Set anys i mig de presó per espiar els correus dels companys de feina

BarcelonaEls treballadors del Síndic de Greuges van rebre una contrasenya per poder accedir al seu correu electrònic de feina que consistia en les dues primeres lletres del nom i les tres primeres del cognom més els números 111. Aquesta contrasenya predeterminada va permetre que com a mínim dos treballadors poguessin accedir als comptes d’alguns dels seus companys. A més, en un dels casos no només es van espiar els correus, sinó que es van arribar a fer enviaments des d’algun dels comptes usurpats. Ara l’Audiència de Barcelona ha imposat set anys i mig de presó a aquesta treballadora per haver espiat els correus de sis companys de feina i fer enviaments. Pel que fa al treballador que només va entrar als comptes, el tribunal li ha imposat un any i mig de presó per haver accedit als correus de tres companys.

Segons la fiscalia, els fets van passar diversos mesos de l’any 2012. La situació va sortir a la llum quan l’aleshores adjunt del síndic de greuges, Jordi Sànchez -l’actual president de l’ANC-, va descobrir que algú des del seu compte de feina havia enviat més d’un correu electrònic. Per això es va encarregar una auditoria, que va servir per revelar que no es tractava de l’únic cas d’usurpació. Després dels resultats de l’auditoria, dos funcionaris del Síndic van acabar acusats d’haver accedit als correus d’alguns companys de feina. La fiscalia concreta que en el període dels fets una treballadora va accedir als comptes d’una vintena de funcionaris del Síndic sense la seva autorització. Sis dels afectats ho van denunciar.

També un altre treballador va entrar als correus de tres companys de feina, que són els casos pels quals ha acabat condemnat (tot i que, abans de celebrar el judici, el ministeri públic l’acusava d’haver accedit a una vintena de comptes). En tots dos casos la fiscalia destaca que els acusats sabien que entrant als correus podien conèixer dades personals o laborals dels seus companys. De fet, quan es van analitzar els portàtils que l’acusada tenia al seu domicili es van trobar documents personals d’alguns dels afectats. També altres documents que estaven relacionats amb els llocs de feina i la productivitat d’alguns treballadors del Síndic. Fins i tot fotos dels passaports del síndic de greuges, Rafael Ribó, i de la cap de gabinet, Judith Macaya. El ministeri públic apunta que l’acusada tenia els diferents documents sense autorització sabent que la informació afectava qüestions personals, familiars, econòmiques i laborals.

Declaració per videoconferència

Aquesta setmana s’havia de celebrar el judici, que no va continuar perquè les parts van arribar a un acord. De fet, estava previst que Jordi Sànchez, que des del 16 d’octubre és a la presó de Soto del Real, declarés com a testimoni. A causa de la seva condició de pres s’havia plantejat que Sànchez declarés des de Madrid per videoconferència. La conformitat entre les parts va suposar que es reduïssin les peticions de presó per als acusats després que els dos treballadors reconeguessin els fets. D’una banda, es va acordar una pena d’un any i tres mesos de presó per a cadascuna de les sis vegades que l’acusada va accedir als correus de sis companys; per tant, la condemna final és de set anys i sis mesos de presó. De l’altra, es va pactar una pena de sis mesos de presó per a cadascuna de les tres vegades que l’acusat va entrar als comptes de tres funcionaris; la condemna final és d’un any i sis mesos de presó.

En el cas de l’acusada, també es va acordar una multa de més de 500euros i la prohibició d’acostar-se a la seu del Síndic de Greuges durant un període de cinc anys. Així mateix, es va aplicar un atenuant per alteració psíquica a l’acusada; la fiscalia exposava, en la seva qualificació, que en el moment dels fets la treballadora patia un trastorn bipolar de llarga evolució. La conformitat entre les parts va estar a punt de trencar-se perquè l’acusació particular -exercida pel Síndic- va demanar que els acusats paguessin els costos del procés judicial, una qüestió que haurà de resoldre el tribunal. En el debat d’aquest punt les defenses dels acusats van apuntar que als acusats se’ls havia sotmès a “pressió” perquè deixessin el càrrec que ocupaven al consell de personal del Síndic, cosa que va acabar passant.