Sirecovi: l'alarma civil contra els excessos de la policia i les presons

Es posa en marxa un sistema d'alerta creat a la Universitat de Barcelona per comunicar a institucions i organitzacions els casos de violència institucional

L'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona ha posat en marxa un sistema de registre, comunicació i alarma de casos de violència institucional a través d'internet. S'anomena  Sirecovi i és una mena de botó vermell contra els excessos de l'autoritat, ja s'ha posat en marxa i alerta de cada cas les institucions que hi puguin ser competents –també a escala internacional– i organitzacions civils que combaten aquests abusos. Aquest sistema d'alerta contra la tortura i les agressions de policies, funcionaris de presons, vigilants privats i qualsevol mena d'autoritat enviarà avisos també a organismes internacionals.

El director de l'observatori, Iñaki Rivera, explica que el sistema està pensat per qualsevol cas de violència institucional en qualsevol espai de privació de llibertat –des de comissaries fins a presons passant pels polèmics centres d'internament d'estrangers– però també a la via pública en cas d'agressions per part de policies o de vigilants privats. Va destacar ahir que la gestió del Sirecovi és en mans de la universitat, però que tenen el suport de l'Ajuntament de Barcelona. A més, té l'aval del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de Juan Méndez, Relator Especial sobre tortura de les Nacions Unides. A través d'internet, telèfon i correu postal –mètode que els presos fan servir molt– recopilen els casos que després es comproven un per un, s'inclouen al registre i, finalment, s'envia l'alerta a les institucions i organitzacions.

Ara ja hi ha 11 casos registrats al Sirecovi, tots a Catalunya tot i que el sistema té abast estatal. Es poden consultar en aquest mapa, on s'inclou una breu descripció de cada cas. N'hi ha quatre que corresponen a possibles casos de violència institucional en presons, tres que serien agressions dels Mossos d'Esquadra, un altre d'un vigilant privat, un de la Guàrdia Urbana de Barcelona i un cas de coaccions que implicaria la Policia Nacional espanyola. Tots aquests casos queden registrats de manera que després es poden analitzar per saber quina mena de situacions són més comunes i trobar maneres de combatre-les.

L'alerta que envia el Sirecovi ha de servir perquè les organitzacions puguin reclamar a les autoritats que investiguin cada cas i prenguin mesures però també perquè les institucions comencin investigacions pel seu compte. "El Sirecovi no és cap mecanisme processal per tramitar processos penals, sinó un registre de casos que pot comunicar-los a institucions i organitzacions nacionals i internacionals", va explicar Rivera ahir a la presentació. Entre les institucions a les quals envia avisos n'hi ha com el Síndic de Greuges i el Defensor del Poble, el jutjat de vigilància penitenciària, el Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, i el relator sobre la tortura de les Nacions Unides.

"Esperem que hi hagi una ràpida resposta de les institucions públiques i les organitzacions socials davant les agressions comunicades per demanar explicacions i sol·licitar mesures de protecció de la víctima", va dir ahir Rivera a la presentació del Sirecovi, i va afegir, posant un exemple clar, que "una persona maltractada no pot continuar ni un minut al centre on l'han agredida, l'han de traslladar immediatament".

El vicepresident del Consell de l'Advocacia Catalana, Julio J. Naveira, va recordar ahir que el Tribunal Europeu de Drets Humans acumula diverses condemnes contra espanya per no investigar denúncies de tortures, i va fer referència a l'operació Garzón, amb 14 independentistes detinguts el 1992. També va explicar que la  Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura va documentar 128 situacions de tortura, agressió institucional o maltractaments només el 2015, amb 230 afectats, 7.812 si es compta des del 2004. "Cal la denúncia d'aquests actes totalment prohibits per aconseguir que aquesta pràctica totalment contrària als drets humans sigui eradicada", va dir.