més de 50 metres quadrats en una barriada d'una ciutat dormitori a pocs quilòmetres de Barcelona".

Segons el veredicte, en la hipoteca signada pel denunciant existeixen clàusules abusives, per la qual cosa la seva aplicació ha de quedar sense efecte, cosa que el porta a determinar com a "incorrecta" la quantitat reclamada per l'entitat financera al demandant.

"Sens dubte és greu que el deutor hagi deixat de pagar quatre quotes, encara que aquest incompliment pogués ser previsible conforme a les dades de les quals disposava l'entitat financera respecte del patrimoni i ingressos" del client, remarca la sentència.

En aquest sentit, el veredicte recorda que l'entitat sabia que el denunciant sustentava una unitat familiar amb diverses càrregues amb un únic sou lleugerament superior als 1.100 euros nets mensuals, cosa que determinava que a partir del gener del 2008 –amb una quota mensual de la hipoteca de 841,64 euros– havia d'assignar més del 70% dels seus ingressos al pagament del préstec.

Per aquest motiu, el jutge admet que resulta "molt complicat entendre que amb la quantitat sol·licitada com a préstec i el termini pactat, incompliments com els advertits no havien de ser considerats tan greus, quan a més eren previsibles".

Segons la sentència, la gravetat dels incompliments ha de posar-se en relació no només amb el percentatge del deute impagat per un préstec projectat a molt llarg termini, sinó també amb els instruments dels quals podria disposar l'entitat financera per reclamar el deute.

Per aquest motiu, el veredicte, que és recurrible, considera nul·la per abusiva la clàusula de venciment anticipat, ja que l'entitat financera no podia sol·licitar la seva execució per la totalitat del deute.

D'acord amb aquesta argumentació, la sentència remarca que si la clàusula de venciment anticipat es considera nul·la la liquidació efectuada seria incorrecta, ja que no es pot exigir el que ha reclamat el banc com a capital pendent d'amortització –un total de 139.746,76 euros–, sinó tan sols les quotes impagades, amb els interessos, cosa que determina un deute exigible de 3.153,46 euros.

Més continguts de